Carod avisa PSC, CiU i ERC que la reacció al TC ha de ser unitària

Imbuït de vice­pre­si­dent de cap a peus, Josep-Lluís Carod-Rovira va fer ahir el seu balanç de dos anys de legis­la­tura rei­vin­di­cant l’obra de govern i avi­sant tots els par­tits –també el seu– que la res­posta a una hipotètica sentència des­fa­vo­ra­ble del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l’Esta­tut ha de ser unitària, tal com va defen­sar José Mon­ti­lla en la con­ferència de balanç de dilluns. Inten­tant posar a la pràctica l’aposta per l’esta­bi­li­tat i la “cre­di­bi­li­tat” que va llançar dimarts en la con­ferència en què es va postu­lar per encapçalar el pro­jecte repu­blicà a les pròximes elec­ci­ons, Carod va apel·lar a la res­pon­sa­bi­li­tat dels par­tits per donar una res­posta que “repre­senti la majo­ria de la nació” i va posar com a l’exem­ple la uni­tat exhi­bida amb l’Esta­tut del 30 de setem­bre.

La reacció al TC és una de les incer­te­ses que haurà d’afron­tar el govern, i una de les que més pre­o­cu­pen les for­ma­ci­ons que l’inte­gren. En els docu­ments apro­vats als res­pec­tius con­gres­sos, tant CDC com ERC defen­sen impul­sar un referèndum per sot­me­tre a votació el text reta­llat, una pos­si­bi­li­tat que no com­par­teix el PSC, però tam­poc els socis d’Unió a la fede­ració. La pos­si­bi­li­tat que els con­ver­gents apro­fi­tin l’avi­nen­tesa per tibar la corda i arros­se­guin els repu­bli­cans a posi­ci­ons que els enfron­tin als soci­a­lis­tes pre­o­cupa també ERC, d’aquí que pro­li­fe­rin els mis­sat­ges d’uni­tat. A més de Carod, el con­se­ller Jordi Ausàs s’hi va refe­rir com a “únic pla B” i Joan Puig­cercós també ho va defen­sar fa uns dies. “No pot ser la res­posta que pro­vo­qui satis­facció només a una part dels cata­lans o bé la que tran­quil·litzi les consciències dòcils d’una altra part”, va adver­tir Carod.

Davant de bona part dels con­se­llers de l’exe­cu­tiu i de molts diri­gents i dipu­tats d’ERC –entre els quals Puig­cercós, Ven­drell, Benach i Por­ta­be­lla–, Carod va pro­nun­ciar una con­ferència –Cata­lu­nya líder, Cata­lu­nya al món– de mar­cat to soci­o­e­conòmic, en què va cri­dar a bus­car una “sor­tida cata­lana a la crisi”, al marge del govern espa­nyol, que “difi­culta” el progrés català.

Va recla­mar uni­tat civil, un “com­promís per Cata­lu­nya”, a l’entorn de grans apos­tes estratègiques, que va xifrar en almenys qua­tre: una direcció única i coor­di­nada que englobi la gestió del port, l’aero­port, la Zona Franca i la Fira de Bar­ce­lona (l’ane­lla logística); rellançar el sec­tor indus­trial, poten­ciar l’acció exte­rior del govern i posar èmfasi en la cohesió social. Carod va tan­car l’acte amb una crida a superar el “der­ro­tisme emo­ci­o­nal per­ma­nent”.