Castells assegura que la xifra de 5.000 milions de CiU està "fora de la realitat"

El con­se­ller d'Eco­no­mia, Antoni Cas­tells, ha asse­gu­rat que la xifra de 5.000 mili­ons d'euros anun­ci­ada per Artur Mas aquest dimarts com a con­dició per apro­var l'acord de finançament "està fora de la rea­li­tat". Ha remar­cat que "no seré jo qui renunciï a cap xifra però hem de ser rao­na­bles i res­pon­sa­bles" i aquesta xifra és irreal.

Cas­tells ha acu­sat Mas de donar xifres "sense cap base" i ha asse­gu­rat que l'acti­tud de CiU "no ajuda gens" a la nego­ci­ació del finançament. El con­se­ller ha recor­dat que Mas ha pre­sen­tat "onze xifres dife­rents", l'última dels quals, segons ha dit, era d'uns "9.000 mili­ons d'euros". A més, li ha recor­dat que "quan ell va gover­nar l'any 2001 només va acon­se­guir el 5% d'aquests 5.000 mili­ons d'euros que ara pro­posa". "El senyor Mas hau­ria de ser més pru­dent", ha reblat.

Sobre l'estat de les nego­ci­a­ci­ons, Cas­tells ha asse­gu­rat que encara no hi ha acord i que es manté la per­cepció que ja va expres­sar la set­mana pas­sada: "Des del mes de desem­bre la cosa no s'havia bellu­gat, ara sí, però no sufi­ci­ent­ment". "No podem dir que esti­guem a punt de fir­mar un acord", ha remar­cat tot asse­gu­rant que manté con­tac­tes "amb certa freqüència" tant per telèfon com en per­sona. L'última tro­bada cara a cara va ser durant la reunió del con­sell de política fis­cal i finan­cera dime­cres pas­sat.

Cas­tells, tal com també ahir va dir el pre­si­dent José Mon­ti­lla, ha rei­te­rat que pel govern "només hi havia un ter­mini legal, el 9 d'agost de l'any pas­sat". Per aquesta raó asse­gura que l'impor­tant és acon­se­guir un bon acord més enllà de qual­se­vol data con­creta. Això sí, ha tor­nat a dir que tot i no posar dates "la nego­ci­ació no es pot eter­nit­zar" i que "el capítol s'hau­ria de tan­car" i com "abans millor".

El con­se­ller ha asse­gu­rat que, a més de les xifres, "la clau del finançament és el model i que la gran difi­cul­tat de la nego­ci­ació ve d'aquí".

D'altra banda, el govern català ha apro­vat aquest dimarts un seguit de mesu­res per reta­llar les des­pe­ses que pugen fins als 900 mili­ons d'euros. Entre aques­tes mesu­res hi ha la con­ge­lació de l'actual plan­ti­lla. Segons ha anun­ciat Cas­tells, no es cobri­ran les pla­ces vacans del fun­ci­o­na­riat pres­su­pos­ta­des per aquest any. "Si la gent s'ha d'estrényer el cin­turó, l'admi­nis­tració també", ha asse­gu­rat.

La reducció de des­pese de 900 mili­nos d'euros, però, segons Cas­tells, no farà eli­mi­nar el dèficit. "Hi haurà un dèficit simi­lar al que hem tin­gut aquest 2008", ha asse­gu­rat.

Segons ha expli­cat en la roda de premsa poste­rior a la reunió del govern català, el pla res­pon a "la neces­si­tat de con­te­nir l'incre­ment del dèficit de la Gene­ra­li­tat en un con­text de crisi econòmica impor­tant, i de recessió", cosa que no és incom­pa­ti­ble amb que la Gene­ra­li­tat "man­tin­gui la seva acti­vi­tat inver­sora" i que recorri a aug­men­tar el seu endeu­ta­ment per garan­tir els ser­veis soci­als.

La reducció de la des­pesa repre­sen­tarà un estalvi de 850 mili­ons, i l'"ajust" pres­su­pos­tari obli­garà als dife­rents depar­ta­ments a dis­mi­nuir el seu volum de recur­sos, si bé seran aquests últims els que deci­di­ran qui­nes par­ti­des seran les afec­ta­des.

El depar­ta­ment més afec­tat serà, no obs­tant això, el de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques -amb una reducció de 279,7 mili­ons-, seguit de Salut amb 89,2 mili­ons, Edu­cació amb 84,9, Inno­vació, Uni­ver­si­tats i Empresa amb 68,7, Cul­tura amb 43,5, Medi Ambi­ent i Habi­tatge amb 50,6, Justícia amb 37,8, Inte­rior i Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals amb 36, Agri­cul­tura amb 35,4, Vice­pre­sidència amb 29 i Gover­nació amb 28,7 mili­ons.

Els depar­ta­ments menys afec­tats per l'"ajust" pres­su­pos­tari seran Pre­sidència amb 8,9 mili­ons d'euros, Tre­ball amb 14,9, Acció Social amb 18,9 i Eco­no­mia amb 23,8 mili­ons d'euros.

Cas­tells ha recal­cat que la reducció de la des­pesa no afec­tarà la pres­tació de ser­veis soci­als essen­ci­als, com edu­cació, sani­tat i ser­veis soci­als, ni tam­poc als àmbits estratègics com l'R+D.

Pel que fa al per­so­nal de la Gene­ra­li­tat, el pla pre­veu no cobrir les vacants de pla­ces que es pro­du­ei­xin a par­tir d'ara en els diver­sos depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat, la qual cosa per­metrà un estalvi de 50 mili­ons, però no hi haurà ni un sol aco­mi­a­da­ment ni tam­poc es reduirà el nom­bre de llocs de tre­ball.

Hi haurà, no obs­tant això, un límit del 3% del total de pla­ces vacants de cada depar­ta­ment que podran que­dar sense cobrir, i el pla esti­pula que no es podrà incre­men­tar el nom­bre d'alts càrrecs ni el seu rang, així com tam­poc el d'asses­sors.

Segons Cas­tells, a l'actual moment de crisi, i sense encara un nou sis­tema de finançament, "resulta ine­vi­ta­ble que el Pres­su­post de la Gene­ra­li­tat acabi amb dèficit, però hem de donar exem­ple d'aus­te­ri­tat pres­su­postària, i tot­hom s'ha d'estrènyer el cin­turó, a més que tots els governs ho estan fent".

Ha afe­git, en aquest punt, que "la rea­li­tat de la cai­guda dels ingres­sos", i també la neces­si­tat de "donar exem­ple" als ciu­ta­dans, han por­tat a l'apro­vació d'aquest pla d'ajust.