Castells rebutja la xifra de Solbes i vol el model el 2009

Pel vice­pre­si­dent econòmic, Pedro Sol­bes, només que­den ser­rells per apro­var el nou finançament, però pel con­se­ller català, Antoni Cas­tells, encara està pen­dent un canvi de pen­ti­nat radi­cal. “Tal com estem ara, demà no fir­ma­ria”, va des­a­fiar Cas­tells a Madrid hores després que la mà dreta de Sol­bes i secre­tari d’Estat d’Hisenda, Car­los Ocaña, revelés que totes les comu­ni­tats no només conei­xen ja la xifra de diners addi­ci­o­nals que rebran, sinó que, a més, hi estan d’acord.

Cas­tells va allu­nyar així un horitzó d’entesa que des la Mon­cloa es dóna per fet per a la set­mana que ve, apro­fi­tant que s’apa­ga­ran els llums elec­to­rals a Euskadi i Galícia, i ho va fer abans de pro­nun­ciar una con­ferència a Esade. Fins i tot va insi­nuar cert can­sa­ment amb el dego­teig set­ma­nal de mis­sat­ges que pre­sen­ten l’acord com a immi­nent. “A mi també m’interes­sen molt les rodes de premsa del diven­dres de la senyora De la Vega, però por­tem tres mesos de rodes de premsa en què uns dies es diu una cosa i altres dies se’n diu una altra”, va iro­nit­zar.

Entre els punts a debat i que ten­sen la nego­ci­ació, Cas­tells admet que una part és la xifra de recur­sos i que ara és insu­fi­ci­ent. Men­tre que el tàndem Sol­bes-Ocaña asse­gu­ren que està acor­dat el 98% del model, Cas­tells no es reco­neix en aquests per­cen­tat­ges. “És més del 2%. Si fos per això, ja hauríem pac­tat, som gent rao­na­ble”, va reba­tre.

Cons­ci­ent que la crisi forada les arques públi­ques i sobre­tot les de les comu­ni­tats, el con­se­ller català d’Eco­no­mia s’obre a apli­car el model “gra­du­al­ment” perquè pugui ser “dige­ri­ble finan­ce­ra­ment” per a un Estat que dobla el dèficit màxim que tolera la Comissió Euro­pea. Això sí, el que no accepta és que la crisi sigui l’excusa de l’Estat per ajor­nar sine die un finançament que havia d’entrar en vigor el 9 d’agost, com fixa l’Esta­tut, i sobre el qual De la Vega ja ha donat a enten­dre ara que pot­ser aquest any només hi haurà una petita entrega a compte i que la resta vindrà el 2010. “Ha de ser apli­ca­ble per al 2009, encara que sigui amb endar­re­ri­ment”, etziba Cas­tells infle­xi­ble.

Si l’Estat esgri­meix el dèficit dis­pa­rat i se situa sota l’espasa de Dàmocles de les san­ci­ons de Brus­sel·les, la Gene­ra­li­tat evoca la seva dependència de la marxa de la cons­trucció per al seu finançament. “La crisi no és un bon moment, però sobre­tot no ho és per a nosal­tres”, va resu­mir. 

A més de veure eli­mi­nat l’impost de patri­moni sense haver rebut encara una com­pen­sació per part de l’Estat, com ha promès Sol­bes, les arques del govern català han patit unes cai­gu­des de més del 50% en la recap­tació del tri­but de trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als, que suposa el 20% del cis­tell com­plet del finançament català. I això sense que deixi d’aug­men­tar la fac­tura social amb l’esco­la­rit­zació de 35.000 nens l’últim any, com es va encar­re­gar de recor­dar ahir Madrid. Cas­tells no rebutja del tot la tesi de Sol­bes que el nou model ha de tenir un impacte nul en el dèficit glo­bal de l’admi­nis­tració pública perquè el que l’Estat gasti de més ha de ser el que les comu­ni­tats gas­tin de menys. Però ho cap­gira. “El dèficit es reduirà si millora el finançament”, va sen­ten­ciar.