Política
Brown ho té negre
L'actual primer ministre britànic haurà de dimitir encara que la coalició laborista-liberal-demòcrata pogués governar amb majoria
Encara amb trenta i escaig seients per declarar a les 09.45 hora local, l’únic escenari clar que en resulta de les eleccions legislatives britàniques celebrades ahir dijous és que cap partit ha aconseguit la majoria absoluta i que el primer ministre Gordon Brown haurà de dimitir en les properes hores o dies, fins i tot en l’escenari, artimèticament encara possible, que una coalició de laboristes amb els liberals-demòcrates pogués aconseguir la majoria absoluta, el llindar de la qual són 326 escons.
La jornada d’ahir més que no pas un clar guanyador deixa entreveure tres perdedors, en graus diferents, i sempre en funció de les expectatives electorals d’abans i durant la campanya.
David Cameron, líder conservador i a hores d’ara encara cap de l’oposició, ha fallat en el seu gran objectiu: aconseguir el control total sobre els Comuns.
Amb un partit Laborista exhauste després de tretze anys de govern, esquitxat per tota mena d’escàndols, especialment el de les despeses dels diputats de Westminster, amb lluites internes que han conduit a diferents intents d’acabar amb Brown, el resultat aconseguit pels conservadors es pot interpretar com una mostra de la recança que la societat britànica experimenta davant de la marca torie, tacada encara pels anys del thatcherisme.
Els tories, a més, ha aconseguit molt suport a Anglaterra però s’han estavellat estrepitosament a Escòcia, on la situació pràcticament no varia en relació a 2005, i només han experiment un lleuger augment al País de Gal.les.
Per la seva banda, Nick Clegg, cap del partit Liberal-demòcrata, que en aquests moments només ha experimentat un 1% d’augment del vot en el total del Regne Unit que en les eleccions de 2005, i que encara podria tenir més diputats que aleshores, va admetre, en el moment en què es va proclamar la seva victòria al districte de Sheffield, a les 06.30 hores d’avui, una més a Catalunya, que el seu partit no ha satisfet les expectatives generades durant la campanya.
En aquest sentit, es pot apuntar que els lib-dem encara són vistos per una gran part de la majoria de la societat britànica com un partit incògnita.
La posicició, potser tova pel que fa als estàndars britànics quant a temes com l’immigració i la vinculació a la Unió Europea, podria haver minvat el que semblava un imparable efecte Clegg destinant a canviar, radicalment, l’escenari política de la Gran Bretanya.
Pel que fa al partit Laborista, la primera conclusió que se’n pot treure és el gran error que ha comès el darrer any i mig en no saber trobar un líder que substituís el molt més que impopular Gordon Brown.
Les properes hores i dies seran fonamentals per determinar qui serà el nou primer ministre britànic, si David Cameron o bé qualsevol altra figura del laborisme, en cap cas Gordon Brown, que, amb el suport dels lib-dem pogués guanyar la confiança del Parlament.
La jornada d’ahir més que no pas un clar guanyador deixa entreveure tres perdedors, en graus diferents, i sempre en funció de les expectatives electorals d’abans i durant la campanya.
David Cameron, líder conservador i a hores d’ara encara cap de l’oposició, ha fallat en el seu gran objectiu: aconseguir el control total sobre els Comuns.
Amb un partit Laborista exhauste després de tretze anys de govern, esquitxat per tota mena d’escàndols, especialment el de les despeses dels diputats de Westminster, amb lluites internes que han conduit a diferents intents d’acabar amb Brown, el resultat aconseguit pels conservadors es pot interpretar com una mostra de la recança que la societat britànica experimenta davant de la marca torie, tacada encara pels anys del thatcherisme.
Els tories, a més, ha aconseguit molt suport a Anglaterra però s’han estavellat estrepitosament a Escòcia, on la situació pràcticament no varia en relació a 2005, i només han experiment un lleuger augment al País de Gal.les.
Per la seva banda, Nick Clegg, cap del partit Liberal-demòcrata, que en aquests moments només ha experimentat un 1% d’augment del vot en el total del Regne Unit que en les eleccions de 2005, i que encara podria tenir més diputats que aleshores, va admetre, en el moment en què es va proclamar la seva victòria al districte de Sheffield, a les 06.30 hores d’avui, una més a Catalunya, que el seu partit no ha satisfet les expectatives generades durant la campanya.
En aquest sentit, es pot apuntar que els lib-dem encara són vistos per una gran part de la majoria de la societat britànica com un partit incògnita.
La posicició, potser tova pel que fa als estàndars britànics quant a temes com l’immigració i la vinculació a la Unió Europea, podria haver minvat el que semblava un imparable efecte Clegg destinant a canviar, radicalment, l’escenari política de la Gran Bretanya.
Pel que fa al partit Laborista, la primera conclusió que se’n pot treure és el gran error que ha comès el darrer any i mig en no saber trobar un líder que substituís el molt més que impopular Gordon Brown.
Les properes hores i dies seran fonamentals per determinar qui serà el nou primer ministre britànic, si David Cameron o bé qualsevol altra figura del laborisme, en cap cas Gordon Brown, que, amb el suport dels lib-dem pogués guanyar la confiança del Parlament.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.