Política

Procés a l’Estatut

Quan es com­plei­xen 30 anys de l’apro­vació, també en referèndum, de la Cons­ti­tució ela­bo­rada pels set magnífics –José Pedro Pérez Llorca, Miguel Her­rero i Rodrigo de Miñón, Gabriel Cis­me­ros (UDC), Gre­go­rio Peces Barba (PSOE), Jordi Solé Tura (PCE), Manuel Fraga (AP) i Miquel Roca–, Cata­lu­nya es troba en la para­doxa que el seu eter­na­ment irre­solt encaix a l’Estat espera sentència del tri­bu­nal que ha de vet­llar pel com­pli­ment de la Carta Magna, apro­vada també al Prin­ci­pat.
El 9 de febrer farà 5 anys que el Par­la­ment va ini­ciar el procés de reforma del seu Esta­tut, i després que fos apro­vat per 120 dels 135 dipu­tats –i ade­quat a les reco­ma­na­ci­ons del Con­sell Con­sul­tiu–; de la nego­ci­ació a la comissió cons­ti­tu­ci­o­nal del Congrés –que pre­si­dia Alfonso Guerra–, i de l’apro­vació per 189 dels 350 dipu­tats –superat el tràmit del Senat–, la llei apro­vada en referèndum pels cata­lans està pen­dent encara de set recur­sos d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat que afec­ten la columna ver­te­bral de l’auto­go­vern. Són els pre­sen­tats pel PP, el del Defen­sor del Poble i els dels governs del País Valencià, les Illes, Múrcia, Aragó i la Rioja.

Amb l’afe­gitó que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal està des­le­gi­ti­mat pel blo­queig de la seva reno­vació per part del PSOE i el PP després de mesos de bata­lla política pel seu con­trol. I amb uns recur­sos de l’advo­cat de l’Estat, que depèn del minis­teri de Justícia, que, per sal­var la sentència, fa una inter­pre­tació tan a la baixa del text en les seves al·lega­ci­ons –també hi ha les dels juris­tes del Par­la­ment– que, si es complís, dei­xa­ria l’Esta­tut com a paper mullat.

Per exem­ple, en el cas del finançament, el supe­dita a la llei orgànica de finançament de les comu­ni­tats i deixa l’aug­ment de la cis­te­lla d’impos­tos o les inver­si­ons mar­ca­des a la volun­tat de les Corts espa­nyo­les, depe­nent, per tant, de l’aritmètica par­la­mentària. El mateix Ins­ti­tut d’Estu­dis Autonòmics (IEA) de la Gene­ra­li­tat admet en el seu últim informe sobre l’Estat autonòmic que en l’àmbit del finançament el Cons­ti­tu­ci­o­nal va dic­tar sentències l’any 2007 que “afec­ten nega­ti­va­ment l’auto­no­mia finan­cera de les comu­ni­tats i que en alguns casos són un pas enrere en la juris­prudència cons­ti­tu­ci­o­nal”, perquè donen pro­ta­go­nisme cab­dal a la Lofca i al CPFF i dei­xen poc marge d’actu­ació a les pre­vi­si­ons esta­tutàries.

A més, l’Estat con­ti­nua pene­trant amb inten­si­tat en àmbits de com­petència exclu­siva de la Gene­ra­li­tat, segons el mateix IEA, entre altres coses perquè 30 anys després de l’entrada en vigor del text cons­ti­tu­ci­o­nal, l’arti­cle 149.1.1 –el que deixa en mans de l’Estat qual­se­vol regu­lació que afecti la “igual­tat de tots els espa­nyols”– es con­ti­nua emprant com a fona­men­ta­dor de les regu­la­ci­ons més vari­a­des, sense que importi el detall, ja siguin lleis o regla­ments, mal­grat l’esforç de l’Esta­tut de blin­dar les com­petències de la Gene­ra­li­tat. I en altres casos es vul­ne­ren via sub­ven­ci­ons perquè, com en el cas de l’edu­cació o els ser­veis soci­als, hi actua “perquè dis­posa dels recur­sos que per­me­ten rea­lit­zar pro­gra­mes”. L’altre gran tema irre­solt. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.