Temps de descompte

Tena­llada per dos blocs monolítics incapaços de decan­tar un mar­ca­dor que es manté en un empat a cinc entre con­ser­va­dors i pro­gres­sis­tes, la pre­si­denta del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, María Emi­lia Casas, va esgo­tar ahir les atri­bu­ci­ons com a àrbi­tre i va con­ce­dir un temps de des­compte a la deli­be­ració de l’Esta­tut que ella pre­veia madu­rar dime­cres i resol­dre ahir. En un gest que abona la sos­pita que avui pot ser el dia defi­ni­tiu per dic­tar sentència, Casas habi­lita inu­su­al­ment un diven­dres per con­ti­nuar les deli­be­ra­ci­ons en el seu últim intent que els deu magis­trats del TC resol­guin el recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat del PP.

Si al fut­bol els minuts de temps afe­git són pro­pi­cis per al joc directe i sense flo­ri­tu­res, el mateix espera Casas d’una pròrroga que rubrica una deli­be­ració de més de tres anys. I més en la recta final, en què el debat ja aban­dona el seu aca­de­mi­cisme ini­cial i desem­boca en una oferta i con­tra­o­ferta cre­ua­des de sal­var o muti­lar arti­cles en l’enèsim esforç de fit­xar un aliat en camp con­trari. Segons l’alt tri­bu­nal, habi­li­tar un diven­dres és un gest inèdit, ja que les set­ma­nes juris­dic­ci­o­nals trans­cor­ren de dimarts a dijous.

El bloc pro­gres­sista s’aboca avui a la qua­dra­tura del cer­cle: rete­nir el vot de Manuel Aragón Reyes, el magis­trat pro­gres­sista més reti­cent als símbols naci­o­nals de l’Esta­tut, i alhora inten­tar arros­se­gar a les seves files Gui­llermo Jiménez, el magis­trat con­ser­va­dor més obert a accep­tar el tronc del text. En aquesta recre­ació de la soka­tira basca en què dos equips esti­ren la mateixa corda per arros­se­gar el rival al seu propi camp, doncs, es diri­meix el cinquè pro­jecte de sentència que té com a ponent la pro­gres­sista Elisa Pérez Vera, magis­trada del TC des del 2001 amb man­dat fins al novem­bre.

La sentència tre­ba­lla sobre el guió d’anul·lar una quin­zena d’arti­cles i rein­ter­pre­tar-ne una vin­tena més, men­tre salva el terme nació per defi­nir Cata­lu­nya al preàmbul recal­cant, això sí, la seva manca de valor jurídic. Sobre aquesta oferta es vol lli­gar Manuel Aragón Reyes, magis­trat del TC des del 2004, dei­xe­ble del cons­ti­tu­ci­o­na­lisme de Fran­cisco Rubio Llo­rente i que acu­mula al currículum con­tras­tos com haver sigut pre­cep­tor del príncep Felip quan aquest estu­di­ava dret i ser expert en l’obra del repu­blicà Manual Azaña.

Després de dos dies de deli­be­ra­ci­ons, la foto d’ahir col·locava al front pro Esta­tut el català Eugeni Gay, Pas­cual Sala i Casas, que avui afronta de nou la temp­tació de reben­tar l’empat amb el seu vot de qua­li­tat. En con­tra hi ha els con­ser­va­dors Vicente Conde, Jorge Rodríguez Zapata i Javier Del­gado, perquè Ramón Rodríguez Arri­bas dubta si acom­pa­nyar Jiménez al sí. Si no hi ha des­em­pat ni uti­litza el vot de qua­li­tat, Casas pot encar­re­gar una nova ponència a un altre magis­trat i la sentència ja no arri­ba­ria abans de les elec­ci­ons cata­la­nes.

En el temps afe­git, Casas té l’han­di­cap que no només està en joc el cara a cara entre els deu magis­trats sinó el de cadas­cun d’ells amb la poste­ri­tat, ja que en la majo­ria de casos la firma a la sentència de l’Esta­tut serà el pròleg a la seva jubi­lació. Una cir­cumstància que banya de trans­cendència l’última dis­qui­sició.