Dol per Corpus

Entre una certa trans­cen­den­ta­li­tat i un déjà-vu, la plaça de Sant Jaume es va mig omplir ahir a la tarda de rei­vin­di­ca­ci­ons sobi­ra­nis­tes en un acte sig­ni­fi­ca­tiu, perquè va acon­se­guir aple­gar totes les pla­ta­for­mes que en els últims temps han estat la veu de l’inde­pen­den­tisme al car­rer i algu­nes de noves que s’han creat i que demos­tren que els par­tits mai no són sufi­ci­ents per cana­lit­zar el sen­ti­ment cívic. Ahir, no és poca cosa, es trac­tava d’enter­rar l’Esta­tut i emplaçar la classe política a “aca­bar amb aquesta situ­ació d’asfíxia i mort lenta”, com deia el mani­fest.

La Pla­ta­forma pel Dret de Deci­dir, Sobi­ra­nia i Progrés, Sobi­ra­nia i Justícia, Deu Mil a Brus­sel·les i la Comissió de la Dig­ni­tat van seguir la crida d’un grup de per­so­nes que, sota el nom Acte de Sobi­ra­nia, han deci­dit repren­dre el camí que va tenir com a pun­tals tres grans mani­fes­ta­ci­ons (18 de febrer del 2006, 1 de desem­bre del 2007 i 7 de març del 2009) que fins ara han ser­vit per demos­trar la des­a­fecció dels sec­tors més sobi­ra­nis­tes per les reta­lla­des a l’Esta­tut o pel dèficit d’infra­es­truc­tu­res.

Ahir es podia veure bar­re­jats entre la gent anònima mossèn Josep Dal­mau, l’escrip­tor Jordi Solé Camar­dons o diri­gents sin­di­cals com Isa­bel Pallarès (Inter­sin­di­cal) o polítics com el pre­si­dent del dis­tricte de Gràcia i regi­dor d’ERC, Ricard Martínez. El dia 27 hi tor­na­ran, amb una marxa des de l’Arc de Tri­omf fins al Par­la­ment.