“Hem de fer-nos sentir davant l’esperpent del Constitucional”

La Pla­ta­forma pel Dret a Deci­dir (PDD), pre­si­dida per Josep Cru­a­nyes, lidera dis­sabte la ter­cera mani­fes­tació en cinc anys per a l’auto­de­ter­mi­nació. El con­text, cada cop més ten­si­o­nat.

Què rei­vin­di­quen?
Si la pri­mera mani­fes­tació (2005) va ser gene­ral i la segona (2007) sobre les infras­truc­tu­res, ara volem dir no al fet esperpèntic del retard de la sentència del TC i a aquesta situ­ació absurda. Cre­iem que abans de les elec­ci­ons hi ha d’haver un pro­nun­ci­a­ment de dis­con­for­mi­tat. Cri­dem a la mobi­lit­zació. El lema serà Auto­de­ter­mi­nació és democràcia i lle­gi­rem un mani­fest sobre el dret a deci­dir.

Encara espe­ren la sentència?
No, rebut­gem tota legi­ti­mi­tat del TC davant el que va votar el poble català. És inac­cep­ta­ble qual­se­vol mena de decisió sobre l’Esta­tut.

Òmnium defen­sava que la mani­fes­tació fos després de la sentència. Òmnium els dóna suport?
Col·labora amb la difusió. És cert que deien això, però han pas­sat massa coses que no es poden obviar. Després de l’estiu, amb la cam­pa­nya elec­to­ral, no tenia sen­tit la mani­fes­tació i no podem estar callats. Cre­a­ria frus­tració en la gent.

Serà una mani­fes­tació unitària?
La PDD és una pla­ta­forma cívica, no lli­gada a cap par­tit, i es con­voca per a la soci­e­tat. Tenim l’adhesió de diver­ses enti­tats i per­so­na­li­tats, i espe­rem la res­posta del poble. Hem de fer sen­tir la veu.

Els par­tits polítics estan aju­dant a l’èxit de la mani­fes­tació?
Ens hem posat en con­tacte amb ells, però no sabem quina acti­tud pren­dran. Hem tin­gut con­ver­ses amb ERC, CiU, ICV i ... el PSC, tot i que els par­tits tenen una dinàmica pròpia. No sabem si hi par­ti­ci­pa­ran acti­va­ment. En tot cas, no és tan impor­tant. En aquest sen­tit, la pri­mera fila serà anònima, de ciu­ta­dans vin­cu­lats amb les con­sul­tes sobre la inde­pendència. El nos­tre és un movi­ment des de baix i molt trans­ver­sal.

Avui hi ha un altre ple al TC. Ente­nen que aquesta reunió pot con­di­ci­o­nar la mani­fes­tació?
Ente­nem que sí. És una altra sessió del sai­net. El TC actua com un òrgan polític, amb gent del PSOE i el PP, i dis­cu­tei­xen sobre com hau­rien fet ells l’Esta­tut. El que passi pot ser un motiu més perquè els par­tits diguin alguna cosa.

I després de la mani­fes­tació, què?
La solució no ens arri­barà des de dalt, ni d’un par­tit ni de dos, dependrà que en tin­guem consciència i que tre­ba­llem con­jun­ta­ment. Sem­pre és l’hora de la política, però la mobi­lit­zació de la soci­e­tat civil és bàsica. Les con­sul­tes n’han estat una mos­tra, de com els ciu­ta­dans de diver­sos plan­te­ja­ments poden anar units. És un pas. Hem de tenir una exigència més cons­tant amb els polítics i si no són capaços de tirar-ho enda­vant, ho hem de fer nosal­tres.

Detecta una inca­pa­ci­tat política?
Els par­tits han demos­trat poc. Hau­rien d’expli­car per què van nego­ciar tan divi­dits l’Esta­tut, l’hau­rien d’haver nego­ciat com un sol home des que va sor­tir del Par­la­ment. Han creat frus­tració.

Digui’m un motiu per a l’opti­misme.
El Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal de l’Haia serà favo­ra­ble a Kosovo i sig­ni­fi­carà un nou marc. L’Estat serbi dema­nava la inte­gri­tat ter­ri­to­rial dels Estats. Això sem­bla que el TPI ho negarà, dirà que afecta en la relació entre els Estats, però no a dins dels Estats, on pre­val el dret a deci­dir d’un poble.