Jordi Portabella es planteja que Esquerra Republicana abandoni el tripartit a Barcelona

La mateixa nit de les elec­ci­ons, Jordi Por­ta­be­lla va dir als mili­tants que s’havien reu­nit a la seu d’ERC que pen­sava obrir “un període de pro­funda reflexió” després d’haver obtin­gut uns resul­tats molt dece­be­dors per a la seva llista a Bar­ce­lona. Doncs bé, fonts de l’entorn de Por­ta­be­lla han asse­gu­rat a l’AVUI que aquest debat intern pot aca­bar amb la rup­tura del tri­par­tit, que, almenys fins ara, es con­si­de­rava de rege­ne­ració automàtica.
L’entorn de Por­ta­be­lla no com­par­teix la visió posi­tiva que han expres­sat rei­te­ra­da­ment Josep-Lluís Carod-Rovira i el con­junt de la direcció naci­o­nal d’Esquerra del resul­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Segons aquests sec­tors, ha estat una estratègia equi­vo­cada a nivell naci­o­nal la que ha aca­bat per­ju­di­cant les pos­si­bi­li­tats de la can­di­da­tura repu­bli­cana a Bar­ce­lona.

La prova objec­tiva seria que el retrocés és gene­ra­lit­zat i afecta molt espe­ci­al­ment l’àrea metro­po­li­tana. En aquest sen­tit, l’anàlisi seria que Bar­ce­lona és una expressió més d’un seguit de pèrdues sen­si­bles en zones urba­nes, com les de l’Hos­pi­ta­let o Cer­da­nyola, on ERC ha per­dut tota repre­sen­tació muni­ci­pal, o ciu­tats com Bada­lona, Ter­rassa i Saba­dell, on han retro­ce­dit. Això sense tenir en compte que les CUP, amb un mis­satge poc con­ci­li­a­dor amb el PSC, han irrom­put amb força en ciu­tats mit­ja­nes com Mataró, Man­resa, Molins de Rei o Vila­nova. És més, en dues capi­tals de comarca (Vila­franca del Penedès i Berga) les CUP fins i tot han superat en repre­sen­tació muni­ci­pal les can­di­da­tu­res d’ERC.

Dal­ta­baix al tri­par­tit
Aquesta decisió, en cas de for­ma­lit­zar-se, dei­xa­ria els 18 regi­dors de PSC i ICV (14 i 4, res­pec­ti­va­ment) en mino­ria davant els 12 de CiU i els 7 del PPC, que en sumen un de més (19).

A par­tir d’aquí, tot que­da­ria obert i seria impos­si­ble que Jordi Hereu sumés els 21 regi­dors que són impres­cin­di­bles per ser ele­git en pri­mera ronda. En aquest cas, hau­ria d’espe­rar a la segona ronda l’apli­cació de la llei elec­to­ral (LOREG), que pre­veu que si no hi ha una majo­ria abso­luta serà ele­git alcalde el can­di­dat que hagi reco­llit més sufragi popu­lar, en aquest cas Jordi Hereu. Un alcalde en mino­ria que, en funció dels interes­sos res­pec­tius, també podria rebre ajuts des del grup muni­ci­pal repu­blicà, que, en qual­se­vol cas, opta­ria per que­dar-se a l’opo­sició.

Movi­ments a ERC
L’entorn de la can­di­da­tura que ha encapçalat Jordi Por­ta­be­lla és cons­ci­ent que una decisió d’aquesta mena sig­ni­fi­ca­ria reo­ri­en­tar l’estratègia i el dis­curs que ha deci­dit Esquerra en els últims anys. Però, afe­gei­xen, “no és pos­si­ble mirar cap a una altra banda quan hem patit una sag­nia elec­to­ral d’aques­tes dimen­si­ons”.

De fet, des de sec­tors molt diver­sos d’Esquerra s’està escam­pant la sen­sació que el segon tri­par­tit és molt mal accep­tat per la militància i l’elec­to­rat inde­pen­den­tista. Algu­nes sec­ci­ons locals com­par­tei­xen ober­ta­ment l’anàlisi que es fa des de la can­di­da­tura de Jordi Por­ta­be­lla i no es con­si­de­ren res­pon­sa­bles dels des­cen­sos que han patit en aques­tes elec­ci­ons.

Ara queda per veure quina serà la reacció de la cúpula diri­gent d’ERC, que, de moment, s’ha esforçat a difon­dre jus­ta­ment el mis­satge con­trari: el govern Mon­ti­lla no està en qüestió perquè afa­vo­reix ERC.