"Rivera no ha afavorit la definició de Ciutadans"

Ciu­ta­dans - Par­tido de la Ciu­da­danía afronta aquest cap set­mana a l’Hos­pi­ta­let un congrés difícil, amb crítics i mani­fes­tos. Anto­nio Robles, en aquesta entre­vista, marca distàncies amb tot­hom.

Fa un any vostè era pro­fes­sor d’ins­ti­tut, ara és dipu­tat i està a punt de dei­xar el càrrec de secre­tari gene­ral de Ciu­ta­dans per al qual va ser nome­nat fa només onze mesos. Quin balanç en fa?
A favor: hem acon­se­guit por­tar al Par­la­ment un tema que està en la rea­li­tat del car­rer. En con­tra: el sacri­fici que he fet jo a nivell per­so­nal en un par­tit nou. No he tin­gut ni tan sols temps per viure en un càrrec que no és gens agraït. No m’agrada la política, m’agra­den les idees. I al Par­la­ment això ho desen­vo­lupo molt millor que al par­tit.

Abans de Ciu­ta­dans, vostè va estar ficat en molts pro­jec­tes embri­o­na­ris simi­lars. Què can­vi­a­ria del par­tit en aquest pri­mer any?
No can­vi­a­ria res, però vol­dria que el pro­jecte tingués una defi­nició ideològica clara, al meu parer de cen­tre­es­querra. El pro­blema de C’s és d’inde­fi­nició? És un dels han­di­caps que hem de superar. Ha vin­gut molta gent de diver­sos punts de la geo­gra­fia men­tal, psi­cològica i ideològica que no ha tin­gut en compte què era Ciu­ta­dans com a pro­jecte que havíem cons­truït des de fa molts anys. Més enllà de les dis­tor­si­ons que pugui fer la premsa, és impor­tant que Ciu­ta­dans es defi­neixi, com sigui, però que es defi­neixi.

¿L’actual direcció del par­tit no ha afa­vo­rit aquesta defi­nició?
Exacte. Sí. Però també s’entén amb les cir­cumstàncies de cre­ació del par­tit i això s’ha de con­cre­tar ara.

Ara, de Ciu­ta­dans, amb vista al congrés d’aquest cap de set­mana, se’n per­cep soroll: qua­tre mani­fes­tos crítics, dues can­di­da­tu­res enfron­ta­des... Com sobre­viu un par­tit així?
No ho dra­ma­tit­za­ria, perquè és una cosa que havia de pas­sar. Les auto­ri­tats del mateix par­tit són mol­tes, fins i tot entre els intel·lec­tu­als que van pro­moure el par­tit. El que vol dir això és que hi ha molts sec­tors que tenien el mateix pro­blema: el naci­o­na­lisme, la llen­gua...

Vostè no s’ha posi­ci­o­nat encara per cap de les dues can­di­da­tu­res, la d’Albert Rivera i la de Luis Bouza-Brey, que s’ha venut com un pacte entre sec­tors libe­rals i sec­tors d’esquer­res.
No estic ni amb els uns ni amb els altres. Sóc d’un sec­tor de cen­tre­es­querra que no té pro­ble­mes per sobre­viure amb els libe­rals. Però no és el cas de la llista de Bouza-Brey. L’esquerra no té cap can­di­da­tura al congrés. Se m’ha dema­nat, però no hi vull par­ti­ci­par. Ja he donat al movi­ment prou esforç en aquest temps.

Però vostè assis­tirà al congrés?
Sí, i per defen­sar coses molt con­cre­tes: que els esta­tuts nous siguin nítids, que no siguin pre­si­den­ci­a­lis­tes –que siguin al màxim de democràtics i col·legi­ats–, que hi hagi un ide­ari clar, que hi hagi limi­tació de man­dats i llis­tes ober­tes. I votaré totes les opci­ons que siguin de cen­tre­es­querra i no sectàries.

Fran­cesc de Car­re­ras dóna suport a Rivera, i Arcadi Espada, Teresa Giménez, Xavier Peri­cay i Albert Boa­de­lla a Bouza-Brey. Quina lec­tura en fa?
Que hi ha dife­rents postu­res sobre el par­tit. Quan par­les amb intel·lec­tu­als, també par­les amb gent espe­cial. No pots pre­ten­dre que siguin autòmats i que seguei­xin con­sig­nes deter­mi­na­des. I això és bo.

Ha dit que vol menys pre­si­den­ci­a­lisme. En aquest any que fa que es conei­xen, l’ha dece­but Albert Rivera?
Només diré que no seré de nou secre­tari gene­ral, que no estaré a l’exe­cu­tiva i que no hi vull ser.

Com s’aguanta un grup par­la­men­tari de tres dipu­tats en el qual dos no volen tre­ba­llar junts en el par­tit?
Cadascú tenim una tasca a fer, tenim unes idees més o menys comu­nes –i les que no, es dis­cu­tei­xen– i tenim una sèrie de comis­si­ons per tre­ba­llar. No hi veig cap pro­blema.

¿Tots els mals o béns de Ciu­ta­dans pas­sen ara per la con­fluència amb el futur par­tit de Basta Ya!?
Jo defenso que el pro­jecte de Ciu­ta­dans sigui un pro­jecte naci­o­nal espa­nyol, i què hi ha millor que Fer­nando Sava­ter? Advo­caré per l’entesa imme­di­ata i sense con­di­ci­ons.