Decapitació rècord

Tres set­ma­nes. És el poc temps que s’ha neces­si­tat per dete­nir el pre­sumpte nou cap mili­tar d’ETA, Aztiol Iri­ondo –subs­ti­tut de Txe­roki–, que va caure ahir amb dos supo­sats ter­ro­ris­tes més, Eneko Zar­ra­bei­tia i Aitor Artetxe. Se’ls va arres­tar gràcies a una ope­ració con­junta de la Guàrdia Civil i la Gen­dar­me­ria a Gerde (França). A més, es van dete­nir tres per­so­nes més a Irun (Guipúscoa), després que tra­ves­ses­sin  la fron­tera. Tor­na­ven d’acom­pa­nyar Artetxe a la reunió de Gerde.

El d’Iri­ondo haurà estat un man­dat extre­ma­da­ment breu si es com­para amb el que va exer­cir el seu ante­ces­sor, Garikoitz Aspi­azu, Txe­roki, detin­gut el 17 de desem­bre. Txe­roki va estar qua­tre anys i catorze dies al cap­da­vant d’ETA, segons la tesi que el con­si­dera l’hereu de l’ante­rior líder, Mikel Albisu, Antza, arres­tat el 2004.
La detenció d’Aztiol Iri­ondo, àlies Asier o Gur­bita, va tenir com a esce­nari la loca­li­tat fran­cesa de Gerde, situ­ada al depar­ta­ment dels Alts Piri­neus, just per sobre d’Osca. Es va fer a les sis de la tarda, segons va infor­mar ahir el minis­tre de l’Inte­rior, Alfredo Pérez Rubal­caba, en una roda de premsa que va fer, en parau­les seves, “pre­ci­pi­ta­da­ment”. Només dues hores després, a les vuit del ves­pre, i després d’haver-se feli­ci­tat per l’ope­ració amb la seva homòloga fran­cesa, Mic­hele Alliot-Marie, ja n’estava donant els detalls.

Els dos etar­res amb qui, segons sem­bla, s’havia citat el supo­sat número 1 d’ETA eren dos alli­be­rats –per­so­nes a sou de l’orga­nit­zació– que havien for­mat part de dos coman­dos dife­rents i que havien fugit a França ja fa uns mesos: Eneko Zar­ra­bei­tia i Aitor Artetxe. El pri­mer era un dels mem­bres del comando Cantàbria i havia tra­ves­sat els Piri­neus el 2007. Artetxe, per la seva banda, havia inte­grat el comando Bizkaia.

La detenció dels tres pre­sump­tes etar­res és fruit de les dades obtin­gu­des amb la cap­tura de Txe­roki, en la qual hi han inter­vin­gut diver­sos actors. Fonts de la lluita anti­ter­ro­rista con­sul­ta­des per Europa Press asse­gu­ren que el lloc on es van cap­tu­rar els etar­res, l’església de Gerde, era un dels punts de tro­bada de mem­bres de la banda armada loca­lit­zats per la intel·ligència espa­nyola, el CNI.

El fet que a Iri­ondo i els seus dos com­panys se’ls detingués en aquesta situ­ació, en una cita con­cer­tada ante­ri­or­ment, sumat a la rapi­desa amb què s’ha acon­se­guit arres­tar l’actual cap etarra abo­nen la tesi que hi hau­ria nom­bro­sos infil­trats dins l’orga­nit­zació. I és que, segons s’espe­cula en els cer­cles pro­pers a Inte­rior, els matei­xos experts se sor­pre­nen de fins a quin punt alguns talps hau­rien arri­bat a esca­lar dins de les files d’ETA.

D’altra banda, l’arrest d’Iri­ondo també es pro­du­eix només cinc dies després de l’assas­si­nat de l’empre­sari basc Igna­cio Uria, tot i que, segons Rubal­cana, no s’ha de pen­sar que els cos­sos poli­ci­als han incre­men­tat la pressió arran d’aquesta acció perquè “no és el joc de l’Estat espa­nyol ni el francès”.

Uria i Cap­bre­ton
El que s’acon­se­gueix amb la detenció d’Iri­ondo és parar els peus al res­pon­sa­ble tant de la mort de l’última víctima d’ETA com de l’assas­si­nat dels dos guàrdies civils que van morir a trets a Cap­bre­ton ara fa poc més d’un any. I és que, segons el minis­tre de l’Inte­rior, en un pri­mer moment s’havia pen­sat que Iri­ondo era qui va dis­pa­rar con­tra Raúl Cen­teno i Fer­nando Tra­pero, però, després, la decla­ració de dos supo­sats etar­res va des­viar l’atenció cap a Txe­roki. Uns dub­tes que també pla­nen sobre qui va orde­nar la mort d’Uria. En clau de futur, Rubal­caba va aler­tar que “no sap si algun ter­ro­rista està pen­sant de subs­ti­tuir Iri­ondo” però, en tot cas, va asse­gu­rar que “des d’ara” ja l’estan per­se­guint.