Oda a Maragall

El magnífic esce­nari del Palau de la Música va aco­llir ahir al ves­pre el Pas­qual Mara­gall més humà. L’home cre­a­tiu, tren­ca­dor i entra­nya­ble i el polític que ja avui ocupa un lloc d’honor en la història de Cata­lu­nya. Per això, tots els focus de l’esce­nari es van con­cen­trar a esvair les ombres que s’han pogut esco­lar entre les pàgines de les seves memòries, Oda ina­ca­bada. “Em fa mal que s’inter­preti que l’únic que em mou és el res­sen­ti­ment”, va con­fes­sar Mara­gall. Tant l’expre­si­dent com la resta d’inter­ven­ci­ons que es van escol­tar van negar que existís cap volun­tat polèmica en el lli­bre. La presència del pre­si­dent, José Mon­ti­lla, i la plana major del PSC ocu­pant part de les buta­ques ver­me­lles del palau, feien callar qual­se­vol rumor d’enfron­ta­ment. De fet, Mon­ti­lla i una part de la cúpula del par­tit, així com la major part de con­se­llers soci­a­lis­tes del govern, van com­par­tir un sopar orga­nit­zat pels edi­tors i la família Mara­gall al Palau en aca­bar l’acte.

Tam­poc els vells rivals accep­ten la distància de l’enfron­ta­ment. Des de les pri­me­res files de la pla­tea seguia l’home­natge el pre­si­dent de CiU, Artur Mas, i dife­rents diri­gents de la fede­ració naci­o­na­lista. Per con­tra, va sor­pren­dre l’absència del con­se­ller de la vice­pre­sidència, Josep-Lluís Carod Rovira, amb qui Mara­gall va fir­mar el Pacte del Tinell. Tam­poc hi era el pre­si­dent d’ERC, Joan Puig­cercós, ni el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, per la qual cosa la repre­sen­tació repu­bli­cana va que­dar en mans de la por­ta­veu par­la­men­ta­ria, Anna Simó. Pel que fa a la repre­sen­tació d’ICV, l’encapçalava Joan Saura amb la regi­dora Imma Mayol. També hi era pre­sent la líder del PP, Alícia Sánchez Camacho. Tot ple­gat, unes 1.500 per­so­nes van seguir l’home­natge al Palau.

“A pesar dels titu­lars, les memòries no són polèmiques. Són clares i hones­tes, però també con­ci­li­a­do­res”, va pro­cla­mar la seva filla Cris­tina, que va por­tar a l’esce­nari la veu de la família, extra­or­dinària­ment pre­sent en la vida de Mara­gall. L’exvi­ce­pre­si­dent del govern Narcís Serra va dibui­xar el Mara­gall més polític. Aquell que a les seves memòries es lamenta d’una manera col­pi­dora, segons admet Serra, de la soli­tud que arros­sega el gover­nant. “És impos­si­ble exer­cir cons­ci­ent­ment i hones­ta­ment el poder sense patir-lo i això queda clar en el lli­bre”, va reblar l’exlíder del PSC, que va citar García Márquez per afir­mar que “el poder s’exer­ceix però també es pateix”.

L’acte va comp­tar amb les inter­ven­ci­ons de l’excon­se­ller Fer­ran Mas­ca­rell i l’exal­calde de Roma Fran­cesco Rute­lli i es van pro­jec­tar dos vídeos, un amb imat­ges de la tra­jectòria política i per­so­nal de Mara­gall i el segon amb salu­ta­ci­ons de per­so­na­li­tats d’arreu del món.

L’últim a pren­dre la paraula va ser Mara­gall. Va ofe­rir el ros­tre més desim­bolt i diver­tit de l’ora­dor ins­pi­rat que sap posar-se el públic a la but­xaca. Però també el més inti­mista, sobre­tot en el reco­nei­xe­ment a la família que li fa cos­tat. Rere l’expre­si­dent, el tes­ti­moni de les seves parau­les: “Sóc una per­sona afor­tu­nada. Visc a la mateixa casa on vaig néixer envol­tat de les per­so­nes esti­ma­des i gau­deixo d’afecte entre els meus con­ciu­ta­dans, cosa que em pro­te­girà de l’oblit”.