Política

Despertar del malson

Un any després, Santa Coloma de Gramenet comença a trencar amb l'etapa de Bartomeu Muñoz al capdavant del consistori

L'alcaldessa, Núria Parlon, ha aturat tres projectes urbanístics impulsats pel seu predecessor

L'ajuntament ha promogut sistemes de control per millorar la gestió municipal

Tot apunta que els propers mesos Antifrau retornarà a l'Ajuntament el control de Gramepark

Santa Coloma ha hagut de fer un joc d'equi­li­bris els dar­rers dotze mesos per des­em­pa­lle­gar-se de l'ombra de Bar­to­meu Muñoz. Des d'aquell matí d'octu­bre de l'any pas­sat en què la Guàrdia Civil va irrom­pre a l'Ajun­ta­ment, algu­nes coses han can­viat en una ciu­tat mar­cada per la cor­rupció: s'han atu­rat pro­jec­tes urbanístics –excepte el Cúbics, el gra­ta­cel que anirà sem­pre lli­gat al cas Pretòria–, s'han impul­sat noves mesu­res de fun­ci­o­na­ment per garan­tir la trans­parència i s'ha inter­ven­gut judi­ci­al­ment l'empresa muni­ci­pal Gra­me­park, per una supo­sada insolvència. La trama que va aca­bar amb Bartu, l'alcalde dels pro­jec­tes sin­gu­lars, ha supo­sat el res­sor­gi­ment d'una Santa Coloma més allu­nyada de l'urba­nisme agres­siu i del cop d'efecte popu­lista.

Dime­cres farà un any de l'esclat del cas Pretòria. L'ope­ració orde­nada pel jutge Bal­ta­sar Garzón no només va liqui­dar els homes forts del govern de Muñoz –Manuel Dobarco, repo­sa­ble d'Urba­nisme i pre­si­dent de Gra­me­park, Lluís Falcón i Pas­cual Vela, càrrecs de con­fiança, tots tres impu­tats–, sinó que va posar en dubte l'acció política dels dar­rers anys, obli­gant a fer un procés de neteja interna, pot­ser més tebi del que recla­mava la soci­e­tat –des d'alguns sec­tors es con­ti­nua pen­sant que el més adi­ent hagués estat la dis­so­lució del con­sis­tori–. El PSC va apos­tar per Núria Par­lon per fer el ren­tat de cara que neces­si­tava la ciu­tat. Impul­sat pel seu equip –ha col·locat de mà dreta el regi­dor Esteve Ser­rano, que ara és el res­pon­sa­ble de Ser­veis Ter­ri­to­ri­als, després de la dimissió de Car­men Mora­ria– ha fet pas­ses per modi­fi­car de soca-rel els dos aspec­tes que carac­te­rit­za­ven el govern ante­rior: l'urba­nisme, sem­pre qüesti­o­nat, i l'orga­nit­zació del con­sis­tori, amb un apa­rell tècnic direc­tiu fort.

Nou model de ciu­tat

A nivell urbanístic, el govern ha revi­sat els pro­jec­tes sota sos­pita que apa­rei­xen a la pri­mera inter­lo­cutòria de Garzón: des dels dis­senys sin­gu­lars –com la Ciba III, a la façana del riu Besòs o el mer­cat del Fondo–, a les esco­les bres­sols o els apar­ca­ments que ges­ti­o­nava direc­ta­ment Gra­me­park. La Ciba III ha estat l'únic dels grans pro­jec­tes pre­to­ri­ans que s'ha des­car­tat, així com dos més que tam­poc no comp­ta­ven amb con­sens ciu­tadà i que havia defen­sat Muñoz fins a les últi­mes con­seqüències: l'ARE de Safa­ret­jos i la reno­vació del barri de Sin­guerlín, amb la cons­trucció de 763 pisos en plena crisi immo­biliària. Amb el Cúbics, per con­tra, no s'ha pogut fer res més que espe­rar la immi­nent inau­gu­ració dels pri­mers equi­pa­ments: els cine­mes. Serà d'aquí a unes set­ma­nes. “És un pro­jecte que rever­tirà a la ciu­tat i això és posi­tiu”, defensa Par­lon.

El pro­jecte que sí s'ha modi­fi­cat ha estat l'edi­fici d'habi­tat­ges públics que s'ha d'aixe­car al car­rer Doc­tor Fer­ran, a les anti­gues dependències de Ser­veis Ter­ri­to­ri­als i al davant del Cúbics. El govern ha reta­llat l'altura del futur edi­fici a la mei­tat per tal de fer-lo “via­ble”. La modi­fi­cació per­metrà a l'Ajun­ta­ment un estalvi del 20% del cost –el preu del pro­jecte ori­gi­nal arri­bava als 18 mili­ons— però haurà de renun­ciar al dis­seny que havia fet l'arqui­tecte navarrès Fran­cisco Man­gado. Pel que fa al mer­cat del Fondo, ha sor­tit per fi d'una situ­ació que començava a ser crònica, amb l'inici d'obres i el retorn de la sub­venció del Minis­teri de Cul­tura per fer la bibli­o­teca.

Mesu­res per a la trans­parència

El segon canvi més impor­tant ha estat l'impuls d'un paquet de mesu­res per a la trans­parència, que engloba des de millo­res en els pro­ces­sos de con­trac­tació – qüesti­o­nats al sumari–, fins a meca­nis­mes més equi­ta­tius en els de selecció de per­so­nal. Pel que fa a la con­trac­tació, l'Ajun­ta­ment ha apro­vat la cre­ació d'un ser­vei cen­tral per dur a terme les adju­di­ca­ci­ons dels pro­jec­tes de la ciu­tat. El govern està apli­cant res­tric­ci­ons en con­trac­tes menors, que han de tenir com a mínim tres ofer­tes i reque­rei­xen infor­mes d'ava­lu­ació. També ha acor­dat la limi­tació de l'acu­mu­lació de con­trac­tes a una mateixa empresa, per evi­tar el que havia pas­sat fins ara amb deter­mi­na­des cons­truc­to­res, com ara Proi­nosa.

Decla­ració del patri­moni

També s'ha apro­vat, no sense polèmica, la publi­cació de la decla­ració dels béns patri­mo­ni­als dels regi­dors. Tots excepte un –el por­ta­veu de CiU– han permès que les dades siguin públi­ques. “Part d'aques­tes mesu­res estan ava­la­des per l'Ofi­cina Anti­frau de Cata­lu­nya (OAC) per pre­ve­nir casos de mala gestió”, diu Par­lon, que no oculta la seva “decepció” davant les crítiques que l'actu­ació ha aixe­cat entre l'opo­sició.

De les mesu­res de trans­parència també es desprèn l'ober­tura d'expe­di­ent dis­ci­pli­nari i poste­rior aco­mi­a­da­ment –el mes de juliol-- de dos dels impu­tats i excàrrecs de con­fiança del govern de Muñoz: Pas­cual Vela i Lluís Falcón. L'alcal­dessa va encar­re­gar a un des­patx extern un informe sobre les pos­si­bles res­pon­sa­bi­li­tats que es des­pre­nien de les reve­la­ci­ons del sumari. Tot i que en un prin­cipi els va recol·locar per decret en llocs de tre­ball cre­ats a propòsit, les con­clu­si­ons van deter­mi­nar que hi havia hagut “trans­gressió de la bona fe con­trac­tual” i “abús de la con­fiança” en l'exer­cici de les seves fun­ci­ons. Van ser aco­mi­a­dats.

Han pas­sat dotze mesos i Santa Coloma comença a des­per­tar-se del mal­son. Anti­frau és a punt de retor­nar a l'ajun­ta­ment el con­trol de Gra­me­park –algu­nes veus asse­gu­ren que, com a molt tard, serà al gener–, símptoma evi­dent que els comp­tes de l'empresa comen­cen a estar sane­jats. A la memòria col·lec­tiva que­da­ran els tri­pi­jocs, els con­cur­sos frau­du­lents i la mala gestió d'un alcalde que va col·locar Santa Coloma en el punt de mira. Els 11.000 folis del sumari pesen, però la ciu­tat sem­bla que ha començat a girar pàgina.

54
dies
va estar Muñoz a la presó
19
imputats
a la trama
45
milions
de frau en els diversos projectes a Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres
6
ajuntaments
esquitxats


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.