El camp de batalla

Diven­dres es va inau­gu­rar ofi­ci­al­ment el camp de bata­lla del 28-N. La pre­cam­pa­nya va obrir molts fronts, alguns amb virulència. Ara enfi­lem la fase final: la prèvia a la victòria. En democràcia, el camp de les bata­lles és públic i té com a esce­nari prin­ci­pal els mit­jans i cir­cuits de la comu­ni­cació. La comu­ni­cació bas­teix un gran circ per a la con­fron­tació dels rivals. I el circ atrau més espec­ta­dors o menys segons l'interès del duel final. Ells en deci­di­ran el ven­ce­dor. Aquesta cam­pa­nya veurà mol­tes bata­lles. Una pri­mera ja ha cul­mi­nat amb la negació als aspi­rants de visi­bi­li­tat infor­ma­tiva (blocs elec­to­rals). Temes de bata­lla seran la crisi, el finançament, l'atur, la immi­gració, la llen­gua, les ali­an­ces... Però una gran bata­lla eclip­sarà les altres. En la llarga pre­cam­pa­nya, s'ha anat pre­pa­rant curo­sa­ment. El PSC ho va enun­ciar: no pac­tarà ni amb dre­tes ni amb inde­pen­den­tis­tes. ERC no pac­tarà amb qui no accepti un referèndum. CiU fa equi­li­bris a la corda, però s'apunta al dret a deci­dir. ICV faria el mateix. Laporta i Car­re­tero, a la porta del circ, pro­cla­men una decla­ració d'inde­pendència uni­la­te­ral. El PPC, sem­pre en con­tra. Els eslògans ofi­ci­als pre­te­nen ara des­viar l'atenció de l'argu­ment prin­ci­pal. Però durant mesos els par­tits han obert foc i s'han posi­ci­o­nat. I els espec­ta­dors del circ ho recor­den. Saben que la bata­lla cen­tral d'aquesta cam­pa­nya no és entre dreta i esquerra. És entre inde­pendència o unió. I, com que la bata­lla té interès, la par­ti­ci­pació pot ser més alta del que pro­nos­ti­quen les enques­tes.