Parlem?

Jon Fav­reau és l'escrip­tor de dis­cur­sos de Barack Obama. De fet, el bon domini del llen­guatge de Fav­reau com­bi­nat amb la gran capa­ci­tat d'inter­pre­tació d'Obama van ser fac­tors clau per crear l'oba­ma­nia que va fer el demòcrata pre­si­dent. El relat. Aquesta és la paraula. I la xarxa d'inter­net va ser peça deter­mi­nant en la seva manu­fac­tura. En l'ela­bo­ració d'una història potent i atrac­tiva per a una àmplia capa de població.

Obama és refe­rent per als nos­tres polítics. Sovint de forma massa acrítica, sense tenir pre­sents les diferències entre el seu con­text i el nos­tre. Ho hem vist amb els mítings exprés de José Mon­ti­lla o amb el vídeo viral de CiU que en cal­cava un d'ante­rior dels demòcra­tes. Però on l'han seguit tots sense excepció és en l'ús de les xar­xes soci­als a inter­net.

Aquesta és la gran nove­tat de la cam­pa­nya en el món vir­tual, amb Twit­ter i Face­book molt espe­ci­al­ment com a grans àgores digi­tals. I els par­tits s'hi han abra­o­nat. Tots. Petits i grans. Amb major o menor encert, han vist clar que via inter­net i les xar­xes soci­als poden esta­blir un diàleg sense gai­res bar­re­res amb públics cada vegada més tar­ge­tit­za­bles, ente­sos sobre­tot com a con­su­mi­dors.

Vídeos polèmics i picants con­ce­buts en essència per córrer com la pólvora per la xarxa, i d'aquí als mit­jans tra­di­ci­o­nals, han tro­bat en la fase 2.0 d'inter­net el seu millor aliat. Però 2.0 vol dir com­par­tir i també dia­lo­gar. Això últim la majo­ria de par­tits encara no ho con­juga prou, tam­poc a la xarxa. És l'assig­na­tura pen­dent. Que algú els ho demani amb força: par­lem?