Un càrrec que ja ha tingut tres precedents fins avui

El càrrec de con­se­ller pri­mer o en cap és pre­vist a l'Esta­tut, i ja s'ha uti­lit­zat en tres oca­si­ons des del res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat. A diferència dels altres mem­bres del govern, el con­se­ller pri­mer té unes fun­ci­ons de coor­di­nació i és clara­ment el número dos del govern.

El demo­cristià Miquel Coll i Alen­torn va ser entre el 1980 i el 1984 con­se­ller adjunt a la Pre­sidència, que de fet va ser l'embrió del que seria després la con­se­lle­ria en cap. Però el seu per­fil polític era més aviat honorífic, davant l'expre­si­dent Jordi Pujol.

CiU no va posar en fun­ci­o­na­ment el pri­mer càrrec de con­se­ller en cap fins al 2001, quan Pujol va desig­nar Artur Mas en la seva pre­pa­ració com a futur líder polític. El con­ver­gent es va encar­re­gar de la coor­di­nació del govern fins a les elec­ci­ons del 2003.

Amb el pri­mer tri­par­tit, en funció dels pac­tes interns, el càrrec es va man­te­nir i el va ocu­par Josep-Lluís Carod-Rovira. Però l'ales­ho­res líder d'ERC només s'hi va poder estar dos mesos, perquè va haver de dimi­tir arran de la seva polèmica entre­vista amb la direcció d'ETA a Per­pinyà. El va relle­var lla­vors el també diri­gent d'ERC Josep Bar­galló, fins al final de la legis­la­tura l'any 2006.

Davant el segon tri­par­tit, i amb la polèmica experiència vis­cuda, el pre­si­dent José Mon­ti­lla, d'acord amb Joan Puig­cercós, només va accep­tar que Carod fos vice­pre­si­dent. No ha coor­di­nat, per tant, les con­se­lle­ries.