Cares noves a totes les files

A dalt de tot de l'hemi­ci­cle, a tocar del galli­ner polític, com va asse­nya­lar Uriel Ber­tran per refe­rir-se a la zona de premsa i con­vi­dats, Joan Laporta es va estre­nar ahir com a dipu­tat en un Par­la­ment que en cam­pa­nya va qua­li­fi­car “de fireta”. Lluny de les buta­ques del govern, l'expre­si­dent del Barça va rebre més flai­xos que la majo­ria, des de la seva arri­bada a quarts d'onze a l'edi­fici de la Ciu­ta­de­lla –va pas­sar pel bar– fins a la seva pujada per les esca­les de tapís ver­mell. Davant seu, la con­ver­gent Irene Rigau iro­nit­zava amb un “gràcies, gràcies, molt agraïda per la rebuda” perquè dar­rere seu apa­rei­xia el líder de Soli­da­ri­tat, que se salu­dava amb quasi tot­hom amb qui es cre­uava.

A alguns dels dipu­tats, Laporta ja els conei­xia de la llotja del Barça. Allà els feia d'amfi­trió, al Par­la­ment serà al con­trari. Un home que coneix totes dues cases, Jacint Borràs, un històric de CDC i direc­tiu blau­grana amb ell del 2007 al 2010, l'espe­rava per donar-li la ben­vin­guda, no pas el vot. “En aquest tema no tinc el cor gens divi­dit, però me l'apre­cio”, va rao­nar. Borràs té una filla de dipu­tada per Con­vergència, la Merit­xell. Ella, ja amb experiència par­la­mentària, és una de les 56 dones que ocu­pen escons, rècord de les nou legis­la­tu­res cata­la­nes, vuit vega­des més que el 1980, quan només n'eren set. Avui, les dones repre­sen­ten el 41,5% del Par­la­ment, començant per la pre­si­denta Núria de Gis­pert.

Qua­ranta-qua­tre dipu­tats són nous, 22 de CiU, entre els quals hi ha el retorn de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Reco­der, i els debuts del bat­lle de Vic, Josep M. Vila d'Aba­dal; el jove Roger Muntañola, o un fit­xatge inde­pen­dent com és Cris­tina Ini­esta. També hi ha set entra­des noves del PSC, entre les quals cal des­ta­car el retorn de Celes­tino Cor­bacho i l'entrada de Laia Bonet o Jaume Coll­boni; nou dels 18 del PP, amb Alícia Sánchez-Camacho o Jordi Cor­net; Hortènsia Grau a ICV; Marc San­glas a ERC; Jordi Cañas a Cs,i els qua­tre de SI, a excepció de Ber­tran, que ha retro­ce­dit dues files després d'haver mar­xat d'ERC.

Entre els adéus, les des­fe­tes del tri­par­tit, amb la renúncia de José Mon­ti­lla, l'aco­mi­a­da­ment forçat de Josep-Lluís Carod i el final pac­tat de Joan Saura. Encara a la ren­glera del govern, emo­ci­o­nats, tots tres eren la imatge d'una època que s'acaba, com la del ja expre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, a la tri­buna d'auto­ri­tats. També sis con­se­llers més de l'últim govern han ple­gat: Antoni Cas­tells i Mar Serna (PSC), Josep Huguet, Jordi Ausàs i Joan Manel Tres­ser­ras (ERC) i Fran­cesc Bal­ta­sar (ICV).

És llei de vida, uns entren i d'altres sur­ten. Bé, hi ha una excepció: Higini Clo­tas, l'incom­bus­ti­ble soci­a­lista que fa 30 anys que és al seu escó. És l'únic que queda de la pri­mera inves­ti­dura de Jordi Pujol i el va anar a salu­dar al galli­ner. “Tu t'ho conei­xes millor que ningú això, eh...?”, va dir-li l'expre­si­dent.

A pocs metres, Laporta i Rivera feien una encai­xada de cor­te­sia. Són l'estra­nya pare­lla de l'última fila, tots dos dis­po­sats a des­tor­bar l'oasi català. En el cas de Laporta, a evi­den­ciar les man­can­ces del Par­la­ment i donar-li més poder. Ahir, Soli­da­ri­tat ja va dife­ren­ciar-se amb la pro­posta de Toni Stru­bell com a pre­si­den­ci­a­ble, però també va pro­vo­car mur­mu­ris d'incre­du­li­tat.