Cop a la immersió
resolució
El Suprem insta la Generalitat, en tres sentències, a adaptar-se a la sentència del TC per fer el castellà “llengua vehicular, junt amb el català”
Li ordena que sigui bilingüe en les comunicacions amb els pares
la vigília que Mas sigui investit
El Tribunal Suprem (TS) va donar ahir un duríssim cop al model d'immersió lingüística vigent a Catalunya des dels anys vuitanta. Ho va fer amb tres sentències, i agafant-se a la retallada de l'Estatut, demana al govern que s'atengui a la “nova situació" derivada del pronunciament del Tribunal Constitucional i l'insta a “considerar també el castellà llengua vehicular de l'ensenyament, junt amb el català”.
El Suprem estima així els recursos presentats per tres pares a instàncies de Convivencia Cívica Catalana –desestimats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– perquè els seus fills rebessin les classes en castellà. L'alt tribunal també sentencia que les comunicacions, tant orals com escrites que els facin les escoles –a Tarragona, Sabadell i Barcelona– hauran de ser en castellà.
Les sentències del TS, de caire eminentment polític, van arribar en un moment de certa provisionalitat a Catalunya, la vigília que Artur Mas sigui investit president, avui. I són àmpliament interpretables. Si bé intenten minar la immersió, l'explosió pot ser controlada perquè el fet que siguin en resposta a particulars i no qüestionin directament la llei de política lingüística, això fa que no la tombin, tot i que la posen en dubte. Aquesta és la lectura del govern sortint i de la majoria de formacions polítiques.
El Suprem qüestiona la immersió en les tres sentències, en les quals alerta que “s'ha d'admetre el risc que les disposicions que adoptin les comunitats autònomes poden afectar l'ús de l'altra llengua cooficial i l'ordenació del pluralisme lingüístic que la Constitució i els estatuts estableixen”.
La retallada
L'alt tribunal s'agafa a la retallada de l'Estatut per donar la raó als que defensen el bilingüisme en estat pur, entre ells Ciutadans i el PP. Conclou que “reduir el castellà a una matèria docent més [...] i privar-lo de la seva condició de llengua vehicular junt amb el català, com ha declarat el TC, donaria lloc a la inconstitucionalitat de l'Estatut i de les normes de desenvolupament en matèria d'ensenyament”.
Però, tot i ser l'ham, els deu magistrats del Constitucional no havien anat tan lluny. No entraven directament en la immersió. Sí que van resoldre que el fet que s'estableixi que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya no impedeix que el castellà gaudeixi “d'idèntic dret”. Ara el Suprem fixa que és la Generalitat –s'hi refereix com a “Generalidad”– la que ha de fixar “en quina proporció” s'ha de fer més castellà, en funció de si veu completat “l'objectiu de la normalització lingüística”.
Les sentències no són el primer resultat del pronunciament del TC –fruit del recurs presentat pel PP– però sí els més importants. A l'octubre, el TSJC va anul·lar cautelarment el gruix dels articles dels reglaments d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida.
La interpretació majoritària és que com que el Suprem no toca la llei de política lingüística, aquesta es manté intacta, i que el màxim que s'haurà de fer és lliurar als pares demandants les comunicacions en castellà. El problema és que les sentències obren la porta perquè “qualsevol ciutadà” les invoqui, com reconeixia la portaveu del Consell General del Poder Judicial. “Creen jurisprudència”, avisava Bravo.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 23-12-2010, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 23-12-2010, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 23-12-2010, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 23-12-2010, Pàgina 27
- El Punt. Penedès 23-12-2010, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 23-12-2010, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 23-12-2010, Pàgina 15
- Avui 23-12-2010, Pàgina 4