Política

El feu socialista, en disputa

Les municipals són la prova de foc per al PSC al Baix Llobregat, després del càstig imposat pels electors en les eleccions al Parlament

La resta de partits esperen esgarrapar vots i aconseguir més presència als ajuntaments grans dirigits pels socialistes

Les grans ciutats seran la clau per definir si el roig es manté com el color de la comarca

El Baix Llo­bre­gat va cas­ti­gar amb duresa els soci­a­lis­tes en les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment, amb la pèrdua d'un 12% dels vots i situ­ant-los dar­rere de CiU. Les muni­ci­pals seran la prova de foc per a la for­mació que governa en dis­set dels trenta muni­ci­pis, en ciu­tats de més de 50.000 habi­tants com ara Cor­nellà, Cas­tell­de­fels, Vila­de­cans i Sant Boi. El pri­mer secre­tari del PSC a la comarca i alcalde de Cor­nellà, Antoni Balmón, con­fia en “la pro­xi­mi­tat, la cre­di­bi­li­tat i la soli­desa” dels can­di­dats i del pro­jecte soci­a­lista per man­te­nir l'històric feu. La resta de par­tits, però, pre­ve­uen can­vis i espe­ren esgar­ra­par vots per tenir més presència a la comarca. ICV con­fia a créixer i a ser clau per a la con­fi­gu­ració de diver­sos governs muni­ci­pals, segons el seu pre­si­dent comar­cal, Arnau Funes. Els con­ver­gents volen apro­fi­tar l'embran­zida de les elec­ci­ons al Par­la­ment i fer un salt quan­ti­ta­tiu i qua­li­ta­tiu als muni­ci­pis més grans, i a la vegada, man­te­nir la con­fiança rebuda el 2007 en ciu­tats com ara Mar­to­rell i Olesa de Mont­ser­rat. Els popu­lars, segons el seu pre­si­dent comar­cal, Lluís Ortega, es plan­te­gen fer forat en una comarca que fins ara no els ha donat cap suport majo­ri­tari, i ERC con­fia que man­tindrà les alcal­dies que ja té a la part cen­tral de la comarca i que crei­xerà a les grans ciu­tats. De fet, en aques­tes loca­li­tats s'obri­ran els prin­ci­pals fronts elec­to­rals, i seran la clau per defi­nir si el roig torna a ser el color polític de la comarca.

La crisi serà un altre fac­tor a tenir en compte en els resul­tats, en una regió indus­trial que té una taxa d'atur d'un 14,3%, segons l'Obser­va­tori del Con­sell Comar­cal, i un nivell de renda de 14.700 euros per habi­tant, deu punts infe­rior a la mit­jana cata­lana, segons les dar­re­res dades publi­ca­des per l'Ins­ti­tut d'Estadística de Cata­lu­nya. La gestió del govern de Rodríguez Zapa­tero també pot influir en una comarca que va regis­trar en les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals del 2007 l'abs­tenció més alta des del res­ta­bli­ment de la democràcia. Tots els par­tits, però, espe­ren mobi­lit­zar la població basant-se en el fac­tor de pro­xi­mi­tat.

En les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2003, els soci­a­lis­tes acon­se­guien els millors resul­tats a la comarca, amb 218 regi­dors. Qua­tre anys després reva­li­da­ven la con­fiança dels elec­tors i es con­so­li­da­ven superant els 210 regi­dors, cosa que els va donar dis­set alcal­dies: Abrera, Cas­tell­de­fels, Cer­velló, Coll­bató, Cor­nellà, Espar­re­guera, Esplu­gues, Gavà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llo­bre­gat, Sant Esteve Ses­ro­vi­res, Sant Feliu de Llo­bre­gat, Sant Joan Despí, Sant Just Des­vern, Sant Vicenç dels Horts, Vila­de­cans i Cas­tellví de Rosa­nes, i presència en tot­sels altres ajun­ta­ments. Con­vergència i Ini­ci­a­tiva encapçalen deu ajun­ta­ments, cinc cada for­mació. En con­cret, ICV governa a Begues, el Prat de Llo­bre­gat, la Palma de Cer­velló, Molins de Rei i Santa Coloma de Cer­velló; i CiU té alcal­des a Mar­to­rell, Olesa de Mont­ser­rat, Pallejà, Sant Cli­ment de Llo­bre­gat i Valli­rana.

Els muni­ci­pis

Una de les incògni­tes que es conei­xe­ran el 22 de maig serà si el PSC manté l'alcal­dia de Sant Feliu, la capi­tal de la comarca, després de la marxa de Juan Anto­nio Vázquez, a mit­jan de desem­bre, que va ser subs­tituït per la lla­vors regi­dora d'Hisenda i Cul­tura, Lour­des Bor­rell. Ini­ci­a­tiva veu ara una porta oberta al canvi i a la recu­pe­ració de l'alcal­dia que van per­dre l'any 2003 a causa d'un pacte de govern. El canvi d'alcalde també pot afec­tar a Cas­tell­de­fels. Joan Sau és el cap visi­ble del govern muni­ci­pal des del març del 2009, quan va subs­ti­tuir Anto­nio Padi­lla, que era alcalde des del 2002. En aquest cas, el 2007 els soci­a­lis­tes van acon­se­guir nou regi­dors, el que els va obli­gar a pac­tar amb CiU, que va obte­nir qua­tre regi­dors, i amb ICV, que va obte­nir-ne tres per for­mar un govern de majo­ria. El PP va que­dar com la segona força, amb cinc regi­dors.

A banda de recu­pe­rar Sant Feliu de Llo­bre­gat, per als eco­so­ci­a­lis­tes és clau man­te­nir l'alcal­dia de Molins de Rei. L'any 2007 es va ree­di­tar el pacte de govern entre ICV, ERC i CiU, amb Ivan Arcas –d'Ini­ci­a­tiva– al cap­da­vant. Els soci­a­lis­tes espe­ren obte­nir uns bons resul­tats a la ciu­tat. Els eco­so­ci­a­lis­tes, a més, tor­nen a con­fiar en Lluís Teje­dor, alcalde del Prat de Llo­bre­gat des de l'any 1982, per tor­nar a encapçalar l'equip de govern del muni­cipi. ICV té com a objec­tiu ser la pri­mera força a altres muni­ci­pis com ara Santa Coloma de Cer­velló, Pallejà, Espar­re­guera i Begues i, a més, segons Arnau Funes, “ser clau per for­mar govern a muni­ci­pis més grans”, on espe­ren que es tren­quin les majo­ries abso­lu­tes de ciu­tats com Cor­nellà.

CiU es plan­teja aques­tes elec­ci­ons amb opti­misme. Segons Pep Llop, el pre­si­dent comar­cal al Baix Llo­bre­gat, “la posició de sor­tida ara és millor que en les dar­re­res elec­ci­ons”, perquè s'ha produït un canvi gene­ra­ci­o­nal a la comarca pel “can­sa­ment” que suposa molts anys de govern soci­a­lista i per l'embran­zida de les elec­ci­ons autonòmiques. Mar­to­rell és clau, pels con­ver­gents. Van recu­pe­rar l'alcal­dia el 2007 amb 12 regi­dors, lluny dels cinc del PSC.

ERC va fer un salt a la comarca l'any 2003: van pas­sar de 13 a 45 regi­dors. L'objec­tiu de la for­mació, que també ha estat cas­ti­gada en les dar­re­res autonòmiques, és con­so­li­dar els 55 regi­dors que tenen actu­al­ment –sobre­tot a muni­ci­pis de la part del cen­tre-nord– i fer-se un forat en els muni­ci­pis grans, situ­ats a la part sud. El pre­si­dent comar­cal d'Esquerra, Jordi Milà, explica que ja s'està actu­ant en els pobles de més de 30.000 habi­tants per fer-se més forts. ERC diri­geix ara Tor­re­lles de Llo­bre­gat, Cor­bera de Llo­bre­gat i el Papiol.

“Cre­iem que la ciu­ta­da­nia veu que el PP és millor ges­tor en situ­ació de crisi que els par­tits d'esquer­res”, afirma Lluís Ortega. Els popu­lars, que van acon­se­guir 41 regi­dors el 2007, espe­ren obte­nir millors resul­tats a Cas­tell­de­fels, Cor­nellà, Esplu­gues, Vila­de­cans, el Prat, Gavà i Sant Boi.

En les dar­re­res elec­ci­ons, Ciu­ta­dans va entrar al Baix Llo­bre­gat amb cinc regi­dors a Cas­tell­de­fels, Sant Boi de Llo­bre­gat, Vila­de­cans, Gavà i Sant Andreu de la Barca.

216
regidors
són del PSC-PM.
95
regidors,
d'ICV-EPM.
93
regidors,
de CiU.
55
regidors,
d'ERC-AM.
41
regidors,
del PP.
29
regidors
són independents.
5
regidors,
de Ciutadans.
2
regidors,
d'altres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.