La indispensable revisió de prioritats

Veient el mapa del Gar­raf i la com­po­sició actual dels seus ajun­ta­ments és fàcil deduir un com­por­ta­ment elec­to­ral simi­lar al de la resta de comar­ques
de l'ano­me­nat cin­turó metro­po­lità en aquesta part de la demar­cació
de Bar­ce­lona. En tots els muni­ci­pis de la comarca, excepte Oli­ve­lla, l'alcal­dia és en mans del PSC. En els
últims anys, el Gar­raf s'ha con­ver­tit en una part activa del cin­turó roig que els soci­a­lis­tes han mimat des d'un punt de vista elec­to­ral, mal­grat que després les polítiques dels dife­rents governs català i espa­nyol no han traduït aquest interès en
inver­si­ons. El Gar­raf ha con­ti­nuat estant, mal­grat tot, en les parts
més bai­xes de les tau­les d'inversió tant de l'Estat com de la Gene­ra­li­tat. Si entre els anys 1999 i 2003,
el PSC va gua­nyar al con­junt del Gar­raf prop de 4.000 vots i va incre­men­tar la seva repre­sen­tació amb sis regi­dors més (men­tre CiU hi per­dia vots i regi­dors), el 2007 la
llei d'Hondt va demos­trar les para­do­xes elec­to­rals. El PSC va per­dre uns 3.000 vots però va ser capaç
de man­te­nir el nom­bre de regi­dors, men­tre que CiU gua­nyava repre­sen­tació (7 regi­dors més), sense
incre­men­tar la xifra de vots, en números abso­luts. Després d'aquells resul­tats, alguns soci­a­lis­tes reco­ne­guts van dema­nar una reflexió interna al par­tit que, si s'ha fet, no
ha trans­cen­dit.

Tot i la metro­po­lit­zació del com­por­ta­ment social del Gar­raf (allu­nyat de comar­ques veïnes més rurals, com l'Alt Penedès), en les muni­ci­pals encara juga un paper molt impor­tant l'arre­la­ment i la capa­ci­tat de lide­ratge dels can­di­dats. Això es per­cep sobre­tot als muni­ci­pis més petits (Oli­ve­lla, Canye­lles i Cube­lles), però tant a Sant Pere de Ribes i Sit­ges com a la capi­tal, Vila­nova i la Geltrú, el pes específic de les sigles cada cop cobra més força. Aquesta vegada, però, el con­text econòmic i social no es pot menys­prear. El Gar­raf està, segons l'últim informe de con­jun­tura econòmica de l'Adeg (Asso­ci­ació d'Empre­sa­ris del Gar­raf i el Penedès), en la pit­jor situ­ació dels últims anys. El sec­tor indus­trial va caure un 9,4% el ter­cer tri­mes­tre del 2010, quan a la resta de comar­ques es començava a intuir una petita recu­pe­ració, i en el sec­tor ter­ci­ari va con­ti­nuar caient l'ocu­pació (1,5%) quan 30 de les 41 comar­ques cata­la­nes començaven a gene­rar-ne. Final­ment, el sec­tor de la cons­trucció situa el Gar­raf en el penúltim lloc de la taula comar­cal.

La crisi econòmica afecta tota la comarca, però el lide­ratge que Vila­nova exer­ceix des del punt de vista econòmic (con­cen­tra bona part de la indústria i del comerç) obliga a mirar cap a aquesta ciu­tat amb un espe­cial interès. Després de la con­so­li­dació del pacte tri­par­tit que es va sig­nar a Vila­nova el 1999, el PSC haurà de fer front enguany a un canvi en la tendència, tal com es va com­pro­var en les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya i que ja es va dei­xar intuir en les últi­mes muni­ci­pals (2007), i haurà de tenir molt en compte el con­text social i econòmic i les afec­ta­ci­ons que això tindrà en els seus socis de govern. Si ICV ha demos­trat que té un gruix elec­to­ral fidel, ERC afronta enguany un canvi de lide­ratge (Tomàs Àlvaro es retira a favor d'Ade­laida Moya) i la CUP inten­tarà reforçar la seva repre­sen­ta­ti­vi­tat al con­sis­tori (actu­al­ment hi té un regi­dor).

El procés de des­ca­pi­ta­lit­zació humana que han fet grans empre­ses de la ciu­tat en els últims anys ha tret els tre­ba­lla­dors al car­rer diver­ses vega­des. I si Vila­nova s'havia con­ver­tit en un refe­rent comer­cial, ara comença a patir les con­seqüència de la crisi també des del sec­tor ter­ci­ari, i això pot pro­vo­car can­vis en el com­por­ta­ment elec­to­ral. Aquest procés també afecta dura­ment Sit­ges. L'Ajun­ta­ment es troba en una situ­ació econòmica com­pli­cada, en un con­text en què les grans empre­ses turísti­ques que hau­rien de ser el motor econòmic de la vila estan en stand by i els grans pro­jec­tes que el govern local ha pen­sat per pro­moure l'eco­no­mia de la ciu­tat reque­rei­xen grans injec­ci­ons de capi­tal. Si el PSC va ser un alè d'espe­rança fa dos man­dats després dels caòtics governs lide­rats pel con­ver­gent Pere Junyent, ara CiU intenta demos­trar la falta de con­trol de la des­pesa de l'actual govern. Sant Pere de Ribes fa anys que busca una fórmula màgica per defi­nir la seva per­so­na­li­tat i encara no ha tro­bat el pro­jecte que li pugui garan­tir els seus trets dife­ren­ci­als res­pecte als dos grans pols que són Vila­nova i Sit­ges. I men­tre els tres grans muni­ci­pis de la comarca com­pe­tei­xen entre ells per diri­gir la comarca, els altres tres muni­ci­pis –Canye­lles, Oli­ve­lla i Cube­lles– viuen la política local amb una pers­pec­tiva dife­rent. Dels tres, Cube­lles és, de molt, el muni­cipi amb més pro­ble­mes d'esta­bi­li­tat. Aquest fac­tor però no és nou. Els últims pac­tes de govern que s'han fet han aca­bat sem­pre mala­ment. Hi ha qui pensa que el fac­tor humà té un pes cab­dal i que el poble neces­sita can­vis als par­tits. De moment, l'únic que ha ple­gat va ser l'exal­calde Josep Mar­ci­llas, que ja no es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons del 2007. La seva renúncia va cos­tar el govern als inde­pen­dents, que s'han que­dat a l'opo­sició durant aquest man­dat. El govern el van for­mar el PSC, CiU i ERC, que suma­ven una majo­ria sufi­ci­ent per man­te­nir l'esta­bi­li­tat a l'Ajun­ta­ment, però en el moment que el PSC i ERC deci­dei­xen expul­sar del govern el por­ta­veu de CiU, el grup muni­ci­pal naci­o­na­lista deci­deix mar­xar a l'opo­sició i dei­xar els soci­a­lis­tes i repu­bli­cans en mino­ria al cap­da­vant del govern. Aquests dos par­tits han aguan­tat el cop i sem­bla que aca­ba­ran el man­dat, amb més penes que glòries, però amb el rèdit d'haver inten­tat orde­nar alguns dels greus pro­ble­mes urbanístics del muni­cipi. A Canye­lles i Oli­ve­lla, la situ­ació política s'ha man­tin­gut tran­quil·la durant tot el man­dat. L'única excepció es va viure a Canye­lles, durant el pri­mer any de man­dat, quan l'alcalde (acom­pa­nyat de tots els grups polítics) va sor­tir al car­rer a lide­rar la pro­testa veïnal con­tra el pro­jecte ini­cial de la C-15, i va acon­se­guir els can­vis dema­nats per la via ràpida que unirà Vila­nova i la Geltrú i Vila­franca del Penedès. El Gar­raf està immers en un moment de canvi, en un punt d'inflexió que deter­mi­narà el seu futur i ho farà a la mateixa velo­ci­tat que es gua­nyen o es per­den unes elec­ci­ons muni­ci­pals.