Nocions d'història

Si intentem reconstruir la història del 23-F a partir d'allò que en saben els joves d'entre 18 i 25 anys, aconseguim una versió lleugerament diferent a l'oficial. N'hi ha que la tenen ben apresa però, en general, ballen les dates, les èpoques no resulten del tot clares i recordar el nom dels protagonistes produeix cert col·lapse. Trenta anys després del cop d'estat, Antonio Tejero podria convertir-se en un “general” anomenat “Santiago Tejedor” que un 23 de febrer de “1983” va irrompre al “Parlament” amb una pistola i va cridar “¡Alto, coño!”.

Quan se'ls pregunta pel 23-F, alguns miren amb cara d'esglai i la majoria no s'atreveix a explicar allò que coneix, ja sigui poc o molt. Por a “cagar-la”, diuen. N'hi ha que necessiten més dades per situar-se i cal afegir una informació clau: cop d'estat. Aleshores la cosa canvia i, tot i que no semblen convençuts del tot, ja somriuen una mica més relaxats i s'aventuren a donar algun tipus d'explicació. De totes maneres, la majoria coincideix en considerar que no té prou coneixements per parlar-ne amb seguretat. L'Anna té 24 anys i diu que sap el que ha sentit per casa, és a dir, “que van sortir els tancs al carrer, que tothom es va espantar i que la gent es pensava que hi hauria una guerra”. “Diria més coses, però no vull equivocar-me i fer el ridícul”, afegeix.

Així com l'episodi de l'assalt al Congrés dels Diputats ha quedat gravat a la memòria d'aquells que no van viure el 23-F gràcies a les imatges en blanc i negre repetides a la televisió –i que ara circulen també per internet–, el paper d'Alfonso Armada o els tancs que el tinent general Jaime Milans del Bosch va treure al carrer a València han passat desapercebuts per la gran majoria. Aquells que saben de què va la cosa guarden el record visual de la gravació que mostra el tinent coronel Antonio Tejero al Congrés, la seva pistola, el “pum, pum, pum” dels trets i el famós crit de “¡Todo el mundo al suelo!”.

Les imatges que van donar la volta al món són ara de més actualitat que mai després que últimament s'hagin fet diverses sèries de televisió i que aquesta setmana s'estreni a la gran pantalla una pel·lícula sobre el 23-F, coincidint amb el trentè aniversari dels esdeveniments. Però malgrat l'existència d'aquestes produccions, els joves tenen una idea vaga i poc definida dels fets. Els que en coneixen més coses situen els esdeveniments en l'època de la transició democràtica, saben que el cop d'estat va fracassar i poden afegir que “el tinent coronel Tejero va entrar al Congrés dels Diputats amb una pistola” i “que va tenir els diputats tancats a l'interior unes quantes hores”, com explica el Moisès, de 20 anys.

De fet, Tejero és el primer –i pràcticament l'únic– nom que els ve ràpidament a la memòria. Ja sigui en forma d'Antonio, Alfonso o Santiago, de Tejero o Tejedor. L'Albert, que té 19 anys i estudia periodisme, sap què va passar aquell 23 de febrer, però assegura convençut que “el cop d'estat va ser dut a terme pel Santiago Tejedor”. Lapsus linguae? Confon el nom del militar pel d'un professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El rei Joan Carles I és l'altra personalitat que una minoria dels joves també relaciona amb els fets. La Laura, de 18 anys, primer evita donar detalls i diu “que va ser una cosa important, que després no va tenir tanta importància i va quedar en una anècdota”, però després concreta més i és gairebé l'única que parla del discurs del rei com a desenllaç dels esdeveniments. Per la seva banda, el Carlos, de 23 anys, es mostra més convençut i afegeix que “diuen que el cop d'Estat va fracassar per la intervenció del rei i perquè els partits polítics es van mantenir bastant ferms”, concloent que “és una història bastant fosca a hores d'ara”.