Convergència es presenta a Fraga i Esquerra a Calaceit

Con­vergència Democràtica de la Franja (CDF), par­tit creat fa dos anys a Fraga a par­tir d'un nucli local amb repre­sen­tació a l'Ajun­ta­ment fra­gatí, Alter­na­tiva Cívica, es pre­senta a les elec­ci­ons a Fraga i pre­veu anun­ciar durant aquest mes altres can­di­da­tu­res al llarg de les cinc comar­ques de la Franja. A més de Fraga, CDF té un nucli emer­gent de mili­tants a la Riba­gorça, a través de l'his­to­ri­a­dor i acti­vista cul­tu­ral Car­les Bar­rull i de les estre­tes rela­ci­ons que manté amb gent de la comarca l'euro­di­pu­tat de CiU Ramon Tre­mosa, amb orígens fami­li­ars a Areny de Noguera (Riba­gorça) i amb segona residència a la zona. En con­junt, CDF té uns cin­quanta mili­tants. El secre­tari gene­ral de CDC, Felip Puig, va apa­dri­nar el nou par­tit en la seva fun­dació, tot i que orgànica­ment CDF és un par­tit inde­pen­dent amb esta­tuts, logo­tip i sigles propi. Això sí: Marta Cana­les, la secretària gene­ral de CDF, va anar a les llis­tes euro­pees de CiU.

A Fraga, CDF pre­senta com a cap de llista a un veterà polític local, Paco Tejero. Va ser al govern de la ciu­tat durant 16 anys, amb el PSOE, i va ser el pri­mer pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Baix Cinca, entre el 1999 i el 2003. Aquell dar­rer any, però, va aban­do­nar la política per des­a­vi­nen­ces amb el par­tit, va tor­nar el car­net i es va cen­trar en l'acti­visme cul­tu­ral. És mem­bre fun­da­dor de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis del Baix Cinca. Després de vuit anys lluny de la política, Tejero hi torna de la mà de la nova CDF amb la intenció d'entrar al con­sis­tori com ho va fer Alter­na­tiva Cívica fa qua­tre anys i si és pos­si­ble ser un par­tit clau en la for­mació de majo­ries. La reha­bi­li­tació del nucli històric, la situ­ació del barri de Miral­sot, l'alli­be­ra­ment del peatge de l'AP2 i assump­tes ambi­en­tals com l'opo­sició a la tèrmica de Mequi­nensa i a la macro­ciu­tat de casi­nos de Gran Scala, a la veïna Onti­nyena, són l'eix del pro­grama de CDF per a Fraga i la comarca del Baix Cinca. CDF no des­carta que algun polític de CDC pugui anar durant la cam­pa­nya a Fraga a donar suport al par­tit.

CDF també reclama el des­ple­ga­ment de la Llei de Llengües per nor­ma­lit­zar el català a la Franja i de l'acord sig­nat recent­ment entre Aragó i Cata­lu­nya perquè TV3 arribi a tots els racons de la Franja. Actu­al­ment hi ha pobles aïllats del Matar­ra­nya i de la Riba­gorça a on encara no hi arriba el senyal. En aquesta dar­rera comarca, CDF s'ha posi­ci­o­nat dar­re­ra­ment amb molta con­tundència en con­tra de la MAT de Ponent, jun­ta­ment amb Chunta Ara­go­ne­sista, ERC del Pallars Jussà i grups eco­lo­gis­tes dels dos cos­tats de la fron­tera.

Segons Tejero i Cana­les, la marca Con­vergència pot crear anti­pa­ties en els sec­tors més anti­ca­ta­la­nis­tes d'Aragó però també genera molt suport i empa­tia. “De moment no ens han omplert el local de pin­ta­des”, diu amb iro­nia Tejero, que des­taca la imatge de par­tit seriós i de govern que té CDC a Aragó.

D'altra banda, L'Entensa de Cala­ceit va apro­var ahir a la nit la seva can­di­da­tura a les elec­ci­ons del 22 de maig amb Paulí Fon­toba, actual regi­dor de la for­mació en aquest con­sis­tori del Matar­ra­nya, com a cap de llista de la for­mació. L'Entesa està asso­ciat a ERC de les ter­res de l'Ebre i Fon­toba és un cone­gut acti­vista cul­tu­ral a favor de la poten­ci­ació del català a la Franja i del reco­nei­xe­ment, com a mínim, d'un esta­tus polític i lingüístic espe­cial per a la Franja, simi­lar al que pot gau­dir la Val d'Aran a Cata­lu­nya. Fon­toba és actu­al­ment pre­si­dent de la Ins­ti­tució Cul­tu­ral de la Franja de Ponent, prin­ci­pal òrgan de pro­moció de la cul­tura cata­lana a la Franja.

Tot i comp­tar només amb un regi­dor, l'Entesa ha acon­se­guit aquest man­dat èxits relle­vants, com ara força una moció unitària de tot el ple de l'Ajun­ta­ment i també del con­sell del Matar­ra­nya a favor de la recepció en TDT de tots els canals de TV3 a la Franja, així com posi­ci­o­na­ments ins­ti­tu­ci­o­nals a favor d'un reco­nei­xe­ment clar del català a la Llei de Llengües d'Aragó.