La por atia l'èxode

Escola con­ver­tida en refugi

“Estem exhaus­tes física­ment i men­tal­ment”, deia Yasu­nobu Sasaki, direc­tor d'una escola con­ver­tida en refugi a Riku­zen­takata, a la pre­fec­tura d'Iwate, al nord del país. En aquest cen­tre hi falta men­jar i la sani­tat començava a ser un pro­blema greu. “Hi ha deu lava­bos per a 1.800 per­so­nes i són del tot insu­fi­ci­ents! Volem sor­tir d'aquí!”, es pla­nyia Yasu­nobu Sasaki. També a la pre­fec­tura d'Iwate, els bom­bers loca­lit­za­ven ahir una dona de 70 anys, asse­guda al pas­sadís de casa, on espe­rava que l'anes­sin a bus­car des del dia del tsu­nami. Però el seu és un cas extra­or­di­nari. Les auto­ri­tats d'aquesta zona han per­dut con­tacte amb 30.000 per­so­nes, segons l'agència Kyodo News, que es fa ressò de l'espar­ve­rant crei­xe­ment del nom­bre de vícti­mes mor­tals, la xifra més alta del Japó des de la Segona Guerra Mun­dial. Fins a ahir, els morts eren 3.373, però les auto­ri­tats esti­men que podrien superar els 10.000.

Car­re­te­res, ports i vies de tren també han que­dat mal­me­sos, espe­ci­al­ment al nord, on l'accés a l'illa de Honshu és com­pli­cadíssim. Aquí, més de mig milió de refu­gi­ats seguei­xen a les fos­ques i sense aigua pota­ble, un dels pro­ble­mes més freqüents a les zones mal­me­ses pel sisme. Per mirar de pal·liar aquesta situ­ació, el govern ha mobi­lit­zat 100.000 sol­dats, als quals s'uni­ran milers de reser­vis­tes, amb l'objec­tiu de por­tar aigua i men­jar a les àrees afec­ta­des, d'on molts habi­tants inten­ten sor­tir per tots els mit­jans pos­si­bles. Cinc dies després del sisme, no és clar si es tro­barà gaire més gent amb vida, però el pri­mer minis­tre, Naoto Kan, asse­gu­rava que se “seguirà amb el res­cat, però hi ha tanta gent que neces­sita ajuda als cen­tres de refu­gi­ats que, gra­du­al­ment, hem de redi­ri­gir els nos­tres esforços a aten­dre aques­tes neces­si­tats”.

Més d'una setan­tena de països han ofert ajut al Japó davant la crisi. Tan­ma­teix, l'aug­ment de la radi­ació ha fet que pren­guin mesu­res pre­ven­ti­ves. L'armada nord-ame­ri­cana des­ple­gada a la costa japo­nesa con­ti­nua en alerta però evi­tant les àrees de perill. “Els esde­ve­ni­ments d'ahir difi­cul­ten encara més l'ajut huma­ni­tari”, expli­cava Fran­cis Markus, por­ta­veu de la Creu Roja Inter­na­ci­o­nal. A més, la branca nipona d'aquesta enti­tat ha des­plaçat 90 equips mèdics per aten­dre prop de mig milió d'afec­tats de les zones més remo­tes, que con­ti­nuen deso­la­des, com és el cas de la ciu­tat cos­ta­nera d'Ishi­no­maki. “El tsu­nami va engo­lir la mei­tat dels edi­fi­cis i la gent con­ti­nua sota les man­tes, patint hipotèrmia o, els que poden, tan­cats a casa, sense aigua ni elec­tri­ci­tat”, apun­tava Patrick Fuller, també de la Creu Roja. Espe­ci­al­ment al nord-est, les esce­nes de des­es­pe­ració i des­trucció es mul­ti­pli­quen. De tota manera, ahir Ishi­no­maki també era el cen­tre dels infor­ma­tius nipons perquè s'havia res­ca­tat una nena de qua­tre mesos, des­hi­dra­tada i amb hipotèrmia, però viva. Una història que podrà expli­car quan es faci gran.