Política

XAVIER GRASET

PERIODISTA

“Les consultes han desconcertat els partits”

“Volia posar fi a la idea d'una democràcia que només em citi un cop cada quatre anys”

“La consulta apel·la més als que volen expressar el seu malestar que a la resta”

El periodista Xavier Graset (Vila-seca, 1963) fa molts anys que cobreix informació. Des del 1987 ha treballat a Catalunya Ràdio, on va ser delegat a Madrid, i ha fet diversos programes. Ara dirigeix i realitza la tertúlia d'actualitat L'oracle.

Tot i tre­ba­llar cada dia a Bar­ce­lona, Xavier Gra­set ja va votar al seu poble, a Vila-seca. Gra­set obre foc: és el pri­mer entre­vis­tat de la sèrie sobre la con­sulta de Bar­ce­lona.

Què va votar?

Vaig votar, però com a peri­o­dista d'un mitjà públic m'agra­da­ria reser­var el sen­tit del vot.

Per què va anar a votar?

Perquè em volia afe­gir a la festa. Volia posar fi a la idea d'una democràcia que només em citi quan el sis­tema ho deter­mina, cada qua­tre anys. La idea de les con­sul­tes em sem­bla mera­ve­llosa. Sor­geix de la base, és un movi­ment en xarxa i sig­ni­fica una rege­ne­ració de la vida democràtica. És un fet impac­tant i gai­rebé insòlit. Es quei­xen que la gent està ador­mida i passa de tot, però aquí es demos­tra el con­trari: la gent té ganes de mobi­lit­zar-se, orga­nit­zar-se i dir la seva.

Què els diria als que diuen que les con­sul­tes no ser­vi­ran de res perquè no són vin­cu­lants?

Sí que ser­vei­xen. D'entrada han des­con­cer­tat tots els par­tits –els inde­pen­den­tis­tes i els que no ho són– i el sis­tema mateix –l'estruc­tura de l'Estat ha estat pre­o­cu­pada per això–. I, a més, ser­vei­xen per revi­ta­lit­zar l'espe­rit crític i de revolta ciu­ta­dana.

Veu els par­tits des­con­cer­tats?

Sí, perquè se'ls han avançat. Per molt que tin­guin mili­tants tre­ba­llant a les con­sul­tes, a les estruc­tu­res de par­tit no els agrada el que queda fora de con­trol. Els par­tits no volen sen­tir-se llu­nyans de qui vol par­ti­ci­par. A més, quan una cosa fun­ci­ona, tot­hom vol pujar al carro.

Però si la par­ti­ci­pació és baixa, la democràcia se'n res­sent.

També podem dir que els Jocs Olímpics és l'únic que compta, però hi ha molta gent que va al gimnàs cada dia i s'entrena. Com a entre­na­ment ja ser­virà.

Què els diria als que diuen que els resul­tats fins ara en favor del sí són irre­als?

La con­sulta apel·la més als que volen expres­sar el seu males­tar que a la resta. Gene­ral­ment, va a votar el que té més consciència i és par­ti­dari de la inde­pendència.

Bar­ce­lona és el gran des­a­fi­a­ment per a les con­sul­tes?

Sí, però el fet que ja se n'hagin fet mol­tes ja és un èxit. Però és cert que Bar­ce­lona, com que és cap i casal, té més impacte.

Aca­bada la con­sulta de Bar­ce­lona Deci­deix, quins camins s'obren?

D'entrada, ha d'obrir una reflexió entre els polítics: estan donant la res­posta ade­quada a la par­ti­ci­pació o han que­dat massa tan­cats en si matei­xos? La con­sulta ens ha d'aju­dar dia a dia a man­te­nir una mirada crítica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.