El quadripartit de Silla

En res­posta a la petició de Lluís Martínez (PSPV), que recla­mava que “algú hau­ria de donar més d'una expli­cació i encara no ho ha fet” del qua­dri­par­tit (1999-2007), ho inten­ta­rem de fer entre els dos regi­dors del Bloc que hi par­ti­cipàrem. En pri­mer lloc, expli­ca­rem com fou pos­si­ble una coa­lició de qua­tre par­tits (Bloc, EU, UV i PP) tan dife­rents, que gover­na­ren Silla durant vuit anys. A con­ti­nu­ació ampli­a­rem la sinopsi que féu Pitarch imme­di­a­ta­ment que Martínez publicà la requi­sitòria: que el qua­dri­par­tit sanejà la hisenda local; que s'esme­na­ren les erra­des urbanísti­ques here­ta­des i es rebutjà qual­se­vol pro­jecte d'espe­cu­lació; i final­ment que es dis­senyà i s'acon­seguí finançament per a l'eva­cu­ació de plu­vi­als; a banda d'altres coses, de tots els errors i d'algun acte de pica­resca, inclo­sos.

Per què es formà un pacte tan estrany, entre par­tits tan dife­rents, cadascú d'una ide­o­lo­gia i tots con­tra els soci­a­lis­tes? En rea­li­tat, el qua­dri­par­tit no es formà con­tra els soci­a­lis­tes, sinó con­tra Bai­xauli. Estem con­vençuts que en altres cir­cumstàncies, el Bloc no hauríem llançat una pro­posta d'aquell cali­bre, però, els deu anys bai­xau­lis­tes eren el que eren i espe­ci­al­ment la dar­rera legis­la­tura, amb la seua deriva, l'enfron­ta­ment amb el seu propi par­tit, el pri­mer cas de trans­fu­guisme de la història local (Felisa Benítez), el caos urbanístic i l'afo­na­ment de la hisenda muni­ci­pal. L'ajun­ta­ment era una catàstrofe! La llàstima és que el nou can­di­dat, Fran­cesc Romeu, fou qui pagà en carn pròpia per culpa de l'altre; segu­ra­ment, en unes cir­cumstàncies dis­tin­tes hau­ria estat l'alcalde que Silla neces­si­tava, però no fou pos­si­ble.

Lluís sap millor que ningú en quina situ­ació estava l'ajun­ta­ment quan en 1989 ell dimití i faci­lità l'arri­bada a l'alcal­dia de Bai­xauli. La hisenda muni­ci­pal que li dei­xava era rao­na­ble­ment cor­recta, però al cap d'uns quants anys, ja estava des­tros­sada i per terra. Així és com se la trobà el qua­dri­par­tit; la tornàrem a sane­jar i quan acabà el pacte i tornà Bai­xauli a l'alcal­dia (amb el suport dels Verds), se la trobà amb un equi­li­bri impe­ca­ble, amb uns comp­tes claríssims, com es pogué com­pro­var. Com Lluís diu que actu­al­ment, la hisenda local que deixa Bai­xauli torna a estar en números rojos, és Bai­xauli qui té la res­pon­sa­bi­li­tat.

Les erra­des urbanísti­ques foren, pos­si­ble­ment, la part més sag­nant de l'herència bai­xau­lista, i esme­nar-les sig­ni­ficà una quan­ti­tat enorme de diners, que pagà el poble. Ens refe­rim al polígon de l'Alteró, on hi havia un con­veni amb els cons­truc­tors que els exi­mia de pagar més de la mei­tat de la urba­nit­zació, i, per tant, l'ajun­ta­ment se n'hagué de res­pon­sa­bi­lit­zar de la diferència. Rene­gociàrem altres con­ve­nis sig­nats amb les matei­xes lesi­ves con­di­ci­ons per al muni­cipi (Bega i Molí de Magalló). Impulsàrem els polígons que esta­ven a mit­ges o per començar, donant un ritme con­si­de­ra­ble a la cons­trucció raci­o­nal i justa. Men­tres­tant i com és públic i notori, a Silla no es pro­posà cap PAI espe­cu­la­tiu, com n'han hagut per tot arreu. Grosso modo, i al marge d'alguna rate­ria o man­gar­rufa, d'algun favor espe­cial, tot fou així; en qual­se­vol cas, els regi­dors del Bloc tenim les mans ben netes.

Final­ment pactàrem que la Gene­ra­li­tat s'encar­re­ga­ria d'un enorme pro­jecte d'eva­cu­ació de plu­vi­als, que era una exigència històrica del Bloc. Salta a la vista tot el que està exe­cu­tant-se al poble, unes obres la mag­ni­tud de les quals ja pagava la pena d'haver fet el pacte que férem, perquè Silla no haguera pogut mai en la vida exe­cu­tar-lo pel seu compte. Solu­cionàrem el con­flicte que havia pro­vo­cat Bai­xauli amb la Renfe. Acon­seguírem que Almus­sa­fes pagara el deute històric de la Ford, etc. També podem par­lar del tema de la nor­ma­lit­zació lingüística, dels pro­jec­tes de Benes­tar Social, de la defensa i atenció al camp, dels cur­sos de for­mació per a joves, dels temes medi­am­bi­en­tals, etc.

Sobre la qüestió de fons, que un par­tit naci­o­na­lista i pro­gres­sista com el Bloc, pac­tara amb la dreta, també podem dir alguna cosa, sobre tot perquè, pràcti­ca­ment, és l'únic argu­ment de molts detrac­tors del qua­dri­par­tit i perquè en el pacte també hi era EU. Doncs bé, els soci­a­lis­tes també esta­ven inten­tant el mateix, con­cre­ta­ment i fins a última hora trac­ta­ren d'arri­bar a un pacte amb UV; ells fra­cas­sa­ren i nosal­tres no. Per tant és injust i incon­gru­ent que se'ns cri­ti­que als naci­o­na­lis­tes per haver-ho acon­se­guit. Això a banda dels múlti­ples casos de pac­tes entre el PSOE i el PP que ha hagut per tot el País Valencià i sem­pre en con­tra del BLOC. O siga que, el que cal és acla­rir si els soci­a­lis­tes sí que poden pac­tar amb la dreta i els naci­o­na­lis­tes no. I, a més, cal recor­dar que no deixàrem l'alcal­dia en mans de la dreta, i que pri­mer Teresa Bade­nes (EU) i després Josep Pitarch (Bloc) hem estat els únics alcal­des del qua­dri­par­tit.

Els pac­tes es feren amb el con­sen­ti­ment dels res­pec­tius par­tits i mai s'hau­rien subs­crit amb un trànsfuga, com ha fet per dues vega­des Bai­xauli, amb Felisa i Mac­han­co­ses. També podem asse­nya­lar que els dos regi­dors del Bloc mai no hem cobrat un sou muni­ci­pal, sinó, i sola­ment, les assistències (o siga, res pare­gut ni de lluny als 60.000 euros anu­als del soci­a­lista Bai­xauli!). Ni hem cobrat una comissió d'ama­ga­to­tis, ni res. Això ho podran tes­ti­mo­niar Roser i Vedreño, que cer­ca­ren quan se'n feren càrrec de l'ajun­ta­ment i fins que es can­sa­ren, algun drap brut: “és que no és pos­si­ble, no ens ho podem creure”, deien als fun­ci­o­na­ris, “ha d'haver alguna cosa!”. En con­clusió, el qua­dri­par­tit es formà con­tra Bai­xauli, que és el mateix que ha fet ara el PSOE, amb la seua llista anti­bai­xau­lista. I cre­iem que aque­lla experiència fou bona per a Silla i per a la democràcia.

Altra cosa és que, a poste­ri­ori, molta gent que estava d'acord ja no ho vol enten­dre així, ni recor­dar-ho. Per exem­ple, cap dels qua­tre par­tits vol par­lar d'aque­lla experiència, ni el nos­tre, el Bloc. De fet, els únics que en par­lem som nosal­tres dos. Sols, a nivell per­so­nal, hi ha els veïns i veïnes que ens han mos­trat el seu reco­nei­xe­ment, i prou. Per la nos­tra banda, complírem el man­dat que havíem rebut, de la millor manera que poguérem; dels errors que cometérem, demanàrem i dema­nem dis­cul­pes. No poguérem fer tot el que hauríem vol­gut, com també els passà als altres tres par­tits del pacte, però vàrem treure tot el pro­fit pos­si­ble per al poble. Final­ment, no ens en pene­dim de res.