Foc nou a Esquerra

“Ens reno­va­rem, i a veure si l'encer­tem”. Així de clar es mos­tra el diri­gent del Sol­sonès, que remarca que molts ciu­ta­dans no han sabut apre­ciar els bons pro­jec­tes que s'han fet des de l'exe­cu­tiu. Però Mon­tu­riol tam­poc no vol un tren­ca­ment traumàtic i dolorós amb la direcció actual, i asse­nyala que hi ha “gent molt vàlida” que ha de con­ti­nuar tre­ba­llant a les files repu­bli­ca­nes. “Puig­cercós s'ha equi­vo­cat, però fins al punt de rebre unes pallis­ses elec­to­rals com les últi­mes, no”, con­clou.

Ha estat alcal­dessa de Ripoll en els últims dos man­dats i ara ha per­dut con­tra CiU. És de l'opinió que els dos tri­par­tits han estat un bon baló d'oxi­gen per als ajun­ta­ments, tot i que reco­neix que hi ha hagut algu­nes deci­si­ons que no s'han entès. A nivell intern, també admet que la mala relació entre Joan Puig­cercós i Josep-Lluís Carod-Rovira els ha per­ju­di­cat, i que ara neces­si­ten saba nova. “S'ha de fer net i hem de veure cares noves, però també s'ha de pen­sar en el ter­ri­tori”, comenta. Lamenta que s'hagi “cre­mat tan ràpida­ment” gent com ara Puig­cercós, i pel que fa a l'estratègia futura, creu que s'ha de bus­car una esquerra potent i unitària, que no es quedi en els sim­ples perímetres de la inde­pendència. A la nova cúpula, hi veu­ria de bon ull l'equip Oriol Jun­que­ras-Anna Simó.

L'exse­cre­tari gene­ral del Depar­ta­ment de Gover­nació i ara regi­dor del Mas­nou és par­ti­dari d'obrir un “procés de refun­dació de l'espai de l'esquerra naci­o­nal moderna; no té cap futur, només tre­ba­llar per la unió dels par­tits inde­pen­den­tis­tes”. En defi­ni­tiva, cer­car aquest camp més pro­gres­sista i esquer­ranós. I la cúpula? “Ha fet el que bona­ment ha pogut. Ha d'haver-hi una reno­vació de per­so­nes, però això tam­poc no sig­ni­fica que tot hagi de ser nou”, accen­tua.

Ter­rassa és una d'aque­lles grans ciu­tats en què Esquerra no ha acon­se­guit repre­sen­tació en les muni­ci­pals, tot i que el 2007 havia obtin­gut dos regi­dors. Un dels grans pro­ble­mes que té l'orga­nit­zació des d'un punt de vista naci­o­nal, segons Poch, és que les elec­ci­ons al Par­la­ment es van plan­te­jar “por­tant un retro­vi­sor en què miràvem les escis­si­ons que havíem tin­gut a la dreta”. Un eufe­misme per dir que els repu­bli­cans es van pre­o­cu­par massa de RCat o Soli­da­ri­tat i van entrar en una bata­lla per veure qui era el més inde­pen­den­tista: “Va ser una cursa de radi­ca­li­tat i un empo­bri­ment del pro­jecte. El que s'ha de fer és obrir mires i tre­ba­llar també en aspec­tes soci­als. Cal cen­trar-nos en el que vol la gent”. El gir que ha de pren­dre la direcció és total: “Aquells diri­gents que van entrar al par­tit en el congrés de Vila­franca el 1996 han fet una bona feina, però han de fer un pas enrere. Cap d'aques­tes per­so­nes ha d'encapçalar Esquerra”.

Mas­cort, que va ser direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als a Girona del Depar­ta­ment d'Inno­vació, Uni­ver­si­tats i Empresa des del 2007 fins aquest any, ha obtin­gut una àmplia victòria a Vila­bla­reix. Fa una anàlisi acu­rada del que ha pas­sat a Esquerra i la foca­litza en pro­ble­mes com ara “els per­so­na­lis­mes”, el fet que no es van “saber adap­tar als crei­xe­ments elec­to­rals del 2003 i 2007” i que “la gestió del govern ha difu­mi­nat el pro­jecte”. El futur passa per “tor­nar a saber què volem ser i cap on volem anar”, i les per­so­nes, segons diu, són el menys impor­tant. També veu vital tor­nar a acti­var la par­ti­ci­pació dels mili­tants al car­rer i “engres­car-los”. I acaba amb una afir­mació taxa­tiva i pot­ser pre­mo­nitòria: “O remem tots en la mateixa direcció, o això no té sor­tida”.

Uni­tat i una sola can­di­da­tura. Aquest és el desig que té el regi­dor vila­franquí amb vista al congrés de l'octu­bre. “Tot­hom s'hi ha de veure repre­sen­tat i hem de tre­ba­llar en una sola direcció”, afirma. Les cla­te­lla­des que ha rebut el par­tit, segons la seva opinió, s'emmar­quen en el fet que molta gent no va enten­dre el seu pas per les ins­ti­tu­ci­ons, i “a més van fal­tar ganes de coo­pe­rar en el pro­jecte naci­o­nal”.

“No hem cop­sat el que exi­gia la soci­e­tat i ens hem cen­trat molt més en el govern que no pas en el par­tit”. Aquesta és la valo­ració que fa el diri­gent de Bala­guer de les ensul­si­a­des elec­to­rals que els repu­bli­cans patei­xen des de l'any 2008. En aquest mateix con­text, el gran error, segons Vidal, és que dos pesos pesants com són Joan Puig­cercós i Josep-Lluís Carod-Rovira ocu­pes­sin càrrecs impor­tants dins l'exe­cu­tiu i dei­xes­sin de banda l'orga­nit­zació interna del par­tit. Això sí, Puig­cercós va aban­do­nar el govern després de la des­feta dels últims comi­cis espa­nyols –ERC va bai­xar de 8 a 3 dipu­tats–, però seguint la tesi de Vidal, ja no va ser a temps d'arre­glar la situ­ació. “Hem cre­mat Puig­cercós massa ràpida­ment. Hau­ria d'haver que­dat fora del govern des del pri­mer moment. Segu­ra­ment algú va tenir massa pres­ses per aga­far la direcció”, refle­xi­ona Vidal, que insta el par­tit a escol­tar la gent de comar­ques a l'hora d'esco­llir la nova exe­cu­tiva naci­o­nal.

Per Oli­ve­ras, el congrés del juny del 2008 és l'inici de tots els mal­de­caps per a Esquerra. “No es van tan­car bé les feri­des”, asse­nyala el diri­gent comar­cal, que recorda que l'exem­ple més clar d'aquesta tes­si­tura van ser les divi­si­ons de Rea­gru­pa­ment, Soli­da­ri­tat amb Uriel Ber­tran i els movi­ments sub­ter­ra­nis de Carod. “Ara la gent ens demana que ens endre­cem i que tre­ba­llem, tre­ba­llem i tre­ba­llem. Des d'aquí, fem un crida a la uni­tat”, rebla Oli­ve­ras.

Tor­ro­e­lla de Montgrí és una de les alcal­dies que han per­dut els repu­bli­cans, i Rufí manté que la bai­xada gene­ral que ha expe­ri­men­tat Esquerra es deu a dos fac­tors: la crisi econòmica que ha cas­ti­gat la majo­ria de governs i la gènesi del segon tri­par­tit, “que no es va enten­dre”. Al seu parer, s'ha d'inten­tar que la situ­ació rever­teixi amb la con­fi­gu­ració d'un cen­tre­es­querra potent, “en què molta gent se senti repre­sen­tada”. Però per fer aquest pas, con­ti­nu­ant amb els seus argu­ments, es neces­si­ten aires nous, i “hi ha alcal­des que estan molt pre­pa­rats per assu­mir aquest relleu”.

“Si la notícia és el par­tit, molt bé, però si el més noti­ci­a­ble són els intríngu­lis interns, anem mala­ment”, pensa Cañigue­ral sobre totes les vicis­si­tuds dels repu­bli­cans. També defensa una reno­vació en la direcció, sem­pre que això vagi acom­pa­nyat d'una pro­posta “sòlida i clara”. I la fórmula per als pròxims anys? “Ho tenim fàcil. Hem fet vui­tanta anys, i sem­pre ens hem basat en el repu­bli­ca­nisme i el naci­o­na­lisme d'esquer­res”, pun­tu­a­litza.

“Hem de saber com sumar esforços i inten­tar que no hi hagi tants par­tits inde­pen­den­tis­tes”, asse­nyala Caso­liva, que també parla del nom d'Oriol Jun­que­ras com a pos­si­ble futur pre­si­dent d'Esquerra. Però creu que s'han d'esmerçar esforços per tal que el muni­ci­pa­lisme tin­gui un paper pri­mor­dial en tot un procés en què s'ha d'avançar cap a una esquerra naci­o­nal, més enllà de l'àmbit inde­pen­den­tista. “Com que la inde­pendència encara ens queda lluny, hem d'enfor­tir les polítiques soci­als, com feia Carod-Rovira”, remata.

És un dels alcal­des repu­bli­cans que han acon­se­guit millors resul­tats en com­pa­ració amb el 2007 –ha obtin­gut 9 dels 11 regi­dors–, i tindrà un man­dat molt tran­quil. A nivell naci­o­nal, evi­dent­ment, el pano­rama és ben dife­rent. “Ens falta relat de país, con­nec­tar amb la rea­li­tat social i les pre­o­cu­pa­ci­ons reals. Hem de fer un dis­curs més modern”, opina Tor­rent, que també és par­ti­dari, com la immensa majo­ria dels enques­tats per aquest diari, de fer modi­fi­ca­ci­ons pro­fun­des a la direcció. “Hi ha un espai impor­tant, el de l'esquerra naci­o­nal, que no hem sabut inter­pre­tar”, hi afe­geix l'alcalde sar­ri­a­nenc.