Els minuts que deia Warhol

Tremosa s'asseu al piano i interpreta cançons de Llach en un acte de CiU en defensa del català

«En el futur, tot­hom serà famós durant 15 minuts.» Per si algú dub­tava de la vera­ci­tat d'aquesta frase visionària del poli­facètic Andy War­hol, el can­di­dat de CiU a les euro­pees Ramon Tre­mosa va tenir ahir els seus. Amb un aire desen­fa­dat, sense cor­bata i havent-se desprès de la rigi­desa que regna en tots els par­ti­ci­pants en aquesta cam­pa­nya, Tre­mosa va aga­far el micròfon per can­tar. Sí, per can­tar: no va par­lar del cor­re­dor fer­ro­vi­ari medi­ter­rani, ni de la revo­lució logística del segle XXI, ni tan sols de la gas­tada crisi. Només va fer una referència obli­gada –en un matí de res­saca del debat de can­di­dats a TV3– a la volun­tat de soci­a­lis­tes i popu­lars de pola­rit­zar la cam­pa­nya. I, després de tor­nar a recla­mar l'ofi­ci­a­li­tat del català al Par­la­ment Euro­peu, es va asseure davant del piano. Va ser la cirera del pastís d'un acte que l'escrip­tor Vicenç Villa­toro va bate­jar com un «home­natge» a la llen­gua que pre­te­nia «rei­vin­di­car i emo­ci­o­nar». Tre­mosa s'hi va sub­mer­gir en cos i ànima amb dues peces impres­cin­di­bles en qual­se­vol cançoner català: Viatge a Ítaca i Abril 74. Una cançó, la dar­rera, que va con­fes­sar que can­tava en els anys d'esplai a l'auto­car, on pre­gun­tava al moni­tor per la «lluna blanca», i que el públic va taral·lejar, també, abans d'aplau­dir-lo efu­si­va­ment i atu­rar el rellotge de War­hol. No va arri­bar als quinze minuts. «La mica de lite­ra­tura i de música que he après em fan millor per­sona», va al·legar Tre­mosa. I és que l'eco­no­mista, que acos­tuma a filar els dis­cur­sos amb un mar­cat to acadèmic, també es va defi­nir com un apas­si­o­nat de la lle­tra. Va arro­do­nir la con­fessió amb dues cites. L'una, de Màrius Tor­res: «Cada pas que fem és un pas més cap a la soli­tud.» L'altra, per reblar el clau, del sim­bo­lista Char­les Bau­de­laire: «Qui no sap estar sol i en soli­tud després no sap ser ell mateix enmig de la mul­ti­tud.» Així es va des­ta­par Tre­mosa davant de les càmeres. «Avui s'ha demos­trat que és un artista tocant i can­tant», va comen­tar Artur Mas. Però el can­di­dat, intèrpret de gos­pel en les esto­nes lliu­res, no va ser l'únic que va mar­car l'ento­nació en un acte atípic ple d'actu­a­ci­ons i lec­tu­res de tex­tos esco­llits per qua­tre escrip­tors d'arreu del ter­ri­tori, començant per un frag­ment d'Oda a la pàtria, de Bona­ven­tura Car­les Ari­bau, tria de Villa­toro. I tot ple­gat, en un espai que hi acom­pa­nyava: la bibli­o­teca bar­ce­lo­nina Fran­cesca Bon­ne­mai­son.

Mas reclama la «sobirania cultural»

Perquè «només depèn del nostre enginy», el líder de CiU, Artur Mas, va fer una crida perquè Catalunya assoleixi la «sobirania cultural». El president de la federació nacionalista va defensar la necessitat de combinar el progrés econòmic i cultural del país, perquè això pot deslligar Catalunya «de les amarres de Madrid». Mentre que «altres tipus de sobiranies poden ser més complicades en el moment present», va argumentar Mas, la cultural està «a l'abast». El líder de CiU va afegir-hi que «es pot aspirar a la unitat europea mantenint un clar respecte per la diferència dins d'Europa» al·legant que «la diferència no vol dir necessàriament separació».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.