Política

El guant dels “indignats”

Els partits recullen el testimoni del moviment social pel que fa a les demandes de més transparència política i la defensa de la fórmula de la dació en el pagament de les hipoteques

Ni els uns ni els altres no s'han plantejat, fins al moment, establir ponts de comunicació estables per tractar d'apropar posicions i trobar solucions

Els polítics sostenenque la falta d'interlocutors i el segell antipolític de part del moviment dificulta el diàleg
ICV, ERC i SI no posencondicions en la defensa de la celebració de referèndums vinculants

“S'ha d'escol­tar el que diu el car­rer.” Aquesta frase ha sonat com una lle­ta­nia en boca dels repre­sen­tants polítics des que el movi­ment dels “indig­nats” al país esclatés amb força i l'acam­pada de la plaça Cata­lu­nya posés cara a la desil·lusió i a l'incon­for­misme en el si d'una crisi que s'albira llarga i dolo­rosa. L'ope­ració neteja per desa­llot­jar els pro­tes­tants pal­plan­tats en el cèntric emplaçament va aixe­car una allau de crítiques adreçades a la con­tundència i al modus ope­randi de la inter­venció de les for­ces poli­ci­als, i els inci­dents del 15 de juny al Par­la­ment van fer sal­tar totes les alar­mes i van mos­trar la cara més lletja de l'acti­visme d'un sec­tor petit del movi­ment. Aquesta set­mana la indig­nació ha tor­nat a sor­tir al car­rer per rebut­jar les reta­lla­des con­sa­gra­des amb l'apro­vació dels pres­su­pos­tos del 2011 i con­ti­nua donant suport, entre d'altres, a les mobi­lit­za­ci­ons impul­sa­des pel sec­tor sani­tari, un dels més sen­si­bles a la tiso­rada de l'exe­cu­tiu català. A Madrid, el col·lec­tiu va tor­nar a exi­gir el cap de set­mana pas­sat un canvi polític econòmic i social.

Des­cen­tra­lit­zat i reconduït el movi­ment en assem­blees de bar­ris (en el cas, per exem­ple, de Bar­ce­lona) i de petits muni­ci­pis arreu de la geo­gra­fia cata­lana i amb una amenaça de con­fron­tació vio­lenta ja en estadi de latència, els par­tits polítics seguei­xen sense plan­te­jar-se esta­blir ponts de comu­ni­cació esta­bles per tro­bar solu­ci­ons i pal·liar la indig­nació popu­lar col·labo­rant amb el movi­ment. I això que, mal­grat la mul­ti­tud de diferències que sepa­ren tant la classe política com aquest col·lec­tiu res­pecte dels “indig­nats”, tots com­par­tei­xen com a mínim la neces­si­tat que hi hagi més trans­parència en ter­mes polítics (tot i que, sovint, hi apli­quen recep­tes molt dis­tin­tes) i defen­sen la fórmula de la dació en paga­ment de les hipo­te­ques perquè almenys els nous con­trac­tes hipo­te­ca­ris incor­po­rin una opció perquè els pro­pi­e­ta­ris puguin sal­dar el deute que tenen amb el banc renun­ci­ant a l'habi­tatge. Amb tot, el ven­tall de for­ma­ci­ons polítiques argüeix que la falta d'inter­lo­cu­tors i el segell anti­polític que exhi­bei­xen part dels seus mem­bres posa pals a les rodes per cons­truir aquests ponts. De moment, els “indig­nats” no han obert el debat entorn de si s'hau­ria d'ado­bar aquest ter­reny en què estan força divi­dits. Però, al mateix temps, repre­sen­tants de par­tits com ara CiU i el PP adme­ten que no tenen constància de cap intent con­cret del seu grup per apro­par-se a l'hete­ro­geni movi­ment. Fonts d'ICV, ERC, SI i el PSC asse­gu­ren que el seu par­tit sí que ha man­tin­gut tro­ba­des “no ofi­ci­als” amb mem­bres del movi­ment, men­tre que el grup de Ciu­ta­dans s'ha limi­tat a con­tac­tar-hi a través de les xar­xes soci­als.

“No som tots iguals”

La por­ta­veu repu­bli­cana al Par­la­ment, Anna Simó, es mos­tra ama­tent però demana que el movi­ment “no posi tots els polítics en el mateix sac”: “No tots els polítics som iguals.” I al mateix temps recorda que la seva for­mació defensa mol­tes de les rei­vin­di­ca­ci­ons inclo­ses en un docu­ment que fun­ci­ona, només a mode ori­en­ta­tiu, com una mena de guia de mínims dels “indig­nats” d'Acam­pa­dabcn. Sota l'epígraf Pri­me­res mesu­res per a una vida digna, el text recull pro­pos­tes apro­va­des en assem­blea (i es pot con­sul­tar al web http://​acampadabcn.​wordpress. com). La dero­gació de la reforma de les pen­si­ons, impul­sar una reforma fis­cal més pro­gres­siva, l'eli­mi­nació de les par­ti­des mili­tars i la cele­bració de referèndums vin­cu­lants, són alguns exem­ples de les coin­cidències d'ERC amb les rei­vin­di­ca­ci­ons del col·lec­tiu. Punts que també defen­sen els eco­so­ci­a­lis­tes, que, fins i tot, han edi­tat una guia per als mili­tants de les pro­pos­tes impul­sa­des per ICV a les ins­ti­tu­ci­ons davant les peti­ci­ons del 15-M.

En aquest docu­ment, els eco­so­ci­a­lis­tes recor­den que el seu grup s'ha mos­trat con­trari a la recon­versió de les cai­xes en bancs, ha exi­git la recu­pe­ració d'una fis­ca­li­tat més justa i s'ha pro­po­sat sense èxit, i en cinc oca­si­ons, un pacte con­tra la cor­rupció, per la trans­parència i el bon govern. ICV, així com ERC, SI i Ciu­ta­dans han mos­trat la seva opo­sició al fet que hi hagi impu­tats en les llis­tes elec­to­rals, men­tre que el PSC, el PP i CiU (els par­tits més afec­tats per aquest pro­blema) advo­quen més aviat per estu­diar-ho cas per cas en pro del dret a la pre­sumpció d'innocència. Amb tot, el PSC és par­ti­dari que la ciu­ta­da­nia pugui acce­dir a la decla­ració de la renda dels par­la­men­ta­ris i el PP con­si­dera que calen noves mesu­res de pre­venció en aquest camp. Cal recor­dar que, a prin­cipi de juliol, el Par­la­ment va cons­ti­tuir a petició de tots els grups una ponència per a l'ela­bo­ració d'una llei de trans­parència i accés a la infor­mació pública i amb la qual també es pretén com­ba­tre pre­ven­ti­va­ment la cor­rupció del sis­tema ins­ti­tu­ci­o­nal i polític.

Els popu­lars són, sens dubte, la for­mació amb més des­a­vi­nen­ces amb els “indig­nats”. “Com­par­tim el seu deler refor­mista en àmbits com ara la política social i la rege­ne­ració democràtica, però no les solu­ci­ons. Nosal­tres som lli­be­rals i ells, clara­ment d'esquer­res”, va asse­gu­rar el dipu­tat popu­lar Rafael Luna. CiU i el PSC els segui­rien. L'opo­sició del col·lec­tiu a qüesti­ons tan relle­vants com les reta­lla­des, la llei òmni­bus i la dero­gació de l'impost de suc­ces­si­ons, fa difícil que la fede­ració naci­o­na­lista coin­ci­deixi en el gruix de recep­tes des­ple­ga­des a Pri­me­res mesu­res per a una vida digna. De la mateixa manera que succeïx amb els soci­a­lis­tes cata­lans, ja que els “indig­nats” rebut­gen bona part de les ini­ci­a­ti­ves impul­sa­des des del govern del PSOE, com ara la reforma labo­ral i la de les pen­si­ons. Amb tot, el PSC veu entesa sobre­tot en el camp de la fis­ca­li­tat amb mesu­res com ara la recla­mació per recu­pe­rar l'impost de suc­ces­si­ons i el de patri­moni (que pre­ci­sa­ment va ser dero­gat per l'exe­cu­tiu esta­tal).

Amb més línies de con­fluència, SI defensa la neces­si­tat de cele­brar referèndums vin­cu­lants en qüesti­ons de pes (idea que ERC i ICV també defen­sen sense res­tric­ci­ons, men­tre que CiU i el PSC cir­cums­cri­uen les con­sul­tes a “temes de país” i a qüesti­ons con­cre­tes i poc com­ple­xes, res­pec­ti­va­ment) i s'oposa a la dimensió de les reta­lla­des i a la dero­gació de l'impost de suc­ces­si­ons. Ciu­ta­dans com­par­teix aquest últim punt i pro­posa una taula que fixi els sous dels càrrecs elec­tes.

(El gràfic recull una petita mos­tra de les coin­cidències i des­a­vi­nen­ces més repre­sen­ta­ti­ves entre els par­tits polítics i les pro­pos­tes defen­sa­des pel col·lec­tiu dels “indig­nats”.)

El PP i CiU
admeten que no tenen constància de cap intent concret del seu grup per apropar-se i mantenir un diàleg amb membres de l'heterogeni moviment, però diuen que estan disposats a rebre'ls i a dialogar-hi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.