De la «torre de vidre» a les urnes

Gens con­ver­gents

«Sóc genètica­ment con­ver­gent», con­fes­sava en una entre­vista a aquest diari. Tot i això, Tre­mosa es va mani­fes­tar en con­tra de l'Esta­tut que Mas va pac­tar fa tres anys amb el pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero; es va opo­sar a la Cons­ti­tució euro­pea; i no amaga que va dei­xar de pagar la quota a Con­vergència el 2002, quan CiU pac­tava amb el govern de majo­ria abso­luta de José María Aznar. Ara Tre­mosa posa a prova l'engra­natge d'una Casa Gran que pretén obrir Con­vergència a la soci­e­tat més enllà de les coti­lles que tra­di­ci­o­nal­ment s'han autoim­po­sat els par­tits.

El «fit­xatge» de Tre­mosa –que va indig­nar l'ales­ho­res euro­di­pu­tat de CiU, Ignasi Guar­dans– va revo­lu­ci­o­nar el que es pre­veia com una des­cafeïnada pre­cam­pa­nya de les euro­pees i va obli­gar ERC a moure fitxa per evi­tar que l'eco­no­mista sobi­ra­nista li esgar­rapés vots. Tre­mosa, però, no ha entrat a dis­pu­tar l'elec­to­rat al cap de car­tell dels repu­bli­cans, l'his­to­ri­a­dor Oriol Jun­que­ras, en aquesta cam­pa­nya. Ha ela­bo­rat un dis­curs emi­nent­ment econòmic amb una pro­posta estel·lar: un tren de mer­ca­de­ries per al cor­re­dor medi­ter­rani que con­ver­teixi Cata­lu­nya en l'Holanda del sud. L'embrió, diu, que ha de por­tar el país cap a una revo­lució logística aquest segle.

Música i mun­ta­nya

Però per si a algú li sem­blava massa tibat el per­fil de l'eco­no­mista, didàctic fins a la medul·la allà on intervé, dis­sabte es va des­ta­par en un acte de cam­pa­nya en defensa del català com un apas­si­o­nat de la música i la lite­ra­tura. Tre­mosa, que toca el piano i canta gos­pel en les esto­nes lliu­res des de 1993, va tocar i can­tar dues cançons de Lluís Llach: Viatge a Itaca i Abril del 74. La mun­ta­nya i la natació són dues afi­ci­ons més d'aquest gra­ci­enc amb arrels pro­fun­des al Piri­neu, a Areny de Noguera, i el Pla d'Urgell, a el Poal, pobles dels seus pares.

Tre­mosa va estu­diar EGB als Sales­si­ans de Sant Boi –on va viure fins als 15 anys, abans d'esta­blir-se defi­ni­ti­va­ment al barri bar­ce­loní on encara viu– i va fer el BUP i COU a La Salle de Gràcia. Es va doc­to­rar el 1999 a la UB, on set anys abans ja feia clas­ses com a pro­fes­sor asso­ciat al depar­ta­ment de teo­ria econòmica. Està casat amb la Maria Rosa, amb qui cada 24 de setem­bre –dia de la Mercè, festa a Bar­ce­lona però fei­ner a la resta de Cata­lu­nya– té el par­ti­cu­lar cos­tum de visi­tar una capi­tal de comarca cata­lana, per res­pi­rar-hi l'ambi­ent. És un home fami­liar, pare de tres fills. Dos d'ells, bes­sons.