La memòria, a Montjuïc

La memòria democràtica torna a tenir casa pròpia. Després de vuit mesos de provisionalitat i d'estar a un pas de desaparèixer, el Memorial Democràtic de Catalunya tornarà a tenir seu pròpia a partir de l'octubre al renovat castell de Montjuïc de Barcelona. En la “nova etapa”, en paraules de la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, gaudirà d'un “espai emblemàtic” però haurà de canviar totalment “la filosofia i les prioritats”. El canvi d'emplaçament –des del problemàtic i defectuós edifici de Via Laietana, que va haver de tancar al febrer, fins a la muntanya olímpica, ara– anuncia en realitat una nova era de les polítiques de memòria a Catalunya liderada per Unió Democràtica en substitució d'ICV-EUiA.

Ortega insisteix i insisteix a dir que no volen aigualir cap reivindicació pública de la memòria dels que van lluitar per la democràcia des de la Segona República fins a la Transició. Per això, la vicepresidenta va destacar que el castell de Montjuïc és un “símbol important” per a la història catalana. Tot i això, la dirigent democratacristiana va admetre que el Memorial ha estat objecte en el seu primer any de mandat d'una tisorada del 29% del pressupost, ja que la “prioritat” de la conselleria, segons va justificar, “és el món local”.

Políticament parlant, el que està realment en joc amb el Memorial és qui explica la història recent de Catalunya, què n'explica i com. Fins ara, CiU i PP criticaven el govern d'esquerres perquè donava una visió “tendenciosa” de la qüestió de les víctimes; ara, però, ICV-EUiA i PSC temen que Unió advoqui per la teoria dels dos dimonis i equipari els bàndols –franquistes i republicans– enfrontats en la Guerra Civil.

Ortega va defensar ahir que la seva voluntat és que “ningú faci un ús partidista de la memòria democràtica”, ja que ara “no es tracta de dividir en bons i dolents, perquè víctimes, en una guerra, ho són tots” independentment de la facció a què donessin suport. La vicepresidenta va criticar que l'anterior Memorial “dividia la societat catalana en bàndols” i feia un ús “partidista” de la guerra. “El que no es pot fer és fer patrimoni ni esbiaixar la història per conveniències polítiques”, va dir Ortega.

Lluny d'una entesa, la nova política memorialista del govern de CiU ha provocat el rebuig de l'esquerra. Ahir, la portaveu i diputada d'Iniciativa, Laia Ortiz, va respondre Ortega que “el que importa no és el lloc sinó els continguts” i que “el que preocupa és que CiU ha abandonat les polítiques de memòria i la relació amb les associacions memorialistes”.

Fins la tardor, però, el Memorial continuarà tancat al garatge. En reparació. L'organisme fa sis mesos que està en standby després que un informe municipal trobés greus deficiències en l'estructura de l'edifici que ocupava el Memorial a la barcelonina Via Laietana. Els darrers mesos les exhibicions es van haver de traslladar al Museu d'Història i, fins ara, no s'havia trobat un nou emplaçament. Ara, Generalitat i Ajuntament firmaran un conveni per cedir part de les dependències del castell a les oficines, exposicions i aules del Memorial. I, ja a l'octubre, es renovarà la junta de govern del Memorial per nomenar un nou director.