Un castell de trista història
A Montjuïc van ser ajusticiats Companys (1940) i Ferrer i Guàrdia (1909)
Milers d'obrers hi van ser tancats i torturats durant el segle XX
Els barcelonins poden dir que el castell de Montjuïc és un símbol d'infaust, trist i dissortat record. Avui se senten crits d'alegria allà on hi havia el silenci de la tortura. Avui hi ha flors i arbres allà on les bateries bombardejaven la ciutat. Avui els turistes es fan fotos als murs que van tancar els 3.000 obrers detinguts durant la vaga de La Canadenca. Precisament aquí i ara, el govern de CiU vol construir l'espai més important de reivindicació de la memòria democràtica de Catalunya.
El castell de Montjuïc no és un indret qualsevol en la història del país. Allà
va ser assassinat, entre molts d'altres, tot un president de la Generalitat. La matinada del 15 d'octubre de 1940,
després d'un judici fals, va ser afusellat Lluís Companys com a càstig de la
dictadura franquista a la població catalana. Abans i després, Montjuïc va ser
símbol de mort, repressió i foscor.
Ja l'any 1842, durant la regència d'Espartero, la ciutat de Barcelona va ser bombardejada des del castell per sotmetre un aixecament revolucionari. L'any següent, arran de la revolta de la Jamància, el general Prim ordenà un altre bombardeig, aquest cop contra les drassanes i les muralles. Els presos polítics catalans es van amuntegar als seus calabossos des del segle XIX i fins entrat el1960. L'anomenat Procés de Montjuïc, arran de l'atemptat contra la processó de Corpus al carrer dels Canvis Nous
de Barcelona, va acabar amb la detenció de 400 anarquistes el juny de 1896. També hi van tancar centenars d'activistes arran de la Setmana Tràgica, i el 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat
enmig de les protestes el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia –el fundador de l'Escola Moderna–, condemnat injustament com a únic instigador d'aquella
revolta popular. La cosa va continuar
durant tot el segle XX. El 1919, el règim va arribar a empresonar més de 3.000 treballadors durant la vaga de La Canadenca, la primera gran vaga obrera
de la història de Catalunya.
El castell no es va escapar tampoc dels efectes de la Guerra Civil espanyola. Arran del cop de Francisco Franco, el govern de la República el va fer servir per empresonar suposats simpatitzants de la rebel·lió. I, un cop ocupada Catalunya per l'exèrcit franquista, el feixisme va usar el castell de camp de concentració i d'afusellament dels presos; entre molts altres, del president Companys.
El castell, construït com a fortí militar ja el 1694, va deixar de ser presó
als anys 60. El règim franquista va decidir deixar de fer-lo servir per a usos estrictament militars per, després de tres anys d'obres, instal·lar-hi el Museu de l'Exèrcit. Aquell 24 de juny de 1963 es va inaugurar l'exposició d'armes amb la presència d'un ja envellit Franco com a convidat d'honor. La situació no va començar a canviar, però, fins fa relativament poc. L'abril del 2008, i sense fer gaire soroll, es va retirar una estàtua eqüestre del dictador, que hi era des d'aquell llunyà 1963. Finalment, al juny, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va cedir el castell a la ciutat.
El silenci espès que ha acompanyat durant segles la història tràgica de Montjuïc pot començar avui a ser, primer, apresa i, després, esborrada. Tindrà feina, però, el nou Memorial.
