Política

Ajuntaments més endeutats

Molts consistoris ja han decidit recórrer als crèdits ICO aprovats pel govern estatal per pagar factures pendents objectiu La mesura, celebrada per pimes i autònoms, pretén frenar la morositat en l'administració

Durant el seu pri­mer any de vigència, la nova llei de moro­si­tat –que esta­bleix la reducció dels ter­mi­nis que tenen les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques per pagar les fac­tu­res– ha tin­gut un com­pli­ment més aviat escàs entre els ajun­ta­ments, collats per la crítica situ­ació econòmica que arros­sega el món local. L'impa­ga­ment de fac­tu­res i la moro­si­tat en l'admi­nis­tració han cau­sat greus pro­ble­mes de tre­so­re­ria i el tan­ca­ment de mol­tes empre­ses –sobre­tot entre les pimes–, ja que els proveïdors tri­guen de mit­jana uns cinc mesos a cobrar. Per fre­nar aquesta situ­ació, el govern espa­nyol va apro­var al juliol la cre­ació d'una nova línia de l'Ins­ti­tut de Crèdit Ofi­cial (l'ICO, l'agència finan­cera de l'Estat), dotada amb 3.400 mili­ons i des­ti­nada als ajun­ta­ments, per aju­dar-los a pagar les fac­tu­res que tin­guin pen­dents amb els proveïdors –bàsica­ment pimes i autònoms– fins al 30 d'abril del 2011.

Paga­ment directe de l'ICO

El préstec es podrà dema­nar fins al 30 de novem­bre i el ter­mini d'amor­tit­zació no podrà superar els tres anys. L'import del crèdit serà, com a màxim, el 25% dels diners que el muni­cipi rebi en con­cepte de la par­ti­ci­pació en els tri­buts de l'Estat del 2011, que, de fet, seran la garan­tia final del préstec. L'ICO, a través de les enti­tats bancàries col·labo­ra­do­res, abo­narà direc­ta­ment als proveïdors l'import de les fac­tu­res reco­ne­gu­des per l'Ajun­ta­ment i inclo­ses en la línia de crèdit. Tot i que no s'han esta­blert uns cri­te­ris de paga­ment pri­o­ri­tari, el pre­si­dent de l'ICO, José María Ayala, va indi­car al juliol que els ens locals hau­ran de pre­sen­tar les fac­tu­res pri­o­rit­zant les més anti­gues, men­tre que el can­di­dat del PSOE a La Mon­cloa i exvi­ce­pre­si­dent pri­mer del govern espa­nyol, Alfredo Pérez Rubal­caba, va expli­car que es finançaran pri­mer els deu­tes amb les empre­ses de menys de 250 emple­ats.

Els préstecs de l'ICO, però, engrui­xi­ran l'endeu­ta­ment dels muni­ci­pis que deci­dei­xin recórrer al crèdit, alguns dels quals tenen ja un deute viu que supera amb escreix el 75% dels seus ingres­sos anu­als, el límit per poder con­ti­nuar endeu­tant-se. A més, a la difícil situ­ació finan­cera dels ajun­ta­ments, s'hi afe­geix l'obli­gació de retor­nar a l'Estat la liqui­dació dels impos­tos que van cobrar de més els anys 2008 i 2009. Mal­grat tot, alguns ens locals que
superen el límit del 75% d'endeu­ta­ment, com ara Man­resa i Igua­lada, veuen de bon ull la mesura. De fet, el ple de l'Ajun­ta­ment de la capi­tal del Bages ha apro­vat sol·lici­tar un crèdit de 3,2 mili­ons, la quan­ti­tat màxima que pot dema­nar. Igua­lada, que està pagant els proveïdors a 120 dies, apro­varà al setem­bre sol·lici­tar 1,6 mili­ons, que també és l'import màxim. Amb el préstec, podrà pagar totes les fac­tu­res pen­dents, que es cor­res­po­nen amb ser­veis rebuts aquest any.

La nova línia de crèdit també ha estat ben rebuda per autònoms i pimes,
que con­fien que alleu­jarà la càrrega que els obliga a supor­tar la moro­si­tat en l'admi­nis­tració. El secre­tari gene­ral de la patro­nal Pimec i por­ta­veu de la Pla­ta­forma Mul­ti­sec­to­rial Con­tra la Moro­si­tat, Antoni Cañete, con­si­dera que la mesura “va en la bona direcció”, ja que “denota per pri­mera vegada una sen­si­bi­li­tat amb el pro­blema de cobra­ment per part de les admi­nis­tra­ci­ons, reco­ne­gut per ella mateixa amb la cre­ació de la línia”.

Per a Cañete, ara cal que els ens locals recor­rin real­ment al préstec i creu que val­dria la pena incen­ti­var-ho. “El fet que s'exhau­reixi o no la línia serà deter­mi­nant per veure si es té la volun­tat d'acon­se­guir un titu­lar de premsa o si real­ment es té la volun­tat política de solu­ci­o­nar una xacra que està gene­rant molts pro­ble­mes a la soci­e­tat”, con­clou. Cañete, d'altra banda, entén que els 3.400 mili­ons de crèdit són insu­fi­ci­ents, tenint en compte que el Banc d'Espa­nya reco­neix que el deute acu­mu­lat
per l'admi­nis­tració local suma 35.000 mili­ons.

LES FRASES

3.400
milions d'euros són amb els què s'ha dotat la línia de l'ICO aprovada pel govern de l'Estat.
07.07.11
Entra en vigor el decret llei que inclou la línia de crèdit de l'ICO destinada als ajuntaments per pagar factures.
Les administracions s'endeuten a través dels proveïdors i això és mortal de necessitat per a les empreses
Antoni Cañete
secretari general de pimec
La solució a l'endeutament de les administracions implica acotar el deute i, després, planificar-ne el pagament
El Maresme

Tres municipis ja han decidit demanar el crèdit a l'ICO

Al Maresme, tres municipis sol·licitaran un crèdit a l'ICO. Vilassar de Dalt demanarà 314.000 euros; Arenys de Munt, 300.000, i Tordera, 582.000. El regidor d'Hisenda de Vilassar de Dalt, Benet Oliva, opina que el préstec “és una petita ajuda” per pagar els cinc milions que deuen en factures i que l'han de fer servir. El Masnou, Calella, Premià de Mar, Arenys de Mar, Argentona i Teià no demanaran cap préstec. L'alcalde de Teià, Joan Castan, creu que “no és una ajuda que pugui solucionar el problema de l'endeutament municipal”. “La solució implica flexibilitzar els crèdits ja existents”, conclou. Al Barcelonès, Badalona estudiarà quines possibilitats té d'acollir-se a la mesura.

g.a. / s.m.

Vallès, Penedès i Garraf

Les grans ciutats no demanaran cap préstec

Al Vallès Occidental,
Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Barberà no demanaran cap préstec perquè asseguren que estan al corrent del pagament de les factures. En concret, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, explica que l'Ajuntament paga a 50 dies, mentre que Sant
Cugat informa que ho fa a 38 dies.

Vilafranca del Penedès, per la seva banda, ha descartat demanar el préstec perquè l'Ajuntament té recursos propis per fer front a la despesa. “Fer-ho seria una càrrega més per al municipi”, explica el portaveu del govern, Aureli Ruiz. Vilanova i la Geltrú no prendrà cap decisió fins al setembre, quan s'acabi d'analitzar l'estat dels comptes municipals.

m.a.l. / a.m.

Comarques gironines

Cassà, Castelló d'Empúries i Vilafant volen finançament

A les comarques gironines ja han decidit recórrer als crèdits de l'ICO Vilafant, Castelló d'Empúries i Cassà de la Selva. Castelló, que deu 800.000 euros en factures, demanarà el màxim de crèdit, 488.000 euros, i calcula que el préstec permetrà pagar els proveïdors a sis mesos. Cassà, amb greus complicacions econòmiques, pot demanar a l'ICO un màxim de 300.000 euros. Per la seva banda, Figueres, Llagostera, l'Escala, Roses i Salt no demanaran cap préstec. Aquests tres últims municipis no tenen factures endarrerides, i l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, creu que la situació al consistori “no és tan dolenta”. Girona, de moment, no es planteja demanar un crèdit a l'ICO.

J.P. / M.V. / D.V.

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Tarragona vol sol·licitar a l'ICO un crèdit de 7,5 milions, l'import màxim

Tarragona és el municipi que es planteja demanar el crèdit més alt, 7,5 milions, el màxim que se'ls permet. La voluntat del tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, és que el ple pogués aprovar la sol·licitud aquest mes. Tarragona té deu milions de deute en factures, tot i que el govern municipal sosté que la proporció de pimes a les quals deuen diners és petita comparada amb la d'altres municipis. Reus ja ha aprovat, per unanimitat, demanar un crèdit de 4,3 milions, i Cambrils –amb un endeutament del 134%– ha acordat sol·licitar 1,1 milions. Un milió és també l'import que Calafell ha aprovat demanar i que li permetrà fer front a gairebé tots els pagaments que té pendents fins al 30 d'abril d'enguany. El Vendrell, per la seva banda, s'està plantejant sol·licitar 1,3 milions.

Per contra, Salou –com Amposta– ja ha decidit que no recorrerà a la línia de l'ICO perquè considera que pot continuar pagant les factures pendents sense endeutar-se més. Valls, de moment, no ha pres cap acord, i Tortosa està estudiant la mesura.

A.P. / Ò.P. / R.R.

El Segrià i el Pla d'Urgell

Lleida i Mollerussa preveuen demanar el préstec, però encara no concreten xifres

Els ajuntaments lleidatans estudien amb bons ulls els crèdits de l'ICO. L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, explica que sol·licitaran el préstec, però dins un paquet més gran que estan negociant amb entitats financeres. L'estratègia de la ciutat comporta complir amb el full de ruta aprovat en el seu pla de sanejament, que pretén eixugar un deute acumulat de 13,7 milions i 6,7 milions més en factures. Segons Solsona, poden demanar a l'ICO un màxim de 588.000 euros, tot i que la Generalitat els permet endeutar-se fins a un límit de 5,1 milions per complir el pla. “Parlarem amb bancs i caixes per tancar una operació que ens permeti afrontar el nostre pla, incloent-hi aquest crèdit garantit per l'Estat”, explica.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també ha previst la petició del préstec, que es concretarà a partir del setembre, i ara l'Ajuntament estudia les condicions i la quantitat que pot demanar a l'ICO. La Paeria va tancar el 2010 amb un reconeixement de crèdit de 3,8 milions, però també amb un romanent de tresoreria
de prop de tres milions.

j. tort



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.