Marcar distàncies

Els cent pri­mers dies del govern CiU-PP, que va posar fi a 32 anys de gestió muni­ci­pal d'esquer­res a l'Ajun­ta­ment de Reus, van començar amb l'adopció de mesu­res al pur estil del polèmic alcalde del PP de Bada­lona: polítiques que afec­ten de ple les per­so­nes nou­vin­gu­des. El nou govern va anun­ciar pri­mer la impo­sició de requi­sits més res­tric­tius per acce­dir a les sub­ven­ci­ons de men­ja­dor esco­lar i després, la reti­rada dels espais de ben­vin­guda edu­ca­tiva per a immi­grats (el procés previ d'esco­la­rit­zació que con­tribuïa a la inte­gració edu­ca­tiva, social i lingüística dels alum­nes). I els pri­mers cent dies han aca­bat amb l'anunci d'una audi­to­ria de les finan­ces muni­ci­pals.

Entre aquests dos extrems, CiU i el PP han anat adop­tant durant aques­tes set­ma­nes un seguit de mesu­res enca­mi­na­des sobre­tot al que han ano­me­nat “apri­ma­ment” de l'admi­nis­tració local, inclo­ses les soci­e­tats muni­ci­pals. “Són mesu­res urgents per fer front al dèficit econòmic muni­ci­pal”, recor­dava diven­dres pas­sat l'alcalde Car­les Pelli­cer quan el govern en ple va fer balanç dels cent pri­mers dies. I ho feia amb un dis­curs que, en aquest cas, recor­dava l'estil Guar­di­ola en la seva insistència en la “humi­li­tat” (“queda molt per apren­dre”) amb què els nous res­pon­sa­bles polítics muni­ci­pals afir­men que s'han posat a la feina. Humi­li­tat, trans­parència i pro­xi­mi­tat és el lema del bipar­tit. Per això, Pelli­cer ha estat molt pre­sent al car­rer, amb visi­tes cons­tants als bar­ris i a les enti­tats que li ha anat mar­cant una agenda esgo­ta­dora, pràcti­ca­ment sobre­hu­mana. A vega­des, ha fet la sen­sació que el nou alcalde no ha dei­xat de fer cam­pa­nya elec­to­ral men­tre que ha dele­gat la gestió del dia a dia a les mans dels seus col·labo­ra­dors i, sobre­tot, del PP. La por­ta­veu popu­lar i pri­mera tinenta d'alcalde, Alícia Ale­gret, no ha ama­gat mai l'ambició per poder arri­bar a ser algun dia la pri­mera alcal­dessa de la capi­tal del Baix Camp. I està fent punts. Per tant, s'han anat pro­duint algu­nes polèmiques, sobre­tot rela­ci­o­na­des amb la con­trac­tació de per­so­nal, de les quals l'alcalde ha hagut de donar expli­ca­ci­ons, i fins i tot dis­cul­pes, a poste­ri­ori. Si aques­tes polèmiques són degu­des als lògics desa­jus­ta­ments d'un govern novell o són deci­si­ons cons­ci­ent­ment pre­ses, només el temps ho dirà.

A CiU i al PP se'ls veu satis­fets del pacte de govern. Ho van afir­mar diven­dres tant Pelli­cer com Ale­gret. Als con­ver­gents no sem­bla que els afec­tin les polítiques espa­nyo­lis­tes dels seus socis de govern. Van accep­tar impertèrrits que el PP votés en con­tra d'una moció a favor de la immersió lingüística. Una cosa és la política gene­ral i una altra, la local, diuen apa­rent­ment con­vençuts. I és que hi ha un anhel comú que uneix CiU i el PP a Reus i que els fa estar per sobre de la defensa de les qüesti­ons iden­titàries: mar­car totes les distàncies pos­si­bles amb 32 anys d'admi­nis­tració soci­a­lista, la majo­ria amb acords amb ERC i ICV, par­tits que aquest man­dat no tenen repre­sen­tació muni­ci­pal. I ho fan perquè inter­pre­ten que aquesta va ser la volun­tat majo­ritària dels ciu­ta­dans de Reus que en les últi­mes elec­ci­ons van reti­rar el suport majo­ri­tari al PSC. Per això ja han anun­ciat una audi­to­ria que rea­lit­za­ran un grup d'eco­no­mis­tes reu­sencs i que ha de posar números a l'anun­ciat dèficit muni­ci­pal i, sobre­tot, que haurà de desen­tre­llar la situ­ació finan­cera real del Tec­no­parc. El nou govern diu que està espan­tat pels indi­cis que hi ha tro­bat. Pot­ser d'aquí a cent dies en pugui donar detalls con­crets.