Fum d'esperances

No hi ha pla B. El dis­curs de George Osborne en el congrés tory va dei­xar ben clar que ell, en qua­li­tat de res­pon­sa­ble del Tre­sor del Regne Unit, i el pri­mer minis­tre, que hi dóna suport, cre­uen que la pri­o­ri­tat és reduir el dèficit, encara que algu­nes veus, fins i tot ja de dins mateix dels tories, han adver­tit que l'alen­ti­ment de l'eco­no­mia que la reti­rada de líquid de la cir­cu­lació està cau­sant és molt pre­o­cu­pant. En qual­se­vol cas, men­tre Osborne par­lava, l'agència de qua­li­fi­cació Stan­dard and Poor's va con­fir­mar les tres A per a l'eco­no­mia britànica, com si el minis­tre, a més o en lloc de par­lar per a la soci­e­tat a què ser­veix, parlés, sobre­tot, per als mer­cats que dic­ten les polítiques a seguir. Tot sota con­trol, doncs. Menys les xifres de l'atur, que van pujar el dar­rer mes, les pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment per al 2011, que s'han vist rebai­xa­des, del 2,1 a l'1,7%, i el des­con­ten­ta­ment popu­lar, que aug­menta. En aquest con­text, i quan ja fa setze mesos que Came­ron és a Dow­ning Street, com afronta el pri­mer minis­tre la tro­bada de Manc­hes­ter? La con­signa que emer­geix de l'alt coman­da­ment tory és clara: no s'amoïnin, el pre­sent és fotut, molt en molts casos, per tant el futur ha de ser millor. Fe és paraula clau. No en va l'eslògan del par­tit per al congrés és “Lide­ratge per a un futur millor”. I demà, en el dis­curs de clo­enda, serà el que Came­ron vendrà: fum d'espe­ran­ces. Ell encara té temps. Les pro­pe­res elec­ci­ons seran el 2015. Però si tot ple­gat no millora aviat, la seva actu­ació començarà a ser qüesti­o­nada.