La pau és lluny

La des­a­pa­rició d'Alfonso Cano, número u de les FARC, no garan­teix que la fi de cin­quanta anys de guerra es pro­du­eixi a curt ter­mini, tot i l'opti­misme ofi­cial. El pro­cu­ra­dor gene­ral de Colòmbia, Ale­jan­dro Ordóñez, va dir ahir que el país es troba “davant el prin­cipi de la fi” de l'orga­nit­zació guer­ri­llera. Però el grup ja ha per­dut impor­tants figu­res en el pas­sat, com el seu cap mili­tar, cone­gut amb el sobre­nom d'el mono Jojoy, el setem­bre pas­sat, i el seu número dos, Raúl Reyes, el març del 2008, i ha con­ti­nuat fun­ci­o­nant. És cert que són escas­ses les figu­res vigents de per­fil alt i que els seus com­ba­tents s'han vist obli­gats a reple­gar-se a la selva a con­seqüència de la pressió de l'exèrcit. Però també és cert que les FARC tenen encara dot­ze­nes de coman­dants de nivell mitjà, com ara Iván Márquez o Timoleón Jiménez, capaços de fer-se càrrec de l'orga­nit­zació. Les FARC han donat, a més, al llarg de la seva història mos­tres sufi­ci­ents de resistència a les adver­si­tats. La gran pre­gunta ara és si el suc­ces­sor de Cano tindrà un per­fil polític o mili­tar. El líder mort era famós pel seu caràcter dia­lo­gant, després d'haver fet car­rera com a ideòleg més que com a sol­dat.