Eh, eh, toro!

Supose que als polítics popu­lars ara els serà de molt de pro­fit l'afecció als bous que tenen, perquè han de tore­jar els bous més braus i bra­gats que s'han vist fins ara a la Plaça de Bous en què s'ha con­ver­tit l'Estat. Eh, eh, toro! Tota la qua­dri­lla és popu­lar, els ban­de­ri­llers, els pica­dors, els aju­dants o mos­sos i el mata­dor; els bous també són de divi­ses popu­lars; les gra­des estan a ves­sar de votants popu­lars. Els popu­lars són els amos del cor­ral i del car­rer. Així que, a tore­jar, i a arre­glar-ho tot, com ha dit l'alcalde de Silla, en un ple muni­ci­pal.

A mi, però, la plaça que més em pre­o­cupa és la de Silla, que no aca­ben de domi­nar del tot els popu­lars, perquè els falta un regi­dor, o siga un vot, com si diguérem un mosso de la qua­dri­lla; em pre­o­cupa, doncs, que no acabe bé la festa que hi ha orga­nit­zada (parle de la crisi econòmica), perquè el poble no té la culpa; i fins i tot em pre­o­cupa el jove torero, que és l'alcalde Serafí, a qui no m'agra­da­ria veure banye­gat (bàrba­ra­ment, cor­ne­jat) i menys encara per culpa d'altri. Com aca­barà aquesta cor­re­guda?

De moment, com estan amb l'aigua al coll, no han pogut apro­var el que pre­te­nien, que era apu­jar les con­tri­bu­ci­ons al veïnat i no tocar les dels empre­sa­ris, i s'han hagut de tra­gar el marró d'apro­var un aug­ment mode­rat d'impos­tos, inclo­ent-hi un aug­ment de l'IAE a les gran empre­ses, mal­grat que la pro­mesa elec­to­ral era que els l'abai­xa­rien. I han hagut de desis­tir de tirar tre­ba­lla­dors de base al car­rer, accep­tant que si s'han de fer eco­no­mies en el capítol I o de per­so­nal, ha de ser “revi­sant” els sous dels de dalt, no dels de baix. Ha estat el resul­tat que es podia espe­rar, d'un govern en pre­cari que no té més eixida que la de la transacció. Cal dir que haver arri­bat a un pacte de cir­cumstàncies entre els popu­lars i l'opo­sició, ha estat pos­si­ble per la col·labo­ració d'un il·lus­tre popu­lar, que fins ara callava i obser­vava i s'ha deci­dit a actuar de mit­jan­cer; jo ja l'he invi­tat perquè agafe la ploma i es pose a escriure, com fem Lluís Martínez i jo.

El segon bou que han de tore­jar els popu­lars son els pres­su­pos­tos i, nova­ment, s'hau­ran de posar en marxa les mani­o­bres d'apro­xi­mació i de con­ces­si­ons: és l'única pos­si­bi­li­tat que tenen. És evi­dent que s'hau­ran de posar sobre la taula qua­tre qüesti­ons, entre altres, que poden coure molt: els ajuts soci­als; el Con­sell Agrari; les sub­ven­ci­ons a les enti­tats i asso­ci­a­ci­ons; els sous dels polítics i del per­so­nal de con­fiança. Vull supo­sar que cap par­tit cedirà ni en el pri­mer tema, el dels ajuts soci­als, ni en el del Con­sell Agrari, perquè en el pri­mer cas es tracta dels sec­tors més febles de la població i en el cas del camp pels pro­ble­mes que arros­sega el sec­tor i l'aban­do­na­ment de què són vícti­mes.

El tema dels ajuts a les asso­ci­a­ci­ons i enti­tats pot ser més explo­siu del que es pensa, perquè saber dir que no té un cost polític, que s'ha de saber i voler afron­tar. Per molt que s'hagen com­promès els par­tits amb els seus votants, espe­ci­al­ment els popu­lars que són els que gover­nen, la crisi fa que no hi hagen diners en caixa, ni hi ha pers­pec­ti­ves que millore la situ­ació, encara que Serafí diga el con­trari. En aquesta con­jun­tura, si aquests tore­ros popu­lars tin­gue­ren més valor hau­rien de donar exem­ple els pri­mers, revi­sant a la baixa els seus sous i el de les per­so­nes de con­fiança (sic). És d'espe­rar que els par­tits de l'opo­sició sabran impo­sar el seu cri­teri i no accep­ta­ran que seguis­quen algu­nes con­trac­ta­ci­ons irre­gu­lars, que el poble comenta i des­a­prova, des­ta­cant les crítiques d'alguns sec­tors del camp. Aquest sec­tor con­si­dera Serafí dels “seus”, ja que era l'eficaç fun­ci­o­nari del Con­sell Agrari, per això diuen que l'alcalde és una cosa i que els que l'envol­ten són una altra; evi­dent­ment, dis­cul­pen a Serafí.

En el capítol d'obres no entre, perquè si no hi ha diners no poden haver-hi inver­si­ons. Lle­vat de les obres de plu­vi­als que paga la Gene­ra­li­tat, que són unes obres que poden veure's afec­ta­des, perquè la Gene­ra­li­tat tam­poc no té ni un euro; lle­vat també d'alguna sub­venció de la Dipu­tació, no crec que puguem veure res més que algun pegat per ací i per enllà. Per ven­tura que m'equi­vo­cara! I un apunt final per a donar una expli­cació a afe­gir al tema de la recap­tació, que és un tema de tre­so­re­ria. Com ja expliquí en el seu moment, el caos arranca de la pri­mera època de Bai­xauli, amb el seu tre­so­rer Manolo Olmo, perquè la bola que ini­ci­a­ren con­ti­nua rodant. El que no fun­ci­ona en la gestió tri­butària són els pro­gra­mes informàtics, i els matei­xos i pri­vi­le­gi­ats informàtics, per això, dele­gar les fun­ci­ons recap­tatòries a la Dipu­tació ha estat una gran idea.