Política

opinió

Carta als Reis per a Europa

Voldria per a Europa estabilitat econòmica i una bona dosi de confiança

Com tots sabem Europa viu temps con­vul­sos des del punt de vista econòmic que fins i tot afec­ten, a par­tir de les ten­si­ons del deute sobirà dels estats, la pròpia moneda, l'euro, i també d'altres esce­na­ris com ara la dimensió social i labo­ral, amb un atur pre­o­cu­pant, o la política, amb difi­cul­tats de con­sen­suar pro­jec­tes i de pèrdua d'influència res­pecte dels estats impor­tants del pla­neta. I és en aquest esce­nari que, apro­fi­tant el moment en què ens tro­bem, de fes­tes i de canvi d'any, m'he pro­cu­rat imbuir de la ingenuïtat i il·lusió que carac­te­rit­zen els infants i m'he endin­sat a fer una carta als Reis, pen­sant en el que els Reis Mags hau­rien de por­tar a Europa per l'any que ve. Natu­ral­ment, la llista, com la dels nens, seria infi­nita, però com que no ho poden por­tar tot, l'he feta de deu coses que vol­dria que por­tes­sin a Europa, i a més les he posat per ordre de pre­ferència. Així, en pri­mer lloc vol­dria per a Europa esta­bi­li­tat econòmica i que una bona dosi de con­fiança s'ins­tal·lés en els dife­rents actors econòmics i soci­als. En segon lloc, que es con­so­lidés l'inci­pi­ent govern econòmic euro­peu perquè garantís l'equi­li­bri econòmic i l'estat del benes­tar. Com a ter­cera opció, una reac­ti­vació econòmica que ens portés a incre­men­tar l'ocu­pació, espe­ci­al­ment als estats perifèrics que tenen avui dia unes taxes d'atur insu­por­ta­bles. En quart lloc, que no s'aturés la cons­trucció política i que l'any 2012 dibuixés un hipotètic govern polític que tan bé ani­ria per donar soli­desa a l'eco­no­mia. En cinquè lloc, molta soli­da­ri­tat entre els estats euro­peus, que pre­valgués per sobre dels interes­sos esta­tals, que tant mal han fet a Europa. En sisè lloc, polítiques comu­nes en àmbits d'interès gene­ral com ara l'energètic, amb la fina­li­tat que l'ele­ment essen­cial que és l'ener­gia esti­gui garan­tit per a tots els estats i ciu­ta­dans de la UE, i no com ara, que es fan acords inde­pen­dents. En setè lloc, una política comuna en immi­gració que superi les legis­la­ci­ons esta­tals i que eviti les diferències i mar­gi­na­ci­ons que s'obser­ven, segons l'estat que ho admi­nis­tra. En vuitè lloc, res­pecte pels drets humans. En el novè, con­so­li­dar els valors de la Unió Euro­pea, que no són altres que la pau, la solució pacífica dels con­flic­tes, el res­pecte a les mino­ries, la democràcia, la soli­da­ri­tat i la tolerància, entre d'altres. I en el desè, que la Unió Euro­pea faci bona la seva pre­missa d'units en la diver­si­tat, en el sen­tit de res­pec­tar totes les rea­li­tats naci­o­nals, cul­tu­rals i reli­gi­o­ses que hi són pre­sents i que tots junts ens pre­sen­tem al món com una veri­ta­ble unió econòmica i política que sigui influ­ent en el con­cert mun­dial i que sigui capaç de defen­sar i garan­tir la segu­re­tat i lli­ber­tat dels ciu­ta­dans euro­peus. Natu­ral­ment, són mol­tes coses les que he dema­nat i algu­nes, molt difícils de por­tar o d'acon­se­guir, però com una ingènua carta als Reis, que per dema­nar no quedi. Almenys que la llista quedi com a horitzó d'una Europa con­so­li­dada, vàlida i eficaç per als seus ciu­ta­dans i per al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.