Un altre pedaç

La dis­cussió sobre els impos­tos locals pagats pel Cen­tre Recre­a­tiu i Turístic –el nom ofi­cial de Port Aven­tura– ha posat sobre la taula un altre dels molts temes ter­ri­to­ri­als mal resolts, i temo que la solució que ara s'apunta no passa de ser un altre pedaç que només per­metrà ajor­nar el tema. No em refe­reixo a les for­mes –la modi­fi­cació uni­la­te­ral del que hau­ria de ser un pacte– sinó al fons de la qüestió. I és que ens tro­bem amb l'apli­cació de meca­nis­mes locals, pen­sats en clau local, a fenòmens que van molt més enllà d'un àmbit local.

Quan una acti­vi­tat té un radi d'acció i un impacte ter­ri­to­rial tan gran com el Cen­tre –o com una nuclear, o el mateix polígon petroquímic– no es pot reduir al terme –o ter­mes– muni­ci­pal sobre el qual se situa. Ni pel que fa a llocs de tre­ball, ni a neces­si­tats de ser­veis i infra­es­truc­tu­res, ni a molèsties que hagin de ser com­pen­sa­des. Tot ple­gat té una altra escala, i seria rao­na­ble que la tri­bu­tació també es fes a aquesta escala. Men­tre con­ti­nuem pen­sant en clau només muni­ci­pal –que també hi ha de ser, però no només– afa­vo­ri­rem aque­lla dinàmica per­versa que tot­hom vol tenir el seu poli­go­net indus­trial, encara que sigui ine­fi­ci­ent i empas­tifi i frag­menti el ter­ri­tori. I si no faci­li­tem com­par­tir bene­fi­cis en forma d'ingres­sos locals, els esforços –que s'han fet– en el pla­ne­ja­ment seran inútils.