Política

Tots contra el PP

DES DE LA BUTACA DE CASA

Segons sem­bla, a França i pro­ba­ble­ment a Holanda, els res­pec­tius par­tits de dre­tes, o siga popu­lars, van de reti­rada; això ho sabrem en pocs dies. A Silla, que és el que ens interessa, el PP té corda per a anar tirant avant els tres anys llargs que res­ten de la legis­la­tura, encara que sense molta ope­ra­ti­vi­tat i/o pagant un preu que no se l'espe­ra­ven. Perquè els popu­lars, capi­ta­ne­jats per Serafín Simeon, que dóna la cara, i per Isi­dro Pri­eto a l'ombra, estan en mino­ria en el ple­nari, a falta d'un vot, i com no demos­tren capa­ci­tat per a arri­bar a cap acord, ni esta­ble ni pun­tual, amb cap dels par­tits, han d'accep­tar coses com les del dar­rer ple­nari, que comen­taré.

Seria útil fer memòria que fa qua­tre legis­la­tu­res (setze anys!) a Silla es donà una situ­ació pare­guda, amb un PSOE amb vuit regi­dors i una opo­sició amb nou. Ales­ho­res ocor­regué que l'opo­sició imposà el seu cri­teri majo­ri­tari a les pro­pos­tes arbitràries i mino­ritàries dels soci­a­lis­tes. No hi havia un pacte for­mal entre els par­tits (l'opo­sició dife­ren­ci­ada, que deia Isi­dro Pri­eto, pare), però coin­ci­di­ren en una dinàmica activa i posi­tiva, que Bai­xauli, que era l'alcalde, s'hagué d'empas­sar. Gràcies a la pressió opo­si­tora s'apro­va­ren pro­jec­tes con­tra la mateixa volun­tat del govern muni­ci­pal. El que pas­sava, en rea­li­tat, era que els soci­a­lis­tes no tenien pos­si­bi­li­tats d'arri­bar a cap acord, mal­grat que en l'equip hi havia Fran­cesc Romeu, que era una altra cosa, però sense pos­si­bi­li­tats d'actu­ació. Allò duia a Bai­xauli tan de cap, que ho “solu­cionà” com­prant una regi­dora d'EU (Felisa Benítez) a la qual con­vertí en la pri­mera trànsfuga de la democràcia.

En aque­lla legis­la­tura, els soci­a­lis­tes tenien davant seu exac­ta­ment qua­tre par­tits, i ara els popu­lars, cinc; o siga que la història es repe­teix. Seria, doncs, molt lamen­ta­ble que, mal­grat l'experiència local, a Simeon li pas­sara com a Bai­xauli. Al poble no li con­ve­nen els des­a­cords entre els polítics, sinó els acords. Una manera d'arri­bar a acords amb el govern, si no s'han deci­dit prèvia­ment, és dur pro­pos­tes al ple­nari i acon­se­guir el seu vot, perquè a mà alçada, el govern pot acon­se­guir el vot que li falta o l'opo­sició li pot gua­nyar la par­tida al govern i el pot “obli­gar” a coses en les quals no havien ni pen­sat. Un exem­ple és el del dar­rer ple­nari.

L'opo­sició ha apro­vat la pro­posta que pre­sen­tava el PP d'apli­cació del Pla Con­fiança, (tres mili­ons d'euros), però modi­fi­cant subs­tan­ci­al­ment el pro­jecte. La dis­cussió del punt, que durà exac­ta­ment com un par­tit de fut­bol, una hora i mitja, serví perquè tots els par­tits tira­ren en cara als popu­lars la seua inca­pa­ci­tat per al diàleg. El pro­jecte apro­vat con­tem­pla la fina­lit­zació del mul­ti­fun­ci­o­nal, que està a mit­ges; algu­nes inver­si­ons al poli­es­por­tiu, de les quals s'ha exclòs una increïble pista de pàdel que volia el PP; i l'incre­ment de la par­tida per a l'eficiència energètica, que sig­ni­fi­carà un con­si­de­ra­ble estalvi de les fac­tu­res de l'enllu­me­nat públic. O siga que el PP ha arri­bat a un acord amb l'opo­sició, a la força i cedint en allò on hi havia dis­crepàncies i això és un acord.

A banda, el ple­nari serví també, com és un cos­tum històric i salu­da­ble, per a tirar-se en cara uns i altres tota mena d'impro­pe­ris. És de des­ta­car que als soci­a­lis­tes els aflorà la vena esquer­rana i afir­ma­ren que ells hau­rien posat el pro­jecte damunt la taula i hau­rien pre­gun­tat quin model de poble volien; o siga, tot el con­trari del que han fet quan han gover­nat. Els de l'extrema dreta anun­ci­a­ren que havien per­dut la con­fiança amb el govern i que “ana­ven a fer com una novia ofesa: li ana­ven a reti­rar el suport” (uns dies després, a França, la Le Pen ha fet el mateix amb Sarkozy, copi­ant el que ha pas­sat a Silla).

La inter­venció del regi­dor de Com­promís, acu­sant els popu­lars de fari­se­isme polític, encengué els ànims del ple­nari, encara més. Con­cre­ta­ment Melero recri­mi­nava la reunió de l'alcalde amb els fun­ci­o­na­ris muni­ci­pals per a dir-los que si no cobra­ven seria per culpa de l'opo­sició, perquè no li havien apro­vat el crèdit de Madrid per a pagar fac­tu­res Melero recordà els argu­ments pels quals no havia donat suport a aque­lla pro­posta, que era per a evi­tar la sobrecàrrega de més d'un milió d'euros en interes­sos ban­ca­ris i rei­terà que la culpa és del govern cen­tral, o siga de Rajoy i de la Gene­ra­li­tat, que no ens paga el que ens deu.

Al remat, i això és el que interessa, s'aprovà, pràcti­ca­ment el pro­jecte i per una­ni­mi­tat, amb la folklòrica abs­tenció de l'extrema dreta, amb les rec­ti­fi­ca­ci­ons de l'opo­sició. El PP es tragà la intran­sigència i els par­tits de l'opo­sició pogue­ren millo­rar la pro­posta del govern; més o manco, tots que­da­ren con­tents. Crec que ens hem de con­gra­tu­lar, doncs, que els nos­tres regi­dors s'hagen avin­gut a fer el que és la seua res­pon­sa­bi­li­tat, que no és altra que arri­bar a acords per a gover­nar el poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.