Política

anàlisi

Cameron fa de pinxo

Els propers mesos es posarà a prova el lideratge del ‘premier' sobre els rebels del Partit Conservador

En la sessió de con­trol par­la­mentària d'ahir, el líder labo­rista britànic, Ed Mili­band, va fer esment al que al matí estava en boca de tot­hom a West­mins­ter i que s'havia publi­cat a dia­ris i webs d'infor­mació política i s'havia difós tant per ràdio com per tele­visió.

Cap a les deu de la nit de dimarts, en un dels bars dels Comuns, un humi­liat i enfu­ris­mat David Came­ron havia alçat la seva veu i havia asse­nya­lat amb el dit de forma poc apro­pi­ada un col·lega de files. Es trac­tava del dipu­tat con­ser­va­dor Jesse Nor­man, cap dels rebels que, en nom­bre de 91, havien votat imme­di­a­ta­ment abans con­tra els prin­ci­pis de la llei de reforma de la cam­bra dels Lords. Tes­ti­mo­nis dels fets han qua­li­fi­cat l'acti­tud de Came­ron de “ver­go­nyosa”. Dow­ning Street ho ha des­men­tit.

Came­ron té la mateixa mala fama que tenia Gor­don Brown: ras i curt, de pinxo. Tant és així que a West­mins­ter ha estat bate­jat com a Flash­man, per­so­natge de ficció de les novel·les d'aven­tu­res de George Mac­Do­nald Fra­ser, basat, al seu torn, en un altre de l'escrip­tor i advo­cat Tho­mas Hug­hes (1822-1986). Hug­hes des­criu Flash­man com un busca-raons de mena i bor­ratxo. Tan dolent és el seu com­por­ta­ment que l'expul­sen de l'inter­nat del poblet de Rugby, el mateix on Hug­hes és va for­mar. Ara per ara no sem­bla pro­ba­ble que Came­ron sigui expul­sat de Dow­ning Street per causa dels 91 rebels. Però la seva ira és com­pren­si­ble, perquè de l'apro­vació del pro­jecte de reforma de la cam­bra alta per fer-la electa al 80% depèn en bona mesura la relació amb el soci de coa­lició, el libe­ral-demòcrata Nick Clegg.

Però Came­ron ha estat vençut pels seus pro­pis dipu­tats. I no una, sinó dues vega­des. La pri­mera, en tant que l'exe­cu­tiu va renun­ciar que durant el debat sobre els prin­ci­pis de la llei es votés la moció que volia limi­tar a deu dies el temps en què el text podria ser sotmès a escru­tini al Par­la­ment. En aquest cas, la reti­rada a temps no va ser una victòria, sinó que va evi­tar una der­rota anun­ci­ada i difícil de pair.

El segon cop el va rebre en el moment de la votació sobre els prin­ci­pis de la llei. Els ja esmen­tats 91 dipu­tats li van demos­trar que no n'havien tin­gut prou amb la marxa enrere feta. Els prin­ci­pis de la llei van ser san­ci­o­nats i diri­gits a una segona lec­tura, en aquest cas amb el suport labo­rista, que havia anun­ciat el no a la moció sobre el temps de debat, però que, en ter­mes gene­rals, també vol refor­mar els lords. Tot i així, en el moment d'aquest pro­nun­ci­a­ment, 26 homes i dones de les files de Mili­band van tren­car la dis­ci­plina de par­tit. El text va tirar enda­vant per una majo­ria de 338 dipu­tats però ara roman en uns llimbs dels quals serà difícil que surti a temps perquè la cam­bra dels Lords sigui electa a par­tir de les elec­ci­ons gene­rals del 2015.

La reacció dels libe­ral­demòcra­tes no s'ha fet espe­rar. Si Came­ron no con­venç els seus perquè la llei tiri enda­vant a temps, si els rebels comen­cen a uti­lit­zar tàcti­ques dilatòries per retar­dar-ne l'apro­vació, ells vota­ran que no, amb els labo­ris­tes, a la reforma de les cir­cums­crip­ci­ons elec­to­rals, cosa que podria afa­vo­rir molt els con­ser­va­dors. Aquest seria el pit­jor esce­nari per a Came­ron, que veu­ria com s'enfon­sen els ara per ara no gaire sòlids fona­ments de la coa­lició. El lide­ratge polític de Came­ron es posarà a prova en els pro­pers mesos. Con­tro­lar els rebels serà tan o més dur que refer l'eco­no­mia del país, ara per ara en recessió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.