L'alcalde torero

Ningú amb dos dits d'entre­llat li hau­ria dema­nat en el seu moment al jove alcalde Simeón que en l'any trans­cor­re­gut des de que va pren­dre pos­sessió del càrrec endreçara els bonys del cata­clisme econòmic here­tat, però, dic jo que, al menys, alguna cosa deu­ria d'haver fet aquest home. Malau­ra­da­ment, amb tots els res­pec­tes, no li veig ni volun­tat d'arre­glar les coses, ni des­tresa per nave­gar en con­di­ci­ons adver­ses.

Cobrar impos­tos i gas­tar diners acon­ten­tant els amics és cosa ben fàcil. Però, això no és gover­nar. Gover­nar es diri­gir una comu­ni­tat cap al futur per­se­guint metes de benes­tar i feli­ci­tat per a les per­so­nes, posant sem­pre l'interès gene­ral per davant de les aspi­ra­ci­ons i desit­jos par­ti­cu­lars, encara que siguen els de la pròpia cli­en­tela. Si el punt de par­tida és dolent, ningú no l'hi ho pot pren­dre en compte al gover­nant que s'estrena, però, si no és capaç de traure el carro del clot i dei­xar-lo en una situ­ació una mica millor que en la que se'l va tro­bar, és que no és un bon diri­gent.

Serafí i el seus regi­dors no han sigut capaços ni tan sols d'expli­car les cau­ses per les que el poble de Silla ha arri­bat a la situ­ació de des­feta econòmica en la que es troba. Jo tinc a casa dades publi­ca­des per l'Ajun­ta­ment des de fa trenta-tres anys on es veuen clara­ment els errors come­sos en el pas­sat. Ells tenen aquesta infor­mació amb més detall encara a la comp­ta­bi­li­tat de l'Ajun­ta­ment. Si s'ho miren, cons­ta­ta­ran, com jo he fet, que les cla­va­des de pota venen a par­tir de 1996 i n'hi ha de fetes per tots els colors polítics pos­si­bles. Con­ve­nis urbanístics ruïnosos per al poble, però, molt favo­ra­bles per a interes­sos par­ti­cu­lars; inver­si­ons fetes sense comp­tar amb un finançament ade­quat; ins­tal·laci­ons i ser­veis públics insos­te­ni­bles per no tenir el poten­cial mínim d'usu­a­ris en la població; incre­ments de plan­ti­lla de per­so­nal desor­bi­tats, sense cap més expli­cació que sub­mi­nis­trar gar­ro­fes a la parròquia i als amics; bufa­des en caldo gelat, ben cares, en actes d'auto bombo fetes per regi­dors que no se n'havien vist mai de mes gros­ses; vora­ci­tat més pròpia de tau­rons, a l'hora d'embut­xa­car-se els que mana­ven sala­ris i jor­na­lots ofen­sius i imme­res­cuts a la vista dels resul­tats; dota­ci­ons, en teo­ria comu­nitàries, que ni els hipotètics des­ti­na­ta­ris saben per a què ser­vei­xen. Final­ment, tot es va pre­ci­pi­tar amb la ter­ri­ble cai­guda d'ingres­sos de la Hisenda Local per culpa de la crisi.

Res d'això ha estat ana­lit­zat al si del con­sis­tori i tras­lla­dat a l'opinió pública. No es tracta de dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats a ningú per allò que es feu fa anys. El judici polític ja l'ha diri­mit el poble en cadas­cuna de les elec­ci­ons muni­ci­pals cele­bra­des. La res­pon­sa­bi­li­tat legal, o no la hi ha o estarà ja pres­crita. Con­seqüent­ment amb la falta de diagnòstic, no hi ha un pla per cor­re­gir els errors del pas­sat amb una defi­nició de les polítiques a seguir. Pre­sen­tar una pro­posta tan­cada amb deci­si­ons duríssi­mes apel·lant a una hipotètica res­pon­sa­bi­li­tat dels grups de l'opo­sició, sense marge per dis­cu­tir-la i pre­sen­tar alter­na­ti­ves, no és manera de fer les coses. Això és des­co­nei­xe­ment de com fun­ci­ona la democràcia, o pot­ser ganes de con­duir capot en mà els regi­dors de les mino­ries fins tan­car-los al cor­ral.

No valen excu­ses ni laments. No val plo­rar ni tirar la culpa als ante­ces­sors ni a l'opo­sició, ni menys encara a les cir­cumstàncies del moment. Ja fa un any que es deu­rien haver arro­man­gat i con­sen­suat amb l'opo­sició i amb la soci­e­tat un pla econòmic per eixir del forat abans que el Govern d'Espa­nya els cri­dara l'atenció. Els governs han de gover­nar en les situ­a­ci­ons que es tro­ben; altra cosa és tocar la flauta.

El Grup Muni­ci­pal Soci­a­lista, en un gest de res­pon­sa­bi­li­tat davant el poble, va donar la mà per apro­var, desprès de les cor­rec­ci­ons i ajus­ta­ments neces­sa­ris, el Pla de Sane­ja­ment que el Govern d'Espa­nya exi­gia a l'Ajun­ta­ment. Per això els soci­a­lis­tes han hagut de supor­tar crítiques ben dures de la resta de l'opo­sició, en pri­mer lloc la dels patri­o­tes espa­nyols i també la dels valen­ci­ans. Gràcies a això han cobrat la majo­ria dels cre­di­tors que por­ta­ven deu­tes al coll des de fa anys. Però, el govern local de Silla no ha estat capaç ni de pre­sen­tar la docu­men­tació cor­rec­ta­ment al Minis­teri d'Hisenda. La con­seqüent dene­gació del Pla per part del govern d'Espa­nya ha estat ocul­tada fins i tot als soci­a­lis­tes que havien donat el seu suport a canvi de res. Quan l'han fet pública set­ma­nes desprès, l'alcalde i regi­dora de fes­tes ja havien com­promès uns diners que no tenen, per tal de fer unes fes­tes que acon­ten­ta­ran a uns, però, que dei­xa­ran ferits moral­ment i mate­ri­al­ment a bona part de la població, pre­ci­sa­ment aquells que més patei­xen la crisi.

El títol de la columna, L'Alcalde torero, no té la intenció de res­sal­tar les afi­ci­ons tau­ri­nes de Serafí Simeón. Per això, el qua­li­fi­ca­tiu cor­recte des del punt de vista gra­ma­ti­cal, seria “tauròfil”, i cadascú és molt lliure de cul­ti­var les incli­na­ci­ons que millor l'entre­tin­guen, sense fer mal a ningú. Torero és aquell que mit­jançant un capot i d'altres estris pro­pis de la tau­romàquia, enga­nya el bou per por­tar-lo a la situ­ació que li és més favo­ra­ble a l'home, humi­liar-lo i agre­dir-lo fins la mort de manera des­con­si­de­rada. Evi­dent­ment, no és això el que fa l'Alcalde amb l'opo­sició, ni aquesta ho con­sen­ti­ria. Però, algú se sent a hores d'ara tore­jat per Serafí.

Mal camí. Al torero li paguen per lidiar i matar el bou. L'alcalde té l'obli­gació de gover­nar el poble. Mes­clar una cosa i l'altra pot fer nàixer un bon torero, però, a con­dició de ser un pèssim alcalde.