El temps no ho cura tot

La sar­dana de l'alcalde d'Amer és una tra­dició molt antiga que sim­bo­litza un poble que s'uneix i aparta les diferències per fer front als pro­ble­mes comuns. L'agost pas­sat, però, va viure un dels seus anys més ten­sos, amb un dis­curs de l'alcal­dessa, Alba Serra, que amenaçava de no tor­nar-la a ballar. La causa no és altra que la que­re­lla que li ha posat el cap de llista d'ERC, Xavier Targa, per temes urbanístics que vénen de lluny. Tot i les diferències, és difícil que la tra­dició s'inter­rompi com va pas­sar a prin­cipi del segle pas­sat. La divisió al poble lla­vors arri­bava a un punt que diuen que fins i tot els que la balla­ven havien estat ape­dre­gats. Es va dei­xar de ballar, fins que el 1949 es va recu­pe­rar i no s'ha inter­rom­put més, tot i que hi ha hagut èpoques de molta tensió. De pedres ara no se'n llen­cen, però les acu­sa­ci­ons i denúncies judi­ci­als són ben pre­sents a Amer. El temps ho cura tot, segons la dita, però a Amer pot­ser cal­dria haver-ne apli­cat una altra, aque­lla que diu: “Abans d'entau­lar plet, fes-hi avi­nença.”

Poca gent d'aquest muni­cipi sel­vatà de poc més de 2.200 habi­tants està dis­po­sada a par­lar ober­ta­ment de la situ­ació política del muni­cipi, i encara menys amb un foras­ter. Joan Güell, que va ser alcalde amb una llista d'inde­pen­dents des del 1999 fins al 2007, és asse­nya­lat per molts (sim­pli­fi­cant molt) com un dels prin­ci­pals cul­pa­bles de la con­vulsió política actual per dues actu­a­ci­ons urbanísti­ques: la llicència donada per a la cons­trucció dels pisos Baker –que ocu­pen una part de la via pública i amb una llicència que la Gene­ra­li­tat con­si­dera nul·la– i la com­pra d'un edi­fici a la plaça de la Vila que havia de ser –segons deien– de l'Ajun­ta­ment, que ja hi tenia des­ti­nats uns diners. Una soci­e­tat va com­prar l'edi­fici per pocs diners més dels que ofe­ria l'Ajun­ta­ment quan va sor­tir a sub­hasta, i als bai­xos la mare de Güell hi va obrir un bar, que actu­al­ment regenta encara l'exal­calde. Tot i ser al cen­tre de la polèmica, Güell no vol dir res sobre el tema –que encara és als jut­jats– dels pisos Baker ni sobre la situ­ació política de l'Ajun­ta­ment.

Narcís Jun­quera, exal­calde, regi­dor de l'Ajun­ta­ment i impu­tat en la que­re­lla pre­sen­tada per Targa per l'edi­fici Baker, tam­poc no en vol par­lar. La cris­pació per les denúncies de Targa es palpa, i ha arri­bat al punt de fer que l'alcal­dessa, Alba Serra, es plan­tegi ple­gar.

No tot a Amer han estat ten­si­ons, però. En les pri­me­res elec­ci­ons democràtiques, el 1979, la llista de CiU, encapçalada per Josep Puig­de­mont, va ser la més votada, amb qua­tre regi­dors. Les altres tres llis­tes van ser una agru­pació per la inde­pendència de Bon­matí (que lla­vors encara era part d'Amer), Tre­ba­lla­dors d'Amer i una llista pro­pera a Aliança Popu­lar. Puig­de­mont (pare de l'alcalde de Girona) recorda que tots els regi­dors van fer una reunió a Bon­matí en què es va deci­dir que ell seria l'alcalde, “però vaig posar com a con­dició que els onze regi­dors tre­ba­llaríem pel poble, i així va ser”, explica. Va ser l'únic cop, però, que s'ha acon­se­guit fer un govern de con­cen­tració a Amer. “Mai hi va haver ten­si­ons, teníem un pla de tre­ball i hi havia molt per fer”, recorda. Puig­de­mont –que dedica una gran part del temps a la història del muni­cipi i té en pro­jecte un lli­bre– veu amb pre­o­cu­pació l'època actual de ten­si­ons. “A Amer tot­hom diu que no és polític però tot­hom va xer­rant, som gent de mer­cat i fira, i el pri­mer sem­pre ha estat el calaix”, exposa. Aquesta faci­li­tat per escam­par rumors fa que crei­xin ten­si­ons. També creu que en un poble petit “no hi hau­ria d'haver govern i opo­sició”. “Hauríem d'ele­gir per­so­nes, i tots a tre­ba­llar; és un muni­cipi petit, i no hau­ria de ser difícil posar-se d'acord per tre­ba­llar”, mani­festa.