LA CRÒNICA
Preparin-se
Els vint-i-quatre estudiants que entrevisten Artur Mas provenen de diversos punts de la geografia universitària catalana. També de diferents geografies ideològiques i sensibilitats socials. Pregunten amb accent de Lleida, de Girona, de Barcelona, de l'Ebre, de Mallorca. Són dos estudiants per cadascuna de les dotze universitats que han participat en les entrevistes als candidats al llarg de la campanya. Uns dies abans de l'entrevista, el diari els va citar a l'hotel Fonda España, un històric establiment a tocar de les Rambles, d'ambientació modernista, convertit en hotel amb l'Exposició del 1888, en ple renaixement cultural i polític, quan la burgesia catalana somiava prendre les regnes de l'Estat espanyol i comandar-lo de forma pactada amb els aparells funcionarials i militars de Madrid. Ara no queda res d'aquell somni generacional, ni dels intents de comandament compartit, de fet fins i tot es fa estrany parlar avui de burgesia catalana quan mirem la composició accionarial de l'antiga Fecsa, d'Agbar, de la Seat, de les grans corporacions que operen al país. Sí que ha quedat l'hotel Fonda España i el grup d'estudiants que s'hi reuneixen per preparar l'entrevista. Una nova generació. Ambicions renovades, esperit crític, i ganes de construir-se el propi futur.
No es coneixen entre ells. La gran majoria estudien periodisme o estudis relacionats amb la comunicació, però també hi ha un futur sociòleg, una futura infermera, un estudiant del món de l'empresa. La que ve de més lluny: la Geisel, que és cubana i està fent el doctorat en periodisme a la Universitat Autònoma i observa amb interès el procés polític que viu Catalunya. També hi ha la Sofía, que és de Lleó i ha vingut a estudiar la carrera a Catalunya, i l'Amanda, de Tenerife, i els que han nascut aquí però mantenen vincles familiars arreu de l'Estat. Els Garcia, que diria un videopublicista del PP. “L'opinió que hi ha fora de Catalunya sobre el que està passant aquí és esbiaixada perquè hi ha molts estereotips falsos”, afirma una estudiant, i els altres que es troben en aquesta situació fan que sí amb el cap: “Jo, que no en sóc gaire partidària, de la independència, em trobo gairebé defensant-la quan sóc allà”, diu una altra estudiant.
Tots coincideixen que aquest és el gran tema de les eleccions: l'estat propi, la independència, la secessió, com es vulgui dir. No tots hi estan d'acord, en la independència, però sí la majoria. Molts van anar a Barcelona l'Onze de Setembre. Això sí, avisen que no deixaran escapar l'oportunitat de preguntar al candidat per les taxes universitàries, per les retallades, pel cas Palau i les presumptes irregularitats, pel dèficit de la Generalitat dels darrers dos anys. El futur? L'optimisme és majoritari. Molt majoritari. Algú va dir por? Les generacions anteriors viuen amb angoixa la possibilitat, sovint confirmada, de perdre per la claveguera de la crisi l'estatus aconseguit les darreres dècades, i compadeixen els que han de començar en plena crisi. Però ells, en canvi, cap por. Parlen amb entusiasme de l'era digital, dels espais de llibertat i participació que obren les noves plataformes, de les oportunitats professionals que ells mateixos es poden construir. Disposats a cobrir les mancances que veuen en la professió, en el país, en el món. Preparin-se, que vénen.
