No serà fàcil, però serà

Cal reconèixer el coratge polític d'Artur Mas, amb un pro­grama sobi­ra­nista, amb tota la caverna enfront i, mal­grat tot, gua­nyant. En crisi, tots els governs reben. I la bona feina d'Oriol Jun­que­ras, recu­pe­rant els onze escons per­duts fa dos anys per l'ante­rior can­di­dat i posant ERC com a segona força. I la pujada d'ICV, amb un dis­curs social i auto­de­ter­mi­nista alhora. I l'entrada de les CUP. Són el 65% de dipu­tats del Par­la­ment: 87 dipu­tats, un més que fins ara, els que volen que deci­dim el futur en referèndum. Si hi afe­gim el PSC, que ho vol amb con­di­ci­ons, són el 79%. Sense ICV, que no ha dit què farà a la con­sulta, repre­sen­ten el 55% de la cam­bra favo­ra­ble a la inde­pendència, amb una par­ti­ci­pació alta i el no mobi­lit­zat. Majo­ria clara, doncs. I més que mai, un cop conei­xem el suport de què dis­posa CiU quan es pre­senta amb un pro­grama sobi­ra­nista. Perquè no tot CiU vol l'estat i calia acla­rir-ho. Amb un PSC sense brúixola, ERC té l'opor­tu­ni­tat d'or de ver­te­brar, amb sen­tit d'estat, l'esquerra naci­o­nal cap a una nova majo­ria social. I el PP ja sabem que té sos­tre, amb el govern i les cla­ve­gue­res a favor seu. En el camí cap a la sobi­ra­nia, ja sabem quants som. Ara, a pre­pa­rar el referèndum, refer l'esquerra naci­o­nal i gover­nar. Cadascú a la seva feina.