Alcaldes i regidors contra la reforma de l'administració
En el món local s'alerta que l'Estat, amb aquest mesura, provocarà que només “rics, cacics i jubilats” es dediquin a la política
Es preparen mocions de rebuig i a Palamós dimarts ja se n'aprovarà una
“Jo cobro encara no 200 euros al mes, si no podem cobrar res de res, què podrem fer?”, es pregunta Robert Sabater, regidor de Viladamat, un poble de l'Alt Empordà amb un cens de 451 habitants. Amb tot, Sabater es mostra partidari que es regulin els sous per evitar que alguns municipis es fixin sous “massa elevats”. Sabater no és una excepció, i els polítics del món local gironins es mostren unànimement preocupats per la proposta de reforma de la llei d'administració local del PP, que preveu, entre altres aspectes, que en municipis de menys de 1.000 habitants els polítics no cobrin i, per la resta, fixa barems en funció del nombre d'habitants. Aquesta reforma, que afectaria globalment 1.937 regidors gironins, tindria com a conseqüències, segons opinen, l'afebliment de l'autonomia municipal, desmotivar a l'hora de presentar-se a una llista a les eleccions, aprimar els serveis públics i que els ajuntaments deixin de ser l'administració de referència.
L'alcalde de Susqueda, Josep Mercader, població amb només 105 habitats, destaca que “és un pas endarrere pels ajuntaments perquè només es podran dedicar a la política rics o jubilats”. L'alcalde de Sant Jaume de Llierca, Ferran Puig, població amb 757 habitants, ho amplia de manera contundent afegint-hi que només es presentaran “els rics, els cacics i els empresaris amb interessos”. És un argument compartit per la resta de polítics. També hi veuen voluntat recentralitzadora: “Hi ha un afany clarament recentralitzador, i això és evident”, destaca l'alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon, població de 1.122 habitants.
Per això, molts pensen que cal actuar. Joan Esterriola, alcalde de Fontcoberta, municipi de 1.375 habitants, creu que “ens hem de plantar, ja sigui aprovant mocions contràries a la reforma o, directament, a través de la desobediència civil”. En aquesta línia també s'expressa l'alcaldessa de Verges, Marta Payeró o l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, que des del seu municipi de 17.830 habitants, el proper dimarts el ple debatrà una moció per mostrar el seu rebuig a la reforma anunciada per l'Estat. La descompensació territorial també preocupa. L'alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay, amb 478 habitants, opina que si “finalment s'aplica el que s'aconseguirà és que hi hagi ciutadans de primera i de segona”. I això, i en paraules del delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, quan la Generalitat no només té competències exclusives sinó que està elaborant l'avantprojecte de llei de governs locals on, d'altra banda, es preveu la supressió de mil càrrecs remunerats al món local amb l'objectiu d'estalviar entre 1.000 i 1.100 milions d'euros anuals, a més de la desaparició d'alguns consells comarcals i mancomunitats de serveis. (Informació elaborada per J.Trillas, J. Torrent i M. Sabrià).
LA XIFRA
Recomanacions pels sous
La demarcació de Girona té 761.627 habitants repartits en 221 municipis. La ciutat de Girona és la població amb més habitants de la demarcació, mentre que Meranges és la que en té menys. Dels ajuntaments gironins, un total de 221 han hagut d'adaptar-se al context de crisi actual, i en aquest sentit també s'han anat adaptant els sous. L'Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis van tabular-lo fent un seguit de recomanacions; és a dir, fixar els salaris que havien de tenir els càrrecs electes dels consistoris a manera, és clar, de recomanació. La llei de bases de règim local és clara i és el mateix municipi el que fixa els sous, sense cap limitació ni ingerència externa. Si es fa l'exercici d'aplicar algunes recomanacions es pot veure que en una ciutat com Girona, el seu alcalde –en cas que cobrés– hauria de percebre uns 84.078 euros anuals. Aquesta és la xifra establerta pels municipis que van dels 75.000 als 300.000 habitants. En una altra recomanació que en aquest cas afectaria els menys de 1.000 habitants, els alcaldes haurien de cobrar un màxim de 17.959 euros a l'any.