Seguint la ruta d'Alfons XIII

Una escri­das­sada, este­la­des i càntics con­tra la monar­quia és el pri­mer que va tro­bar el príncep Felip de Borbó quan ahir a mig matí va bai­xar d'un cotxe negre amb ban­de­reta de la casa reial espa­nyola al davant de l'ajun­ta­ment de Tremp. El príncep va fer una tímida i breu salu­tació alçant la mà cap al grup de veïns que l'espe­ra­ven dar­rere de les tan­ques metàl·liques i d'un generós ope­ra­tiu dels Mos­sos d'Esqua­dra. No tots xiu­la­ven. També n'hi havia que aplau­dien, però els pri­mers ho feien amb més entu­si­asme i ima­gi­nació: unes noies s'havien fabri­cat unes màsca­res d'ele­fant i agi­ta­ven unes mans gegants amb el lema Adéu Espa­nya. Entre el públic hi havia la regi­dora d'ERC a l'Ajun­ta­ment de Tremp, Pilar Cases, que havia renun­ciat a anar amb la comi­tiva ofi­cial. La regi­dora havia pro­po­sat a l'alcalde, el soci­a­lista Víctor Orrit, entre­gar al príncep la Decla­ració de Sobi­ra­nia i del Dret a Deci­dir que havia apro­vat per una­ni­mi­tat l'Ajun­ta­ment. Orrit no va con­si­de­rar-ho una bona idea. El que sí que va entre­gar Orrit al príncep va ser un joc de pedres repre­sen­ta­ti­ves de la geo­lo­gia del Piri­neu, i li va mos­trar una expo­sició sobre el cen­te­nari de les cen­trals hidroelèctri­ques del Pallars, motiu de la visita.

El príncep escol­tava. Això havia vin­gut a fer, segons va dir en el moment dels dis­cur­sos, ja a la cen­tral de Talarn: “Neces­sito conèixer de prop els vos­tres pro­ble­mes”, va pro­cla­mar als direc­tius d'Endesa i als alcal­des i polítics que l'escol­ta­ven. Després del dis­curs, Felip de Borbó va anar a la cen­tral de Cab­de­lla. Ell mateix va recor­dar que seguia la ruta que el 1924 va fer el seu besavi, Alfons XIII, quan la va visi­tar durant tres dies.

Escol­tant en pri­mera fila, ben atent, hi havia l'advo­cat i expolítica Miquel Roca. A tots va sor­pren­dre la presència tan des­ta­cada del fla­mant advo­cat de la infanta Cris­tina, impu­tada per cor­rupció jun­ta­ment amb el seu marit. Hi havia una raó: Roca és con­se­ller inde­pen­dent d'Endesa. Però l'assistència del lle­trat feia molt pre­sents els mal­de­caps judi­ci­als de la casa reial espa­nyola, i feia pen­sar en el lloc on va aca­bar la ruta si se segueix fins al final, del reg­nat d'Alfons XIII.