L'hora de fer Via
Centenars de milers de catalans es donaran les mans a les 17.14 h de punta a punta del país per reclamar que es convoqui la consulta
Mitjans de tot el món, pendents de la demanda catalana
I a la fi ha arribat el dia. Després de gairebé un any de preparació, d'un estiu d'assajos a dins i fora –fins ahir mateix, i encara se'n preveuen avui–, d'unes últimes setmanes boges, en què s'ha col·lapsat la venda de samarretes al·lusives, Catalunya és davant un dels reptes més grans de la seva història recent. La Via Catalana per la Independència, aquella estranya manera de protestar enllaçant les mans gairebé improvisada als països bàltics fa 24 anys, paralitzarà Catalunya a partir de les 17.14h al llarg de 400 quilòmetres, en el que vol ser una demostració de força definitiva perquè els polítics convoquin el 2014 la consulta que ha de dur el país a la llibertat plena. Un repte logístic gegantí, tant com la fita que persegueix.
Tot indica que, un any després de la manifestació més massiva que hi ha hagut mai al país, el focus mundial torna a estar posat sobre Catalunya. Més de mil periodistes s'han acreditat, dels quals un centenar llarg de mitjans estrangers. Televisions, ràdios i diaris dels Estats Units, la Gran Bretanya, França, Alemanya, Suècia, Portugal i els països bàltics, entre d'altres, han fet en els últims dies prèvies destacades. En una ofensiva impulsada per Diplocat, diaris com ara el The New York Times, The Guardian, el Diario da Noticias portuguès o l'Excélsior mexicà han publicat articles del president Mas i el conseller Homs demanant que posin els ulls sobre la Via Catalana i vegin com reclama legítimament la consulta.
“Que això sigui una festa, l'avançada de la independència!”, exclamava ahir un dels dos coordinadors dels milers de voluntaris, Ferran Civit, que expressava un altre desig: “Hem de ser més gent que l'any passat.” Més d'un milió i mig... L'ANC no s'ha cansat de cridar que tots els inscrits vagin als trams on han reservat, per garantir la continuïtat de la cadena. Un sol metre buit serà aprofitat pels cercles unionistes per presentar-ho com un fracàs. I és clar, els que no estiguin inscrits també s'hi poden sumar.
També al País Valencià, on un jutge decidirà avui al matí si es pot allargar la Via fins a Vinaròs, on també es presentaran les joventuts del PP. Acció Cultural, explica Tere Rodríguez, manté per si de cas l'alternativa a Alcanar.
El dispositiu d'emergències i de trànsit, amb milers de mossos i policies locals, també és a punt. A la una comencen els talls per a camions, i a quarts de tres, progressivament, per a la resta. L'ANC insisteix a demanar que la gent hi vagi amb temps, que dini ja vora el seu tram, i que hi accedeixi pel sud, sempre en sentit nord, per evitar col·lapses i molèsties.
Per això les autopistes AP-7 i C-32 seran de franc d'una del migdia a set del vespre als trams paral·lels. Les previsions, seguides àvidament aquests dies, indiquen pluja al matí al Baix Penedès i el Garraf. A l'hora de la Via, com a màxim pot ploure al Maresme i la Selva. La temperatura serà ideal. I els catalans sortiran. Serà molt gran.
D'eixos vertebradors, cons exigus i herois anònims
ò.p.jLa Via Catalana resseguirà el traçat de la Via Augusta romana, que no s'ha triat per casualitat. A més de ser el principal eix vertebrador de Catalunya –i dels Països Catalans– i el que més trànsit suporta, concentra la majoria de la població i travessa moltes zones amb pocs convençuts, on es confia que generi un efecte positiu. A més, l'N-II i l'N-340, per no parlar del corredor mediterrani ferroviari, són dels exemples més fefaents de la falta d'inversió estatal a Catalunya.
Més raons: el trànsit no es pot aturar, i altres traçats no tenien vies alternatives. Això feia impossible altres rutes plantejades, per exemple per la Costa Brava. Tampoc l'eix transversal, ni que fos per un motiu més simple: no hi havia prou cons al país per regular el trànsit més de 200 quilòmetres.
Abans no es va donar per bo, l'itinerari final va ser modificat quinze cops per les territorials de l'ANC, per afinar el pas sobretot pels nuclis urbans. Per exemple, a Barcelona era un caos. “Feia tot de ziga-zagues per passar pels llocs emblemàtics, i al final es va decidir fer dues cadenes”, explica Ignasi Ballús, geògraf que des de l'abril ha dut la cartografia digital. Ell ha estat qui ha definit els 778 trams: els primers 412 d'Alcanar a l'Hospitalet de Llobregat, del 413 al 722 de Sant Adrià al Pertús i els restants, dins de Barcelona. L'últim, al Fòrum.
La feina ha estat bàsica per a les inscripcions on-line, per elaborar els mapes amb la informació dels serveis i per dissenyar el dispositiu de seguretat. “Hi hem hagut de dedicar moltes hores, però tot sigui per la causa”, diu. Un altre heroi anònim del dia.