lA CRÒNICA
Quan l'endemà ja és avui
Diuen que el control del temps és important en política. També en el procés sobiranista. Aturem-lo ara en un instant: quan 1,6 milions de catalans cosien de nord a sud el Principat agafant-se les mans, Artur Mas es traslladava en cotxe a Ripoll, camí de l'acte institucional del vespre; Josep Antoni Duran i Lleida viatjava a Panamà; Joana Ortega es penjava al coll la banderola de la Via Catalana a Sils; Francesc Homs entonava crits d'“independència” des de la plaça de Sant Jaume i, més enllà, al Parlament, Lluís Corominas i Josep Rull s'encadenaven a la corrua humana amb dues grans estelades a tocar de l'expresident i socialcristià Joan Rigol. Vista l'heterogènia nacionalista, que torni a córrer el rellotge. De tots ells depèn la complicada gestió institucional de l'endemà, que
ja és avui. I ara, què?
El govern confia que la cadena farà obrir els ulls a la comunitat internacional i a Mariano Rajoy. Segons Homs, el president espanyol no pot continuar “de braços plegats”. Mas i Rajoy mantenen contactes discrets però La Moncloa sembla lluny de voler pactar o tolerar la consulta i, mentrestant, ja han passat dotze mesos i un dia de la manifestació més gran. L'ANC insisteix a exigir el referèndum el 2014 i el president de la Generalitat, davant de Carme Forcadell a Palau, es va ratificar ahir al migdia en el compromís de l'any vinent. L'Onze del 2012, quan la mobilització més revolucionària va sacsejar la política catalana, el president es va reunir amb la líder de l'Assemblea tres dies més tard. Ahir s'anticipava a De Gispert i una nombrosa delegació de l'Assemblea trepitjava la plaça de Sant Jaume i la galeria gòtica tres hores abans de les 17.14. Mas també es va avançar a la Diada fixant una data per al pla B, el de les eleccions plebiscitàries, en el 2016. Els estrategs nacionalistes han après la lliçó. Fa un any, el poble català es va apoderar del calendari i de la nit al dia el pacte fiscal havia caducat. Els ciutadans havien pres les regnes a la política. Per això, després d'un últim intent d'acord amb Rajoy a Madrid, Mas es va abocar a les urnes en una votació de conseqüències inesperades i difícils de pair per una CiU que havia fet la seva aposta tàctica més arriscada, amb la consulta i l'estat propi en el programa, tibant com mai les costures entre CDC i UDC.
Aquest cop el govern s'ha aferrat fort al full de ruta pactat amb ERC. La data i la pregunta de la consulta es tancaran al desembre, quan estigui enllestida la llei catalana de consultes. El govern es vol blindar amb un acord tan ampli com sigui possible, comptant que el redactat també forma part de la negociació amb Madrid. Abans de marxar cap a Sils, Ortega va garantir que la pregunta “no ha de ser ambigua”, però també va parlar de “preguntes” en plural i hi va afegir que el Parlament hi tindrà molt a dir.
El temps és or. Però Mas ja ha aclarit que “fer via” no és avançar de pressa sinó “fer-ho bé”. Una Diada després del primer 11-S revolucionari, 1,6 milions de ciutadans apugen el llistó de la mobilització i torna l'hora de la política. De Gispert creu que “els catalans tenen majoria d'edat per decidir el seu futur”. Ara la qüestió, més que d'edat, és de paciència: el carrer vigila i apressa el procés.