Política

Ajuntaments

Alcaldes des del 1979

Vocació d'alcalde

El 3 d'abril del 1979, avui fa 35 anys, se celebraven les primeres eleccions municipals democràtiques d'ençà de la República

A Catalunya, sense cap limitació de mandats, encara queden nou batlles que, des de llavors, han governat el seu Ajuntament, tot i que el de Vilanova del Camí ahir anunciava la renúncia al càrrec

El manteniment mitjàdels alcaldes catalans
al càrrec ha superat el
de l'alcalde francès

De ple en ple, amb menys cabells i més experiència a l'esquena, nou alcal­des cata­lans han arri­bat a com­plir 35 anys com a bat­lles del seu muni­cipi. Sense pro­po­sar-s'ho ni tan sols ima­gi­nar-s'ho, amb les pri­me­res elec­ci­ons muni­ci­pals democràtiques, un dia com avui, el 3 d'abril del 1979, dona­ven el tret de sor­tida a la pri­mera de les seves nou legis­la­tu­res con­se­cu­ti­ves. Mitja vida dedi­cada a la política, sense exa­ge­rar. Van entrar a l'Ajun­ta­ment sol­ters o encara sense fills, amb prou fei­nes vore­jant la tren­tena, amb una il·lusió impol·luta, ben bé capaç de tot.

Tres dècades i mitja després, és difícil tro­bar una única expli­cació a tanta per­petuïtat, però Joan Vich, alcalde de Vila­nova del Camí, la busca: “Per què tants anys? Jo crec que s'ha d'anar al càrrec amb sen­zi­llesa, humi­li­tat i espe­rit de ser­vei.” La majo­ria d'aquests nou alcal­des –el 2010 encara eren vint-i-tres, segons l'ACM– van començar amb un esclop, sense l'espar­de­nya. Josep Vilar, alcalde de Mont­clar, recorda que no van tenir Ajun­ta­ment propi fins a l'any 1994. “Els plens els fèiem a Mont­ma­jor, perquè com­partíem el mateix secre­tari, i l'Ajun­ta­ment gai­rebé era aquí a casa meva. La gent et venia a veure per qual­se­vol cosa.” Mont­clar, amb 120 habi­tants, no és gaire més petit que Gra­nya­ne­lla, que en té 170 d'empa­dro­nats “i ens conei­xem tots!”. En aquest muni­cipi, al prin­cipi por­ta­ven l'Ajun­ta­ment l'alcalde, Ramon Pintó, per un cap i el secre­tari per un altre, “en una petita ofi­cina del poble, amb una màquina d'escriure, i només hi anàvem els dimarts”.

Bona part dels pobles que fins ara no han tin­gut relleu a l'alcal­dia no superen els 1.000 habi­tants i viuen sobre­tot de la page­sia. Els seus alcal­des han empu­nyat la vara quan han sal­tat del trac­tor i s'han aga­fat a tot, “des de treure neu dels camins o apa­riar l'aigua quan es reben­tava una cano­nada fins a fer gai­rebé de metge i de psicòleg”, com diu el de Mont­clar, o a posar tan­ques al car­rer per la festa major, si con­ve­nia. Com­pa­gi­nar les obli­ga­ci­ons muni­ci­pals amb la feina a la fàbrica tèxtil –“en els pri­mers temps recordo haver sor­tit de l'Ajun­ta­ment a quarts d'una de la mati­nada”, diu Vich–, amb la de pro­fes­sor o al cap­da­vant de l'empresa fami­liar de cons­trucció ha supo­sat tot un repte però ho han fet de grat. “El nos­tre muni­cipi no es pot per­me­tre pagar la dedi­cació exclu­siva d'un alcalde”, explica Andreu Alet, alcalde d'Odèn.

Per aquest sol­soní, com tots els altres alcal­des que s'han gua­nyat la revàlida a les urnes cada qua­tre anys, la ves­sant pro­fes­si­o­nal ha estat, junt amb la dedi­cació a la família, les dues peces que més els ha cos­tat encai­xar amb la seva faceta d'alcalde. “Reco­nec que no he estat un pare que ha atès els fills sem­pre que hau­ria cal­gut i tam­poc he col·labo­rat en les tas­ques de la llar com cor­res­pon fer-ho. En aquest aspecte, si es tornés a repe­tir la història, alguna cosa can­vi­a­ria”, con­fessa Alet. Tot i que admet el suport incon­di­ci­o­nal que sem­pre ha tin­gut de la seva dona i dels fills, com els altres alcal­des, les hores dedi­ca­des a l'Ajun­ta­ment saben que són difícils de retor­nar a la família, “la que en surt més mal parada”, segons Vich. Hores, la majo­ria d'elles, no remu­ne­ra­des. “Últi­ma­ment, perquè al prin­cipi ni això, cobrem les des­pe­ses de des­plaçament, però com a retri­bució d'alcalde no en tinc cap. Ni jo ni cap regi­dor. És total­ment per amor a l'art”, comenta Valentí Riera, alcalde d'Agui­lar de Segarra.

Relleu no garan­tit

A un any vista de les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals, ahir, l'alcalde de Vila­nova del Camí feia pública la seva renúncia al càrrec, que es farà efec­tiva en les pro­pe­res set­ma­nes: “Ja vaig dir que aquest man­dat era l'últim.” Els altres vuit alcal­des no veuen motius per ple­gar o s'ho han d'aca­bar de rumiar. Tot i tenir 82 anys, com és el cas de Daniel Górriz, alcalde de Pru­llans: “Em trobo bé. Em sento gran, no tinc perquè negar-ho, però no vell. Sem­pre que pugui i sigui útil, estic al ser­vei del poble.” De can­sats o cre­mats, no se'n noten –“aquesta tasca ja forma part de la meva vida rutinària de cada dia”, apunta Alet–, però també ente­nen que s'ha de dei­xar pas a altres aspi­rants. “No crec que sigui bo ser tants anys alcalde, entre altres motius perquè sé que he avor­tat les il·lusi­ons d'altres per­so­nes que també volien ser-ho, del meu grup i de l'opo­sició, i entenc que hi hagi gent que esti­gui can­sada de veure'm alcalde”, se sin­cera el bat­lle d'Odèn.

Tot i ser al càrrec tant temps, la majo­ria d'alcal­des estan a favor de limi­tar els man­dats, per raons tan sen­zi­lles com la que apunta Vilar, que sem­pre ha anat amb llis­tes ober­tes: “També va bé veure com ho fa un altre, perquè ara només tenen una versió d'alcalde i no poden com­pa­rar.” I no serà perquè en aquests nou muni­ci­pis no hagin tin­gut opo­sició, en alguns casos bas­tant dura, “com quan es va pre­sen­tar ERC amb una llista”, recorda Pere Mora­dell, alcalde de Tor­ro­e­lla de Fluvià. Amb tot, cons­ci­ents de viure en muni­ci­pis amb pocs habi­tants, saben que una de les difi­cul­tats és tro­bar relleu. “El dia que nosal­tres ho dei­xem, cos­tarà tro­bar gent nova. El pro­blema és que la que queda al poble és de la nos­tra edat cap amunt”, diu Pintó, amb 67 anys. En altres casos, com a Fogars de la Selva, l'alcalde, Josep Vilà, explica que el jovent hi és, però no vol anar de cap de llista, i reco­neix que fer d'alcalde en els temps que cor­ren “és més ingrat”.

Sense limi­tació

Ara per ara, a diferència d'altres països, com ara Itàlia (on el càrrec d'alcalde es pot exer­cir con­se­cu­ti­va­ment com a màxim durant dos man­dats) o a Por­tu­gal, on hi ha una polèmica i ambígua llei que pro­hi­beix als bat­lles tor­nar-se a pre­sen­tar després de tres man­dats, ni a l'Estat espa­nyol ni a Cata­lu­nya (amb el pro­jecte de llei de governs locals en tràmit) la legis­lació es pro­nun­cia sobre una pos­si­ble limi­tació. Ni que fos per apel·lar a la trans­parència, a l'enfor­ti­ment de la democràcia o com a mesura con­tra la cor­rupció, els par­tits polítics cata­lans tam­poc s'hi refe­rei­xen.

Només Rea­gru­pa­ment Inde­pen­den­tista, en les seves bases d'actu­ació muni­ci­pal, esta­bleix: “A comp­tar des de les dar­re­res elec­ci­ons, cap asso­ciat es podrà pre­sen­tar com a can­di­dat si ha estat regi­dor al mateix muni­cipi en dos man­dats con­se­cu­tius (o tres si ha estat alcalde en un dels dos ante­ri­ors). Si els man­dats no fos­sin con­se­cu­tius, el màxim s'esta­bleix en tres man­dats per a un mateix ajun­ta­ment.”

No és estrany, doncs, que a finals del 1999, més de la mei­tat dels alcal­des cata­lans hagues­sin exer­cit el càrrec com a mínim durant tres man­dats con­sis­to­ri­als con­se­cu­tius, cons­tata Jaume Magre, pro­fes­sor de ciència política a la UB, a l'estudi Els sis­te­mes elec­to­rals muni­ci­pals a la Unió Euro­pea (2002). Segons ell, “el man­te­ni­ment mitjà dels alcal­des en el càrrec a Cata­lu­nya ha superat el de l'alcalde francès, exem­ple clàssic de lon­ge­vi­tat elec­tiva”. Dei­xar de ser alcalde després de tants qua­dri­en­nis no ha de ser ni serà, almenys cre­uen ara, un pro­blema. Tant Vilà, que diu que tindrà mane­res d'ocu­par el temps, com els altres vuit alcal­des, se n'ani­ran amb la feina feta.

Perpetuïtat
Per falta de relleu o per la confiança renovada del poble, alguns municipis no han canviat mai des de 1979 el seu màxim representant.
35
anys
és el temps que fa que ocupen el càrrec de manera ininterrompuda nou alcaldes de Catalunya.
3
mandats
consecutius és el que, com a mínim, a finals del 1999, havien exercit més de la meitat dels batlles catalans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia