Vida a l'esquerra d'IU

Quan IU encara no ha acon­se­guit esquer­dar el bipar­ti­disme hispànic després de trenta-cinc anys de democràcia, la coa­lició que lidera Cayo Lara mira pel retro­vi­sor i veu una cara­vana de llis­tes amb l'inter­mi­tent encès que dema­nen pas al car­ril de l'esquerra. Segons la llei orgànica del règim elec­to­ral (Loreg), per pre­sen­tar una can­di­da­tura a les elec­ci­ons del Par­la­ment Euro­peu, els par­tits i les fede­ra­ci­ons o les coa­li­ci­ons han de tenir la firma de 50 càrrecs elec­tes (dipu­tats, sena­dors, euro­di­pu­tats, par­la­men­ta­ris autonòmics...) o bé de 15.000 elec­tors. En el cas de les can­di­da­tu­res de nova for­nada que nei­xen pre­ci­sa­ment a l'escalf del des­encís amb el bipar­ti­disme i els par­tits ins­tal·lats, la junta elec­to­ral les con­demna a aple­gar les 15.000 fir­mes ciu­ta­da­nes com a única via per concórrer a les urnes el 25 de maig. I aquest és el cas del Par­tit Ani­ma­lista (Pacma), el Par­tit X, el movi­ment Pode­mos o l'agru­pació Reta­lla­des Zero.

Si no ocu­par el poder dóna un vernís de con­tes­tació i rup­tura a qual­se­vol sigla política, Izqui­erda Unida ha per­dut aquest gla­murós atri­but de la vir­gi­ni­tat de poder des que al 2011 es va eri­gir en la crossa del popu­lar José Anto­nio Monago a Extre­ma­dura. I el va dila­pi­dar del tot, un any després, en rubri­car l'exer­cici de funam­bu­lisme entrant al govern de coa­lició amb el PSOE a la Junta d'Anda­lu­sia, pre­si­dida per José Anto­nio Griñán, en un pri­mer momen, i per Susana Díaz, avui.

En aquest brou polític en què es bar­re­gen el can­sa­ment bipar­ti­dista i la cons­ta­tació que tots els par­tits polítics actu­als amb repre­sen­tació par­la­mentària ja gover­nen o bé han gover­nat en algun moment, l'anhel d'aire fresc cotitza a l'alça. I neix de baix a dalt o bé aban­de­rat per un ros­tre mediàtic de reclam. En el cas del Movi­ment Red, el seu prin­ci­pal actiu és el jutge Elpi­dio José Silva (Gra­nada, 1959), el magis­trat que va ins­truir el cas de l'expre­si­dent de Caja Madrid, Miguel Blesa, i que, en un gir coper­nicà de l'afer, es troba suspès de la car­rera judi­cial i alhora està sent jut­jat per un pre­sumpte delicte de pre­va­ri­cació. El seu prin­ci­pal atrac­tiu resi­deix, pre­ci­sa­ment, en ser el pri­mer jutge que gosa pro­ces­sar un ban­quer per afers rela­ci­o­nats amb la crisi com la venda indis­cri­mi­nada de pre­fe­rents, tot i que el cas Blesa va arren­car amb la com­pra d'un banc de Flo­rida per part de Caja Madrid.

Enmig de l'efer­vescència de la con­tes­tació hi ha el pro­fes­sor de ciències polítiques de la Uni­ver­si­tat Com­plu­tense, Pablo Igle­sias, que cul­tiva també un per­fil mediàtic com a ter­tulià tele­vi­siu. A través d'un procés de primàries en què hi van par­ti­ci­par 33.156 per­so­nes, Igle­sias va ser ele­git com a cap de llista de la ini­ci­a­tiva Pode­mos. Si el segon lloc és per a Teresa Rodríguez, pro­fes­sora d'ense­nya­ment secun­dari a Cadis i acti­vista social sobre­tot en l'àmbit edu­ca­tiu, el número tres de la can­di­da­tura és Car­los Jiménez Villa­rejo, l'exfis­cal anti­cor­rupció de Bar­ce­lona. En l'ava­lu­ació de les seves primàries, en nom de Pode­mos (que segons el CIS podria obte­nir escó), el pro­fes­sor i por­ta­veu, Juan Car­los Mone­dero, subrat­llava que “en cap de les altres primàries euro­pees s'ha acon­se­guit una par­ti­ci­pació major”. Entrant en el cos a cos amb les llis­tes mino­ritàries amb què el 25-M es dis­pu­tarà el vot, Mone­dero va recal­car espe­ci­al­ment que els 33.156 par­ti­ci­pants de Pode­mos con­tras­ta­ven amb els 22.100 de les primàries dels Verds, els 2.700 de les del Par­tit X i els 2.500 de la llista eco­lo­gista Equo.

L'al·ludit Par­tit X, al seu torn, té com a far elec­to­ral un expo­nent del que al món s'ano­mena “llançadors d'aler­tes”: l'informàtic Hervé Fal­ci­ani (Mon­te­carlo, 1972). Amb la doble naci­o­na­li­tat ita­li­ana i fran­cesa, Hervé Fal­ci­ani tre­ba­llava a la filial suïssa del banc HSBC fins al 2008, quan va acce­dir al llis­tat de 130.000 eva­sors fis­cals de diver­ses naci­o­na­li­tats, el que es coneix com a llista Fal­ci­ani, i entre els quals hi havia el pre­si­dent del San­tan­der, Emi­lio Botín, i impu­tats a la trama Gürtel com Fran­cisco Cor­rea. Tot i ser detin­gut el 2012 a Bar­ce­lona i arri­bar a ser empre­so­nat al penal de Val­de­moro, Fal­ci­ani va que­dar en lli­ber­tat el maig del 2013 i ara és el cap de llista del Par­tit X. En el cas de l'agru­pació d'elec­tors Reta­lla­des Zero, que va reco­llir 49.000 avals en dues set­ma­nes, els ros­tres que han ava­lat la llista són l'intel·lec­tual bar­ce­loní Juan Goy­ti­solo i el pin­tor man­xec Anto­nio López.

A les opci­ons con­tes­tatàries en el ter­reny social s'hi afe­geix el Pacma, el par­tit a favor dels drets ani­mals i del medi ambi­ent. A la cam­pa­nya del Pacma hi ha con­tribuït de forma des­in­te­res­sada la pre­si­denta del PP de Madrid, Espe­ranza Aguirre, que la vigília de la vali­dació de les llis­tes per la junta elec­to­ral va acu­dir a la fira tau­rina de Sevi­lla a fer apo­lo­gia del sacri­fici ani­mal per excel·lència. “L'amor als toros me'l van trans­me­tre després del cris­ti­a­nisme i de l'amor a la Pàtria [en majúscu­les al seu dis­curs del pregó taurí], que són els valors essen­ci­als que vaig apren­dre a casa meva”, va afir­mar Aguirre. “Alguns movi­ments que bus­quen pro­hi­bir els toros per decret ho fan per ser anti­es­pa­nyols, que ho són perquè saben molt bé que els toros sim­bo­lit­zen millor que cap altra cosa l'essència mateixa del nos­tre ser espa­nyol”, va argu­men­tar la lide­resa del PP madri­leny. En la seva dia­triba con­tra els defen­sors ani­ma­lis­tes, Aguirre es va per­me­tre qüesti­o­nar la seva altura intel·lec­tual invo­cant que almenys entre els detrac­tors del pas­sat hi havia noms de la talla de Miguel Una­muno o Azorín, i en con­trast va citar els noms d'Albert Boa­de­lla o Fer­nando Sava­ter com a aban­de­rats tau­rins del moment.

Davant el mos­trari de totes les llis­tes noves i reno­va­do­res que ara l'ame­na­cen per l'esquerra, IU, la tra­di­ci­o­nal víctima de les cri­des al vot útil del PSOE, es troba ara per pri­mer cop en dis­po­sició d'apli­car la medi­cina que ha patit sem­pre.